La creació del Regne cristià de València per rei Jaume I com a conseqüència immediata de la conquista de la ciutat de València és un fet històric decisiu que ha marcat la nostra història. La conquista suposa la creació d'una nova classe urbana, formada per persona d'origen molt diferent, però de cultura i creences inequívocament occidentals, que s'assenta sobre la societat existent, composta per moriscos, jueus i mossàrabs. Estes circumstàncies especials de la gènesi del nou regne tenen unes evidents cosnqüències en el camp cultural, que d'alguna manera, singularitzen la València de la baixa edat mitjana: s'introduix amb força el món gòtic, però amb alguns aspectes, com el gust per la decoració geomètrica i els arabescos, que el fan ben distint. S'incorpora tot el territori valencià a l'art occidental, però sobre un substrat morisc que perdurarà encara durant alguns segles. Les velles estructures urbanístiques de tipus islàmic es transformen: els carrerons estrets es fan més amples: les places prenen un nou valor; les muralles es reedifiquen i les seues portes d'entrada es fan més monumentals: s'alcen edificis públics per a acollir servicis municipals o comercials, i les vivendes senyorials, adquirixen tipologia pròpia. En definitva, es consolida una estructura social urbana en permanent creixement com a conseqüència d'una puixant activitat comercial i d'una solidesa econòmica i social. Una vegada més, i com en tants altres àmbits, el regnat de Jaume I va ser determinant per al desenrotllament d'una personalitat col·lectiva que, des dels seus orígens, sempre ha tingut uns caràcters singulars. Si per voluntat del rei es va crear ex novo un regne, amb normes i costums propis, gràcies també a la seua acció, el territori valencià s'incorpora a l'art occidental des de la seua pròpia singularitat. Hui-cents anys després del naixement de Jaume I, la Generalitat vol acostar la societat valenciana al coneixement d'una part fonamental del nostre patrimoni, com és l'arquitectura que sorgix a partir de la fundació del nou regne. Un patrimoni que ens remet a eixa etapa plena d'il·lusions individuals i col·lectives, i que ha significat tant en la construcció de la nostra pròpia identitat. Conéixer els testimonis d'eixe moment històric ens remet a la imatge d'una València medieval única i irrepetible. La imatge d'un territori que, forjat en eixa època ja llunyana, continua estant present en la memòria col·lectiva de tots els valencians. L'exposició a la qual fa referència este catàleg narra el procés de repoblació i construcció de ciutats i, així mateix, d'importació, adaptació, recreació, desenrotllament i gènesi de formes arquitectòniques i maneres de construir a partir de la conquista cristiana de Sarq Al-Andalus i la subsegüent creació del Regne de València per Jaume I d'Aragó. La mostra du a terme així mateix, una fina reflexió sobretot això, la qual se situa a manera de fita, en la llarga i rica seqüència de treballs realitzats pel seu comissari, Arturo Zaragoza. Fa tot això a través d'una acurada i nova selecció de peces originals, de maquetes i elements explicatius i, així mateix, de les esplèndides fotografies realitzades per Joaquín Bérchez, catedràtic d'Història de l'Art amb una trajectòria molt llarga i rica també en el camp de la història de l'arquitectura.