La veritat és que quan Joan Fuster estava viu es va escriure ben poc sobre ell. Ara, en canvi, després de la seua mort, la paperassa sobre la seua figura ha esta abundant, prolífica: articles -molts- antologies dels seus textos, algunl llibre, a més d'homenatges amb les corresopnents conferències i taules rodones. Joan Fuster, en aquest sentit, està ben viu encara, més "viu", diríem, que en els útlims anys de la seua existència, ja que s'ha produït un corrent intens i ampli d'atenció dirigit a la seua persona, a la seua "personalitat". El Consell Valencià de Cultura no podia mantenir-se aliè a aquest fenomen, més encara si tenim en compte que Joan Fuster en formava part. Per això va decidir -com ja ho havia fet amb altres dels seus memebres desapareguts- publicar un llibre d'homenatge. Aquest projecte ha estat, així, una oportunitat més per mobilitzar els estudiosos de l'obra de Fuster i contribuir d'aquesta manera a ampliar-ne la bibliografia. La resposta ha estat, com podrà comprovar el lector d'aquest volum, àmplia, penetrant, i fins i tot, en alguns punts, novedosa, ja que s'ocupa d'aspectes que no havien estat tractats anteriorment, o molt de passada.