Amb aquest llibre vull mostra una sèrie de fotos amb un recorregut per dins del nostre terme mostrant tota l'arquitectura rural atniga que en millor o pitjor estat es conserva, el valor de les obres no és el mes important, moltes de les alqueries, masies o cases de camp van ser lloc on vixqueren moltes famílies i que avui només queden restes com a únic record, unes han sigut restaurades i es conserven en bon estat, altres estan en ruina, però totes elles són destacables ja que formen part del nostre patrimoni.

Una protecció i conservació del nostre patrimoni arquitectònic rural representa en primer lloc una font de coneixement sobre el passat i, segon, perquè el valor històric d'aqueixos edificis reforça el nostre sentiment d'identitat. Conservar significa rehabilitar i pot ser un sector de negoci com un altre, açò significaria introduir canvis en el sector de construcció: aparèixer més empreses, regenerar la formació professional, recuperar oficis, i crear llocs de treball especialitzats. 

A voltes, es busca conscientment l'estat de ruïna per a justificar la desaparició d'aquests edificis pera fer grans operacions immobiliàries i es propicia l'eliminació de estos perque destorben als nous proyectes, molt sovint s'ignoren els avantatges de la rehabilitació, solen ser molt grans les possibilitats de recuperació i modernització de molts d'aquests immobles vells, que poden ser aprofitats si són sotmesos a processos de reciclatge adequats, adaptant la seua infraestructura als nous usos sense alterar la seua naturalesa ni afectar les característiques que li atorguen el seu valor, bé siga per al mateix ús que ja tenien o bé per reutilitzar-los amb un altre ús; de fet, els edificis ben rehabilitats poden oferir prestacions de més qualitat que edificis construïts de nova planta. 

Mantenir tot aquests patrimoni forma part de l'esforç global per a aconseguir un desenvolupament sostenible, per la qual cosa constitueix una iniciativa molt desitjable.