Contra tot pronòstic, la història del gentilhome manxec, davant de qui el seu propi autor havia arribat a sentir-se per moments "tibio, fluix i confuso", va triomfar de tal manera que inclús els xiquets la toquejaven, la llegien els mossos, els hòmens l'entenien i els vells la celebraven. El propi el Quixot la va tindre en les seues mans i va poder dir a un altre cavaller sense armadura i vestit de verd: "Esta figura que la vostra mercé en mi ha vist, per ser tan nova i tan fora de les que comunament s'usen, no em meravellaria jo de que li haguera maravillado". L'èxit d'esta història va temptar a un cert Avellaneda a donar-li una continuació errada, que va obligar a Cerbantes a afanyar la pròpia, publicada en 1615, un any abans de la seua mort. El senyor Quixot va tornar la llança al seu drassana, l'autor va embainar la seua ploma i va quedar per sempre "en la proa del barri de les muses", com diria Gómez de la Serna.