La sitaució sanitària de la societat espanyola, al primer terç del segle XX, estava determinada per les desiguals condicions de vida de la població, i es caracteritzava per mostrar una elevada mortalitat infantil i infecciosa i una desigual distribució social. Aquelles circumstàncies van facilitar que molts recents llicenciats en medicina cercaren en la higiene pública un àmbit de compromís amb la societat, en integrar less preocupacions científiques amb les polítiques i socials. En les primeres dècades de la passada centúria, els sectors més dinàmics i progressistes de la societat espanyola estaven compromesos amb un programa de transformació i modernització que implicava una reforma social i política basada en la redistribució de la renda. Es contemplaven actuacions a l'àmbit sanitari, però també en altres com l'educatiu, la reforma agrària, les polítiques socials, etc. Com es conegut, aquell procés fou interromput per la guerra civil.