Les danses de Penàguila, producte arcaic de la cultura popular de la Vila són un ball supervivent que val la pena conèixer. S'han mantingut, senzillament, per dos raons o, potser, tres. La primera, perquè la Societat Musical de Penàguila, la Banda o la Música, com li diuen al poble, les va assumir. No sabem si perquè les va fer seues després de desplaçar els instruments tradicionals que les tocaven o les va recollir quan la dolçaina i el tabal entraren en decadència. El fet és que s'interpreten, des que hom guarda memòria, per la Banda. La segona raó, més important que la primera, és perquè s'han mantingut vives. Sense intèrprets no s'hagueren pogut ballar, però sense balladors hagueren deixat d'interpretar-se i hagueren desaparegut, com tantes tradicions populars. és la gent del poble que any darrere any ha gaudit les dansades, juntament als músics que les han interpretades, qui han sostingut el seu ús i costum. A Penàguila les danses -i per açò s'han mantingut- s'usen. Els arrels no es troben sols a l'escenari, a la plaça, en la festa, sinó dins dels veïns que comparteixen comunitat i,amb ella, trossos de vida o la vida sencera. Als penaguilencs que les ballen, les danses els revelen, els mostren a ells mateixos, els manifesten; i als que no les ballen també els animen, els encoratgen, els vivifiquen quan veuen el rebombori que s'alça quan l'instrument pertinent romp la melodia i la percussió sentida imposa el ritme. La tercera raó, en fi, és perquè darrere de totes les coses hi ha, sempre, protagonistes anònims que ací volem reconèixer. Són, per un costat, els músics que generació darrere generació han aprés a interpretar-les, i per l'altre, els balladors i les balladores que, temps damunt de temps, s'han ensenyat a dansar-les. En aquests darrers, cal fer especial esment d'aquells joves que el 1962, amb ocasió d'un concurs que es va fer a Alacant, les van aprendre amb correcció i destresa. Balladors i músics han contribuït, segurament més delq ue ells es pensen, a que la veu metàl·lica de la melodia i el ritme viu i harmoniós del ball hagen continuat. Per a la Banda de Música recuperar les danses del poble, fer el present estudi musicológic, presentar-les amb la dignitat que mereixen, ha estat tot un honor i una manera de retre-li a Penàguila la mateixa complicitat que la gent de la Vila té amb les seues coses.