Als pobles de les comarques centrals valencianes, l'anomenat territori diànic, podem trobar persones que, sense ser-ne conscients, guarden un valuós tresor en perill d'extinció. Es tracta d'un saber mil·lenari sobre els usos que els nostres avantpassats feien de les plantes que ens envolten. Per alleujar un escaldat, conbatre l'artrosi o cremar les berrugues, només cal saber distingir les herbes o arbres que tenim més a l'abast. Aquest Costumari botànic [2] continua desgranant la immensa saviesa botànica recollida dels nostres majors, i afegeix més cites literàries, poemes, cançons populars... sempre al voltant del món vegetal i les seues virtuts.