La idea de rescatar la història dels científics valencians és una de les millors contribucions al coneixement de la ciència que s'ha fet a Espanya. No és tasca fàcil, ja que el treball de savis i erudits llevantins s'ha caracteritzat per ser rigorós i gens exhibicionista. Al llarg de la seua història, la Universitat de València ha tingut un gran nombre de professors i alumnes preoucpats pel coneixement precís de les últimes teories científiques que han procurat rebre les novetats directament dels creadors. Així, en alguns camps, com ara el de la història de la ciència, té un paper destacat internacionalment, com és el cas del doctor López Piñero i el seu notable equip de col·laboradors. Gràcies a ells, el coneixement i la concepció que es tenia dels científics espanyols ha canviat completament en els últims 25 anys. Aquest estudi sobre Josep Chaix intenta contribuir al coneixement de la seua activitat com a científic i,a més a més, a descobrir la importància que ell i altres savis espanyols tingueren en els projectes científics europeus a començaments del segle XIX. Aquella contribució, com es pot veure en les pàgines següents, estigué plena de dificultats i d'obstacles i, el fet més greu, ignorada per les generacions següents.