Treballs d'investigació

  • Projecte de turisme cultural elaborat com a Treball Final del Màster Universitari en Gestió Cultural (UPV) amb el títol de “Creació i disseny d'una ruta cultural a les Comarques Centrals Valencianes basada en la figura històrica d'Al-*Azraq”.


    L'objectiu principal és el de la creació i disseny d'una ruta cultural desenvolupada en l'àmbit territorial de les anomenades Comarques Centrals Valencianes, estant basada en la figura històrica de Muhammad *Abū *ʿAbd *Allāh *Ibn *Hudhayl, conegut com al-*Azraq (“El Blau”), últim cabdill andalusí del segle XIII en terres valencianes.


    Aquesta ruta connectaria i integraria els recursos patrimonials de 31 municipis de les Comarques Centrals Valencianes, 7 dels quals de la Marina Alta, a través de set diferents recorreguts temàtics, comptant amb un model col·laboratiu i consensuat de gestió i governança.

    Treball Final de Màster

  • Implantació d’una xarxa de calor centralitzada que donarà servici als edificis públics d’Alcalalí. Generació de treball local i reducció del risc d’incendis forestals.

    Treball Final de Grau

  • Es pretén conéixer les percepcions de l’alumnat d’educació primària
    entorn de la llengua, en un centre on sols s’imparteix una línia PPEC i en un poble
    valencianoparlant.

    Treball Final de Grau

  • Intervención urbanística en el primer Montañar de Jávea, se pretende mejorar la conexión entre el Arenal y el Puerto, actualmente sin gestionar.

    Treball Final de Màster

  • El objetivo primordial del presente Proyecto es el reconocimiento en campo, ayudado de la cartografía, de las principales plantas de orquidioflora del Municipio de Xàbia, en el norte de la Provincia de Alicante. La elección de este municipio está basado principalmente en las características del término municipal y en su heterogeneidad de ambientes, lo que hace que en él residan gran número de plantas vasculares y un gran número de especies de orquídeas en particular, La parte principal del proyecto la constituyen las fichas de cada especie, con su identificación, situación, y fotos, así como un pequeño censo de las especies protegidas y una representación gráfica sobre la cartografía de dichas especies, para la creación de un mapa de hotspots o puntos de mayor riqueza de orquídeas. Por último, se estudia la problemática medioambiental de Xàbia, un reconocimiento de las áreas con mayor interés florístico, y una pequeña propuesta para un futuro planeamiento urbanístico, en aras a intentar preservar o proteger aquellos terrenos con una alta diversidad de especies, o para la creación de posibles microreservas de flora.

    Treball Final de Grau

  • La tesi doctoral està disponible en el següent enllaç: https://drive.google.com/file/d/1VDetglKKm0G6o48q39rtas1j4mjCK5Mh/view?usp=sharing

    Les migracions de retorn han estat històricament un aspecte poc analitzat dins dels processos migratoris. Fins i tot en un moment històric com l’actual, en què l’Estat espanyol ha passat de ser un país emissor a constituir-se en receptor i novament en emissor, no és fàcil trobar anàlisis des de l’acadèmia sobre els processos de retorn. En el cas de la població retirada d’origen britànic, l’anàlisi del retorn posterior a una migració de retir es veu complicada per diferents factors, entre els quals hi ha la consideració d’aquestes migracions, per part de la societat d’acollida, com a moviments de tipus turístic, i la sobreestimació de la riquesa del col·lectiu. Aquesta consideració molt sovint és uniformitzada seguint un dictat apriorístic que té l’origen en el tipus de recepció donada al primer turisme internacional durant el franquisme. Aquesta tesi planteja una anàlisi dels moviments migratoris de retorn posteriors a les migracions de retir protagonitzades per ciutadans britànics a la comarca de la Marina Alta (Alacant). Unint els avanços des de les òptiques teòriques de la Migració Internacional de Retir (International Retirement Migration) i la Migració d’Estil de Vida (Lifestyle Migrationi) i les principals teories sobre les migracions, es planteja una triple aproximació a un fenomen tan poc estudiat com poc visible. En primer lloc, es planteja un acostament de mesura i descripció estadística a la realitat del retorn des de la comarca de la Marina Alta, tot prenent com a referents altres unitats territorials com ara l’estatal, la provincial, la comarcal i la local. Per tal de dur a terme aquesta anàlisi, s’han utilitzat tant les dades de l’Explotació Estadística del Padró Continu com també els resultats de l’Estadística de Variacions Residencials (ambdues de l’Instituto Nacional de Estadística) i del Sistema d’Informació Poblacional (de Conselleria de Sanitat). En segon lloc, una aproximació a la intenció de retorn tal i com és expressada pel col·lectiu de residents d’origen britànic instal·lats a la Marina Alta. Aquestes opinions s’han recollit gràcies a una enquesta electrònica duta a terme durant els mesos d’agost a octubre de 2014. I per últim, s’analitzen les entrevistes a 30 persones considerades informants clau que tenen contacte quotidià amb el col·lectiu de residents i que ofereixen el seu punt de vista tant del procés de retorn com també de les dificultats a què s’enfronten. Els principals resultats d’aquest estudi són, en primer lloc, que el moviment de retorn al Regne Unit de britànics retirats residents a la Marina Alta ha crescut en els darrers anys, amb pics importants el 2010 i el 2013 i molt probablement amb una tendència a créixer en els propers anys. Les raons que ho expliquen són variades: per una part, l’envelliment progressiu del col·lectiu, arribat majoritàriament entre els anys 1999 i 2006. Per una altra part, els efectes de la crisi, entre els quals hi ha la previsible dificultat per vendre les propietats, adquirides amb l’esperança que serviren com a assegurança d’una segona part del retir acomodada, cosa que acceleraria el procés de venda, i fins i tot l’assumpció de pèrdues enfront de la inversió inicial. Un altre factor a tindre en compte és la comparació de costos i beneficis entre les prestacions que ofereix el sistema de benestar espanyol, retallat a la mínima expressió en la seua aplicació pràctica sota la coneguda com a Llei de la Dependència al País Valencià, i un sistema liberal, tot i que d’amples cobertures, en el cas del Regne Unit. I un darrer factor, i no per això menys important, és la depuració administrativa a què s’han sotmès aquests registres en els darrers anys. En segon lloc, cal destacar que el col·lectiu de britànics residents a la Marina Alta expressa majoritàriament la seua voluntat de romandre a la comarca, i no mostra així la seua voluntat de retorn. Un 29% de la mostra enquestada expressa la voluntat de retornar, una mesura més alta que altres que s’han pogut observar en la mateixa població però diferent territori de referència. A més, una part de la població es mou entre la voluntat del retorn i la de romandre al territori d’acollida, cosa que ens porta a considerar la feble planificació del moviment migratori, amb les conseqüències que això pot tindre per a una població envellida i, en ocasions, vulnerable. Per últim, l’anàlisi del discurs dels informants clau ofereix una visió sobre el procés de retorn poc positiva i, en certa manera, oposada als cànons de les recerques sobre migracions en el retir. D’una banda, per les dificultats a què s’enfronta el col·lectiu quan ha de dur a terme un retorn assistit en condicions poc favorables en termes de salut o finances. D’altra banda, per les vies d’ajuda que troba el col·lectiu al marge del retorn autònom i de l’ajuda familiar, bàsicament el retorn assistit per les entitats benèfiques locals, britàniques, o una combinació d’ambdues. Atenent els resultats, aquesta recerca es planteja la necessitat d’emprendre mesures encaminades a la normalització de la residència de la població britànica a la Marina Alta i, per extensió, a les zones costaneres del Mediterrani i a la resta de l’Estat espanyol. Aquestes mesures han de passar per la necessitat de legalitzar plenament la residència a l’Estat espanyol, amb un control rigorós dels padrons i, en especial, per un increment en l’esforç per assegurar un correcte seguiment administratiu i estadístic de les emigracions i també per una major implicació de les autoritats del Regne Unit. D’altra banda, caldria introduir mesures que afavoriren l’intercanvi d’informació entre administracions, no només de tipus econòmic i impositiu, sinó també d’altres tipus, per tal de reduir el frau i l’ús irregular dels serveis sanitaris i socials, però també per poder tindre informació real dels processos migratoris i, en darrera instància, facilitar un procés de retorn que en ocasions es pot tornar calamitós. Per últim, caldria una implicació major del govern britànic, no només en el control i la informació, sinó també en l’assegurament del benestar, tant sanitari com social, dels seus residents.

     

    Tesi Doctoral

  • La tesi doctoral està disponible en el següent enllaç: https://drive.google.com/file/d/1z0Yo2nVr6BEAV_5wNW6-5MOn2icCxCgc/view?usp=sharing

    Esta tesis se centra en el estudio del comportamiento de los grupos humanos del Paleolítico superior final, más concretamente a lo largo del Magdaleniense. Se han perseguido dos objetivos fundamentales con el presente trabajo. En primer lugar la creación de una Base de Datos y nuevos códigos alfanuméricos aplicables al estudio arqueozoológico y tafonómico. En segundo lugar describir las actividades de subsistencia de loa grupos humanos que ocuparon la Cova de les Cendres en el Magdaleniense medio, superior y superior final. La Cova de les Cendres es un yacimiento arqueológico de larga tradición investigadora que proporciona una amplia secuencia paleolítica. Se han estudiado tres niveles estratigráficos de este yacimiento tanto a nivel taxonómico y anatómico como tafonómico. Los resultados obtenidos ofrecen una visión completa de las actividades de caza y subsistencia de estos grupos, las cuales se centran en el aprovisionamiento de una especie de talla media, como es el ciervo, además de la caza de otras especies de ungulados y carnívoros. Entre la muestra también destaca la presencia abundante de conejos. Los ejemplares se transportan completos al yacimiento y se aprovechan todos los recursos. En resumen el trabajo proporciona datos relevantes para el conocimiento de de las poblaciones de humanos modernos en la zona central del mediterráneo ibérico.

    Tesi Doctoral

  • El TFG està disponible en el següent enllaç: https://drive.google.com/file/d/1S-r741lvsn1rVfySMFJfxqKnH8T8_xzN/view?usp=sharing

    L’àmbit d’estudi d’aquest treball d’investigació és basa en la regió mediterrània del nord-est d’Alacant, concretament en les comarques del Comtat, la Marina Alta i la Marina Baixa.


    Ens centrarem en les temperatures aplicades a l’estudi del seu impacte en els biomes locals per veure si han enregistrat un augment i de quina magnitud, i si han canviat els pisos bioclimàtics, d’acord amb la classificació de Rivas – Martínez, i per tant, coneixerem quins són els pisos més vulnerables a l’escalfament en l’àrea escollida.


    A més, s'ha projectat l’índex de termicitat a escenaris futurs de concentració de CO2 com a resultat d’una regionalització estadística a partir dels models globals de canvi climàtic hui disponibles. Aleshores, s'ha evidenciat com afecta l’escalfament global a les temperatures i, per tant a la termicitat bioclimàtica, en el clima de l’àrea d’estudi.

    Treball Final de Grau

  • La tesi doctoral està disponible en el següent enllaç: https://drive.google.com/file/d/1gLI-x-cdWmJCfnKWq-iFwbyG6LsxSkf4/view?usp=sharing

    La tesi s'ha centrat en l'estudi del parlar salat, un subdialecte del català central que es caracteritza per una sola isoglossa morfològica: l'ús de l'article derivat del demostratiu llatí IPSE (es, sa). Aquesta varietat ha estat poc estudiada i no té un abast gaire definit. En aquesta recerca, s'ha fixat l'abast actual de l'article salat i se n'ha ofert una visió actualitzada. Tradicionalment, el parlar salat s'ha situat en una estreta franja del litoral de Girona, entre Blanes i Begur, i, després, aïlladament, a Cadaqués, on es manté amb més vigència. Els estudis que hi ha hagut fins ara no han establert els límits geogràfics del fenomen de manera precisa. En aquest treball s'han estudiat les trenta-dues localitats del nord-est de Catalunya on Antoni Maria Alcover va constatar-hi l'ús de l'article salat fa uns cent anys per comprovar-ne la seva situació actual. Alcover és l'estudiós que ha fet una llista més exhaustiva de poblacions que han salat, tant pobles de costa com d'interior. Actualment, es tenen indicis que el tret que defineix i dóna nom a la varietat es troba en un procés de recessió acusat i de pèrdua, ja que només l'utilitzen persones ancianes i, en general, de l'àmbit de la pesca. La tesi, doncs, se centra en l'estudi d'un procés de desdialectalització. La tesi concreta l'estat actual del parlar salat a la Costa Brava. També fixa la cronologia del canvi de l'article derivat d'IPSE al nord-est de Catalunya (és a dir, en quin moment s'ha substituït per l'article literari: el, la) i descriu els factors que han propiciat aquesta substitució (els canvis socials per la irrupció del turisme, la manca de prestigi, etc.). En aquest treball es verifica que el tret que caracteritza i defineix el parlar salat va començar a caure en desús en els anys cinquanta del segle passat i que, avui dia, pràcticament ja s'ha extingit. L'article salat només es manté en parlants de Cadaqués, encara que en aquesta localitat actualment també s'ha deixat de transmetre generacionalment, de manera que els més joves ja no l'usen. En definitiva, en la tesi, es replanteja l'actual divisió dialectal de la llengua catalana ja que es verifica que el subdialecte estudiat no existeix. El tret que permetia definir la varietat del parlar salat ja no es manté. A més, s'ha demostrat que, sense l'article salat, no hi ha cap altra característica local que permeti diferenciar el parlar estudiat de les varietats limítrofes. Secundàriament, en aquest treball, també es descriu l'estat actual d'ús de l'article salat a les localitats valencianes de Tàrbena i la Vall de Gallinera, on tradicionalmente s'ha emprat aquesta forma, ja que van ser llocs repoblats per mallorquins el segle XVII. A més, s'analitza la distribució entre l'article derivat d'IPSE i el derivat d'ILLE en el balear, que és el dialecte que manté amb més vitalitat el primer element. S'hipotetiza que hi comença a haver un canvi a favor de l'article salat i es fa un sondeig d'aquest procés.

    Tesi Doctoral

  • El TFG està disponible en el següent enllaç: https://drive.google.com/file/d/1zLjnm7yRYkMAdTtcdQ6faGpvU1aRPrdL/view?usp=sharing

    El turismo residencial ha sido un factor de transformación de los territorios, y de las sociedades locales que en ellos habitan, tan intenso en los últimos años, que ha dejado irreconocibles algunos espacios en apenas unos pocos decenios, y ha transformado por completo la forma de entender el territorio. Ello ha comportado, por supuesto, un cambio a nivel paisajístico y social que ha calado profundamente no sólo en los municipios estrictamente del litoral, sino también en municipios de segunda línea de costa que se encuentran a la espera de lo que pueda suceder con este fenómeno en los próximos años. Precisamente en este contexto geográfico se inserta el municipio de Xaló, cuyo caso se tratará en el presente trabajo, abarcando varios aspectos de su realidad socioterritorial, con el fin de analizar la idoneidad para el futuro del modelo territorial por el que se ha optado.

    Treball Final de Grau

  • El treball està disponible en el següent enllaç: https://drive.google.com/file/d/1QY0NJ7Zs8eR3e4ieLBTAJmVjOkQYf6cH/view?usp=sharing

    En el siguiente TFG se analiza el grado de desarrollo del turismo ornitológico en la comarca de la Marina Alta (Alicante), prestando atención a las entrevistas realizadas a los expertos que trabajan en esta área para conocer más sobre este producto turístico. Además, se estudia el perfil del turista que busca este tipo de turismo, así como la potencialidad del territorio para la realización de dicha actividad. Finalmente, se destacará la necesidad de complementar el turismo ornitológico con otras tipologías turísticas.

    Treball Final de Grau

  • El present projecte es desenvolupa en Gata de Gorgos, localitat pertanyent a la comarca de la Marina Alta . Té com a objectiu principal dissenyar una proposta d’urbanització de l’Avinguda de la Marina Alta, carretera que travessa el municipi i uneix Ondara amb Teulada. Resulta elemental conèixer la història de la localitat, tant a nivell d’evolució urbanística com allò que defineix la vida dels seus habitants. Aquest anàlisi ens ajuda a conèixer de quina manera va repercutir, urbanísticament, la construcció de la carretera principal. En aquests moments el municipi està en procés de substitució de l’obsoleta xarxa d’evacuació d’aigües residuals municipal. Aquest fet ens du a la necessitat de substitució dels elements del viari públic tal com voreres, asfalt i equipament públic. Cal dir que l’Ajuntament ja ha aprovat el projecte d’un a zona del poble i s’utilitzen els materials d’instal·lacions d’aigua, electricitat, telefonia i enllumenat públic establerts en aquest. A més a més, s ́ha de complir amb la normativa que afecta a projectes d ́urbanització, tant en àmbit local, autonòmic com estatal. Per últim també es realitza un anàlisi de possibles paviments que pot tenir la carretera i siguin adequats a les normes establertes.

    Treball Final de Grau

ON TROBAR-NOS

Seu Mancomunitat Cultural de la Marina Alta – MACMA
C/ Blasco Ibáñez, 50 baix
3760 - Ondara
Tel. 965757237
Email: macma@macma.org

CONTACTE:

XARXES SOCIALS

Mancomunitat Cultural de la Marina Alta: Xarxa Jove Marina Alta:
2020 © All Rights Reserved. MACMA