En moltes cultures del món antic el moviment dels principals cossos del cel era estudiat i utilitzat amb fins religiosos, principalment, fent que en determinats moments de l'any estos quedaren alineats amb temples, tombes i altres edificis o santuaris de caràcter sacre. D'esta manera podia crear-se una unió cíclica i eterna, a ulls de les gents, entre el Sol, la Lluna o altres cossos celests rellevants, i els llocs sagrats erigits pels hòmens. No obstant això, esta estratègia no sols compta amb exemples en civilitzacions i temps antics. En el present article vull mostrar un exemple pròxim, el de l'alineament solar del convent franciscà de Benitaya, alçat a principis del segle XVII: a través d'un forat natural en la muntanya crida Penya Foradá el Sol il·lumina el convent exactament en el dia de San Francisco d'Assís, fundador de l'orde franciscana.