A principis del segle XVII, Miguel de Cerbantes es trobava quasi sense ofici ni benefici, amb unes quantes dents menys i molts anys més. Pràcticament desnonat de la literatura oficial, "al cap de tants anys de dormir en el silenci de l'olvido" i un poc a la desesperada, va idear la història, en aparença sense pretensions, d'un gentilhome cinquantí, solitari i quasi fora del temps, a què no li agradava el seu estat ni el seu món. Este heroi embogit - encara que només parcialment - amb la lectura sense fre de llibres de cavalleries, es va llançar a reparar "este mal món que tenim, on a penes es troba cosa que estiga sense mescla de maldat, mentida i bellaquerías". Un món que no ha canviat molt, encara que els molins tenen altres braços, els clergues variat fanatisme, i el governant idèntic desvergonyiment i desvergonyiment.