L'emigració des d'Orba a Algèria entre 1860 - 1962 i el retorn forçat després de la Independència d'aquell país en 1962.
Catàleg de fotos i textos de l'exposició amb el mateix nom organitzada a Orba i Orbeta en la primavera de 2007.

En l'època de la postguerra, donat el poc treball que hi havia en la zona molta gent va prendre la decisió d'anar-se'n a l'estranger per a intentar cobrir les necessitats de les famílies i assegurar un futur millor per als seus.
Hui queda reflectit gran part del labor fet pels nostres emigrants, gent que necessitava una llar, altres un tros de terra o fer-se un simple quat de bany en casa.
La majoria dels emigrants eren dones que s'anaven, deixant família, fills, marits, pares. Anaven a una altra terra que no coneixien, amb un idioma diferent, una altra cultura i no sempre van ser tractades com a persones.
A vegades pense "Quantes llàgrimes haruan perduts i per quant de patiment hauran hagut de passar. Però també pense, "quina valentia, vaja gent més emprenedora" i em sent orgullós de poder rendir-los homentatge. Vull agrair-los el període de vida que sacrificaven perquè hui en dia molts de nosaltres no tenim que movernos de la nostra terra.
Totes les llars del nostre poble tenen algun familiar que ha hagut d'emigrar, siga a Cuba, Estats Units, Argentina, Veneçuela, siga al nord d'Àfrica o països europeus com a Suïssa, França, Alemanya i Holanda. La seua història està per escriure, però podran trobar part d'ella en el llibre de Juan Peris, editat fa 2 anys i en este llibre de fotos sobre l'emigració a Algèria. Estes publicacions ens ajuden a rememorar la nostra història i honrar els nostres avantpassats i entendre millor el present.