Des de la prehistòria els valldalbaidins han usat els materials al seu abast per a viure. La pedra ha estat un element essencial i no només per a fer marges, cases o calç. Esta publicació és un homenatge a totes les persones que l'han treballada de qualsevol de les maneres. Esperem que siga una xicoteta contribució per a preservar eixe patrimoni i donar a conèixer a les joves generacions l'esforç fet pels seus avantpassats.

 Una gran part del territori de Catalunya, el que es troba en els turons i els vessants de terreny més pedregós, està articulat per feixes, murs i barraques. És l'arquitectura de la pedra seca, el nostre patrimoni menys conegut i valorat, el patrimoni arquitectònic agrícola.

Una arquitectura desenvolupada al llarg de quasi 300 anys, entre el segle XVIII i el segle XX, impulsada per la «fam de terra» que es donà a principi del set-cents.

La Garriga, compartida per set municipis, és un espai central a la plana de l'Alt Empordà que cal que mirem amb ulls d'ús i no d'abús, que és com l'hem mirat fins ara.

Amb prop de 500 construccions de falsa volta de diferent tipologia, és, potser, una de les zones amb més densitat de barraques del país. El treball que us presentem se centra en la seva classificació i descripció, i en el paper que tingueren en la colonització d'aquest territori, el darrer a incorporar-se com a conreu en la fèrtil plana empordanesa.

Cadascun dels territoris que utilitzen la tècnica de la pedra seca compta amb un sistema constructiu nascut de la pràctica, amb unes característiques i especificitats pròpies; la singularitat del sistema constructiu francès rau en què ha estat capaç de normativitzar-lo i dotar-lo d'una certificació tècnica.

La publicació que teniu a les mans, Tècnica de construcció de murs en pedra seca. Regles professionals (traducció del francès), respon a un buit de contingut existent a casa nostra, treballat de manera rigorosa i validada, i constitueix el llibre de capçalera de les dues formacions reglades de construcció en pedra seca que s'imparteixen a l'Estat francès.

Aquesta publicació ens endinsa en les construccions de pedra en sec del paisatge rural de les comarques del Baix Ebre i del Montsià, creat i mantingut, durant segles, per l’activitat agrícola tradicional. És un homenatge a la memòria dels nostres avantpassats, artesans anònims que ens han deixat les seves obres d’art al bell mig dels nostres camps.

També vol ser un referent identitari per a les generacions actuals i futures, perquè la conservació i el manteniment de tot aquest patrimoni cultural i natural és un compromís de tots.

El llibre es basa en un exhaustiu inventari que es va enllestir ja fa uns anys, i alguna de les construccions inventariades ja han desaparegut. S'hi han triat les construccions més representatives per la seua diversitat i s'estructuren en cinc tipologies diferents: barraques (per caçar, guardar estris o refugiar-se), receptacles d'aigua (sínies, pous, cisternes,...), marges i altres (valones,...). De marges, hi havia els de les planes que servien simplement per amuntegar les pedres i els de terrenys més escarpats, que es construïen per aguantar la terra. També s'inclou un homenatge a Miquel Franch, lo Serrano, de Roquetes, un dels millors constructors de pedra en sec i autor dels marges ""ostentosos"" de les finques riques.

La personalitat històrica, social i paisatgística de les comarques pirinenques ha creat una arquitectura tradicional de pedra i fusta de gran lògica constructiva. Els mestres de cases d’abans van saber bastir uns edificis senzills i confortables malgrat la dificultat geogràfica, el clima extrem i la precarietat econòmica.Actualment, es qüestiona molt el llegat històric de les cases fetes als Pirineus. Moltes de les preguntes que ens plantegem sobre la poca capacitat de diàleg entre la casa i el paisatge, i sobre les intervencions modernes s’aborden en aquest llibre. Es tracta d’una obra escrita de manera entenedora per un seleccionat equip d’especialistes, que és un homenatge a la gent de muntanya i als valors intemporals de la seva arquitectura.

Exemplar de les actes de la X Trobada Pedra Seca. L'Art de la pedra seca, Patrimoni de la Humanitat, celebrada al Pinós del 18 al 20 d'octubre del 2019 al municipi de Pinós.

1. Gestió patrimonial de la pedra seca: Experiències públiques i privades abans i després de la declaració de la UNESCO.
2. Construir en pedra seca hui, ofici i alternatives d'ocupació: Experiències realitzades per a la recuperació de l'ofici, formació i eixides professionals de la tècnica de la pedra seca. Noves construccions i restauració.
3. Pedra seca heretada: Estudis de patrimoni material i inmaterial, conservació, ferramentes innovadores...
4. El futur de la pedra seca: Revaloració del patrimoni cultural, turisme, educació, medi ambient, agricultura...
5. Pòsters.
6. Taula redona.