Entre el 1906 i el 1920 costen als ports atlàntics nord-americans prop de setze mil arribades d'emigrants valencians, sobretot homes, però també dones. Com tants altres milions d'europeus, se'n van anar atrets pel somni americà, per la possibilitat de deixar arrere per a sempre els abusos dels senyorets i una vida de privacions. La majoria eren de la Marina, però molts pobles de la Safor, la Vall d'Albaida, el Comtat, l'Alcoià, la Ribera, el Camp de Morvedre, la Plana Baixa i el Racó d'Ademús van aportar contingents significatius a este corrent migratori, que esclatà quan la fil·loxera arruinà el secà valencià. Molts s'hi van quedar per a sempre, però la majoria va tornar a casa, complits o no els objectius, quan les crisis del 1921 i el 1929 els van expulsar. L'Amèrica deixà en molts d'ells un senyal indeleble.