Vivim governats per la paraula escrita, o les normes. I l'expressió màxima dels textos normatius és la Constitució, pedra angular del nostre sistema polític, jurídic, social i econòmic. La Constitució de 1812, la "Pepa", crida així per la data de la seua aprovació, va representar una fita: es reconeixen per primera vegada el principi representatiu, el de la sobirania nacional i la divisió de poders. No va estar vigent molt de temps, però la seua influència va ser molt gran. La Constitució de 1978 és el resultat d'un ampli consens i ha sigut ratificada pel poble espanyol en referèndum. Definix a l'Estat espanyol com una monarquia parlamentària, conté una extensa taula de drets i deures i regula de forma minuciosa les relacions entre Govern i les Corts Generals i les atribucions del Tribunal Constitucional. Acuña l'expressió"nacionalidades" i establix un "Estado autonómico" amb un sistema flexible de competències que deixa obert. Entre la "Pepa" i la Constitució de 1978 hi ha hagut cinc constitucions en vigor (1837, 1845, 1869, 1876, 1931) i totes s'han inspirat en major o menor mesura en la de 1812. D'alguna manera, han reformulat els seus principis, ampliant o limitant els poders dels actors polítics.