Entre 1830, any de la invasió francesa, i 1962, milers de valencians van emigrar a Algèria fugint de la misèria, la falta de futur o la persecució política. La colònia es vva convetir així en una terra promesa on trobaren properitat, refugi i modernitat. Però els europeus només eren un 10 per cent d'una població de majoria àrab i amazic que no tenia ni de bon tros el mateix nivell de vida. I ni els uns ni els altres van saber trobar la fórmula per a viure junts i en pau. Després d'una guerra de vuit anys especialment curel, Algèria es va converitr el juliol de 1962 en un país independent i els europeus patiren un èxode massiu. Els valencians d'Algèria i els seus descendents tornaren axí o es van instal·lar a França. I van haver de començar de nou. A Algèria havien deixat per a sempre anys de treball, moltes il·lusions, la joventut i, a voltes, també la vida. Al cap de 50 anys, esta és la seua història. Esta és la seua memòria.