Biografies

  • Rescatar de l'oblit treballs inèdits suposa, d'una o d'altra manera, recuperar la nostra memòria col·lectiva. Aquest treball que presentem és un extracte d'un dels molts que quedaren sense publicar del nostre estimat Carmel Giner Bolufer (1901 - 1974). Va participar en el Certamen Literari Artístic celebrat a Pego pel mes de juliol de l'any 1944. sent guardonat amb el premi del Governador Civil d'Alacant, aleshores també cap del Moviment a la província. Es presentà amb el lema Honor, fent referència a tots aquells personatges honorables dels quals ens deixà testimoni amb els seus estudis biogràfics. Els que apareixen ací els hem escollit arbitràriament, mea culpa, però l'espai i el sentit d'aquesta Separata així ho feia convenient. Han quedat, potser per a una altra ocasió, altres personatges com: Al-Azraq, fra Pere Vives Ivars i fra Francesc Maria Sirera Pastor tots dos de Murla. També trobem a faltar alguna dona entre les biografiades, però es tasca que cal realitzar en breu i parlar de Sor Joaquina de la Cruz o de Maria Cambrils entre d'altres més. Convenient era posar al dia el text, traduint-lo al valencià, ja que l'original de l'any 1944 no ens resultaria avui gens atractiu per les particularitats lingüístiques del moment. Errat o encertat, presentem ací doncs, un recull de personatges interessants que portaren el nom de Pego amb molt d'honor i sense xovinismes. "Como por el furto se conoce al árbol, yo no puedo creer en la depresión cerebral de que usted se lamenta: las muestras son de lo contrario; pero ¡ay amigo!, y qué soberano esfuerzo requiere curar a este pueblo lacerado por tantos y tantos años de abandonos, desidias, desgobierno y desaciertos". Rafael Vidal Bas a Carmel Giner, Favara (Pego) 1926.

    Ajuntament de Pego

  • Resulta gratificant veure com el nostre poble de Pego ha tingut personatges tant importans al llarg de la història. Molts d'ells són quasi desconeguts per a la majoria, per això, des de la Regidoria de Cultura i l'Arxiu Municipal es treballa per a la recuperació i consolidació del nostre patrimoni, el pilar bàsic del qual són les persones. El gran valor del patrimoni documental, artístic, arquitectònic i natural de Pego és sens dubte mereixedor del nostre esforç, treball i dedicació. La restauració i les mesures de conservació per a qualsevol element patrimonial són els treballs als quals estem dedicant la nostra atenció. Sense oblidar la seua difusió, donant a conèixer tot el que tenim i tot el que estem fent per conservar-lo i estudiar-lo. És una labor callada i de resultats a llarg termini però elemental per arribar a les arrels de la nostra gent i el nostre poble. Quants pobles voldrien tenir la história que té el nostre?, sense desmerèixer nigú ni caure en el xovinisme egoista i poc il·lustrat. Per això, com a regidora de Cultura, vos demane que col·laboreu en el projecte de recuperació de la nostra memòria col·lectiva. Aportant fotografies, documents o qualsevol element patrimonial per a que siga estudiat i difós i que no caiga en l'oblit amb el pas del temps. Una còpia de qualsevol cosa important que guardeu a casa por quedar per a sempre custodiat a l'Arxiu Municipal i així servir per a les nostre generacions futures. Moltes coses de les que es persenten en aquesta Galeria de Personatges són fruit de donacions particulars, i ens ajuden a molts de nosaltres a conèixer personalitats que han viscut o han tingut relació amb el poble de Pego.

    Ajuntament de Pego

  • Un any més resulta gratificant veure com el nostre poble ha tingut personatges tant importants al llarg de la història. Alguns d'ells són quasi desconeguts per a la majoria, altres, que pensàvem que coneixíem més, ens sorprenen amb històries i fets destacables. Des de la Regidoria de Cultura apostem per una recuperació digna d'aquelles persones que van portar el nom de Pego per tot arreu, sense demanar-nos res a canvi. Aquestes petites ressenyes biogràfiques ens han de fer sentir més pegolins, descobrir-les, conservar-les i difondre-les és la nostra obligació, el mínim que podem fer per ells a canvi del molt que ells van fer per nosaltres. Com a regidora de Cultura, vos torne a demanar que col·laboreu en el projecte de recuperació de la nostra memòria col·lectiva. En les vostres cases, calaixos i cambres, de segur que teniu fotografies, documents o qualsevol element patrimonial que pot ser estudiat i difós, evitant que no caiguen en l'oblit amb el pas del temps. Una simple còpia de qualsevol cosa important que guardeu a casa pot quedar per a sempre custodiat a l'Arxiu Municipal i així servir per a les nostres generacions futures. Algunes persones compromeses i col·laboradores ja ho han fet i moltes coses de les que es presenten en aquesta segona Galeria de Personateges són fruit de donacions particular.

    Ajuntament de Pego

  • Un altre any més el nostre poble es pot sentir orgullós d'haver tingut personatges tant imoprtants al llarg de la seua història. Alguns d'ells són quasi desconeguts, altres no ho són tant, però tots ens sorprenen amb les seues històries i fets destacables. Des de la Regidoria de Cultura venim apostant per una recuperació digna d'aquelles persones que van portar el nom de Pego per tot arreu, persones que per la seua relació amb el poble mereixen cadascuna d'elles un reconeixement històric. Aquesta nova Galeria de Personatges presenta huit petites biografies que ens han de fer sentir més pegolins. Uns naixqueren a Pego, d'altres no; tots però tingueren al llarg de la seua vida una relació estreta a casa nostra. No ens cansem de treballar per la recuperació de la nostra memòria col·lectiva, per això vos torne a demanar enguany que col·laboreu en aquest projecte comú. Quantes coses s'han perdut pel camí del temps: fotografies, documents, records, etc. En no donar-li importància a aquestes coses s'està anant una part ben important de la nostra història. És cosa de tots col·laborar en la història del nostre poble. L'Arxiu Municipal fa anys que ve treballant en la recuperació de la nostra identitat, una feina que no es veu però que queda per a sempre, per a les generacions futures. Una simple còpia de qualsevol cosa important o curiosa que guardeu a casa por quedar per a sempre custodiat a l'arxiu i ser difós i conegut per la resta de veïns en les publicacions pròximes. Ja han sigut moltes les persones compromeses i col·laboradores que ho han fet, però en queden moltes més coses amagades a les cases dels pegolins que pateixen el perill de desaparèixer per a sempre.

    Ajuntament de Pego

  • Les coses del passat tendeixen a l'oblit, és llei de vida i ningú se'n lliura. Quantes històries interessants s'han perdut generació rere generació? Rescatar-ne algunes, perquè no es tornen a pedre mai més, és una de les tasques més satisfactòries per a l'historiador. Totes les persones mereixen una biografia o almenys la tenen, per això, en el difícil menester de l'elecció sempre tindrem la sensació que ens deixem a algú pel camí, orfe d'història. Aquesta tasca que venim fent de recuperar petites biografies no és tampoc un camí planer, en la mesura que sempre hi haurà qui podrà pensar si el biografiat mereix o no ser ressenyat. Comptat i debatut, aquesta voldria ser una novel·la en marxa on anaren entrant cada any nous personatges. Vides contades de persones de totes les ideologies, de qualsevol professió o de cap ofici, d'aquelles que van ser condecorades o d'aquelles que mai van rebre cap distinció, vides de persones públiques o anònimes que han tingut a veure alguna cosa amb Pego i la seua comarca. Les històries i les vides d'aquests personatges en són un bon exemple.

    Ajuntament de Pego

  • Miguel Samper Peiró (Pego, 1933-Madrid, 2009) va ser més conegut pel nom artístic de Michel. Nascut en un xicotet poble de la Marina Alta molt prompte va començar a cantar com a solista en orquestres dels anys cinquanta com les del mestre Oltra i la Sik-ko. La seua carrera com a professional va començar a Benidorm a principis dels anys seixanta; després van arribar Barcelona i Madrid. Va ser un assidu en els festivals de la cançó d'Aranda de Duero, Barcelona, Benidorm i Tenerife, així com en els programes musicals de TVE. Va participar també en festivals internacionals com el d'Atenes, Iugoslàvia, Romania, Portugal, Itàlia o Polònia, on va guanyar el Gran Premi del Disc en 1969. Va arribar inclús a actuar com a teloner en els dos concerts que van donar a Espanya els Beatles en 1965. Les seues característiques ulleres fosques de petxina i les seues poblades patilles van marcar un estil diferent i original, en el que imperava una extraordinària veu. Després dels èxits collits a Espanya va iniciar en 1968 una aventura artística per terres soviètiques que es va prolongar fins a 1985, amb un total de més de 1.400 concerts. Des de llavors la seua projecció a Espanya se va anar apagant fins a caure en l'oblit, havent sigut no obstant això, l'iniciador de les grans veus valencianes que després van ser Nino Bravo, Juan Bau o Francisco.

    Edicions del Bullent

    Almela Cots, Juan Miguel Michel: La voz que desgarró el telón de acero

  • Núm. 4 Ondara personatges i fets. Valeriano Bosch (Ondara, 1853 - València, 1931) és fruit de l'època de l'esplendor de la pansa a Ondara i també de la burgesia que la va protagonitzar. Fill, per tant, d'una família benestant, escollí la carrera militar en aquell temps que anomenem Restauració i durant el qual es va produir el desastre del 98 amb la pèrdua de Cuba i Filipines. Alt comandament de l'administració militar -arribà a ser Interventor de l'Exèrcit i general- mai no va perdre el contaccte amb la seua Ondara natal com tampoc no ho feren part de la seua nombrosa i interessant nissaga familiar.

    Edicions 96

  • Juan Peris Alemnay va nàixer a Orba el 28 d'octubre de 1893 on transcorre la seva infància i la eva primera joventut. Al 1911 viatja a Canadà i al 1918 als Estats Units de Nordamèrica. Al llarg de la seva vida en este país exercix molts oficis, s'embarca en negocis quasi sempre poc rentables i acaba integrant-se totalment a la societat nord-americana. Uns anys després de la seva jubilació es va posar amb 88 anys a escriure estes memòries de tot allò que recordava de la seva llarga vida.

    Editorial Club Unive...

    Aranda Martínez, Víctor - Caravaca Dasí, Francis - Font Prats, José Miguel . Mirellaes Sendra, Joaquín - Morell Moll, Teresa - Ramondt, Mia Mis largos años de vida. Memorias de Juan Peris Alemany. Amb punt de llibre especial i una fe d'errates

  • Joan Antoni Bolufer Devesa (1890-1974) va exercir de vicari en molts pobles de la Marina (Altea, Teulada, Ondara, Benitatxell, Gata, Xàbia) i durant sis anys fou rector a Tous. El 1962 es va retirar al Poble Nou de Benitatxell i, entre la missa primera i la partida de xamelo al casino del poble, va redactar, ell mateix, la seua autobiografia, una trentena de fulls mecanografiats a un espai per les dues cares que conté una varietat de coses interessants i curioses. L'autobiofrafia és un testimoni original, molt persnoal, sempre crític, de vegades despietat, de vegades divertit, del qual només en sabrà qui tinga la paciència i el gusta de llegir-la. Amb la publicació del tex memorialístic complim la voluntat del vicari Joan Antoni i col·laborem a la divulgació d'unes memòries que poden tenir virtuts i mancances, però que són, sobretot, entretingudes.

    Ajuntament del Poble...

  • Des de fa huit anys i des de Teulada, a la Marina Alta, estan celebrant-se unes jornades d'estudis sobre la vida, l'obra i el món d'escriptors valencians de les més diverses èpoques. Una de les edicions més reeixides d'aquestes jornades ha estat la dedicada a la gran figura del dominic sant Vicent Ferrer. Entre molts altres llocs de tradició vicentina, no podia ser altre que Teulada, on es donarar a conèixer l'estat de la qüestió sobre les últimes investigacions dutes a terme al voltant d'aquest singular personatge, figura cabdal d'una època (finals dels segle XIV -principis del XV, per a conéixer molts aspectes relacionats amb la política, la religió, la societat, la llengua, etc. del moment. Els estudis sobre la vida i obra del dominic que en la present publicació s'inclouen els més diversos temes.

    Ajuntament de Teulad...

    Casanova, Emili - Buigues, Jaume En el món de Sant Vicent Ferrer

  • Índex: Sobre el Cardenal (S. Grisolía, Pròleg / J.M. Javierre, Si som fills del Cardenal Tarancón / J. Infiesta, Aportació històrica del Cardenal a la Transción / R. Echarren, El Cardenal Tarancón, president de la Conferència Episcopal / J.D. Martín Velasco, L'espiritualitat del cardenal / E.Marín Soriano, El Cardenal Tarancón torna a sa casa / Luis Apostua, Cap, doctrina, equip / Lucas Roquissar, Bibliografia triada del Cardenal Tarancón. Escrits significatius). - Grans discursos del Cardenal ("El pan nuestro" / Homilia en la coronació de Juan Carlos / Discurs en Deusto sobre el tercer mil·lenni / Discurs d'acceptació del Doctorat Honoris Causa en la Universitat Politècnica de València) . - Escrits menors (La moral col·lectiva / Dimensió humana de l'economia / La llei d'equilibri econòmic / El compromís per la justícia / Cap a un nou orde mundial? Més reflexions entorn de l'Encíclica / L'Encíclica "Centesimus annus" (i II) / Ètica i democràcia / La moral de situació / La inseguretat ciutadana / Inconformisme radicalitzat / Progrés i cultura / La persona humana / Dimensió social de la persona humana / L'autoritat pública / Estat i societat / Política econòmica i política social / L'estigma de la insolidaritat / La difamació) . - Sobre València (Aspectes generals de la cristianització (entorn del "750 aniversario" ) / Tirant lo Blanch i els ideals de l'època (en la Literatura valenciana del segle XV)).

    Consell Valencià de ...

    Consell Valencià de Cultura Homenaje al cardenal Tarancón (1907-1994). Nº 33

  • Imatges del meu món és, com podreu comprovar, una narració d'experiències viscudes i, per tant, no hi trobareu res que no siga autobiogràfic. El que he tractat d'explicar és si fa no fa, i a parts iguals, una crònica senitmental sota el franquisme il·lustrada pel cinema, els còmics i la literatura, i l'evolució d'una sensibilitat en l'itinerari de recerca d'un model cultural propi durant aquest període.

    Edicions del Bullent

    Costa i Costa, Josep Maria Imatges del meu món

Materies

ON TROBAR-NOS

Seu Mancomunitat Cultural de la Marina Alta – MACMA
C/ Blasco Ibáñez, 50 baix
3760 - Ondara
Tel. 965757237
Email: macma@macma.org

CONTACTE:

XARXES SOCIALS

Mancomunitat Cultural de la Marina Alta: Xarxa Jove Marina Alta:
2020 © All Rights Reserved. MACMA