Ara o mai, deia Joan Fuster el 1981, mentre concloïa: "Un idioma no pot subsistir, viu, dins la societat que li és proòpia, si no és l'idioma de tothom i practicat per tothom tothora". I per aconseguir-ho, reclamava "tenir-ne una consciència plena", "un gran esforç" cívic i abandonar la marginalitat per esdevenir la cultura majoritària al nostra país, com és la voluntat i el compromís de les 50 entitats i associacions que subscriuen i donen suport a les iniciatives que ací es despleguen. En Drets cap a la normalitat s'exposen i es raonen un conjunt de propostes factibles dins l'actual marc per a encaminar-nos decididament a la normalitat lingüística.