El primer llogaret del vessant meridional de les muntanyes. Ací comença de debò la vida de pelegrí que jo estime, els passeigs a la ventura, els descansos assolellats, el lliure vagareig. Tinc una gran tendència a viure de la motxilla i portar els pantalons esfilagarsats. Índex: Introducció. - Educació ambiental: una petita història. - A la recera d'un model didàctic per a l'educació ambiental. - Dues calus per a un model: l'atenció a la diversitat i la planificació (Mesures d'atenció a la diversitat i programació d'aula, La formació del professorat i la planificació didàctica.). - Planificació didàctica dels continguts sobre biodiversitat. - Aplicació del model a una excursió: "Penya-segats de la Marina Alta.". - Alguns consells pràctics per a l'excursió didàctica. - Possibilitats excursionistes a la Marina Alta. - Bibliofrafia.

Sumari: Pròleg. - Agraïments. - Localització de l'estudi. - 1 Els mariners de la Comarca de la Marina Alta (La llengua dels mariners: El llenguatge marí, un llenguatge professional - La transmissió del llenguatge marí - Repercussió de les transformacions del Segle XX en el llenguatge.).- 2 Lexicologia i semàntica, La formació dels mots ( Les regles morfológiques (Derivats, Compostos, Parasintèctics) - Les regles de convesió sintàctica - Les regles semàntiques - Sinonímia.). - 3 Camps lèxics, Aspectes geomorfològics ( Accidents geogràfics - Termes marins), Aspectes meteorològics (Fenòmens atmosfèrics), Aspectes cronològics, Pesca, Navegació. - Bibliografia.

Sumari: Pròleg. - Introducció. - 1. Metodologia. - 2. Fonts. - 3.El marc geohistòric i lingüístic: l'espai viscut. - 4. La Toponímia del municipi de Teulada (Toponímia urbana de Teulada, Toponímia urbana de Moraira, Toponímia rural, Toponímia marina, Nova toponímia.). - 5. L'Antroponímia del municipi de Teulada (Introducció a l'antroponímia del municipi de Teulada, L'antroponímia al segle XIV, L'antroponímia al segle XVI, L'antroponímia al segle XVII, L'antroponímia al segle XVII, L'antroponímia al segle XVIII, L'antroponímia al segle XIX, Els noms a través dels segles, Els cognoms a través dels segles, Els sobrenoms.). - 6. Classificació dels topònims (Classificació cronològica dels topònims, Classificació del topònims per camps semàntics.). - 7. Bibliofrafia. - 8. Fonts arxivístiques. - 9. Fonts cartogràfiques. - 10. Conclusions. - 11. Índex general de topònims.

A l'inici del segle XX, mentre s'estén una epidèmia de grip per tot el planeta, en un poble valencià es produeixen un seguit d'esdeveniments insòlits pels carrers, entre els quals hi ha el misteri del campanar. Aquests fets, en part reals, són el germen de les sis narracions que formen aquest llibre.

En aquest llibre de contes i proses, l'autor ens proposa un periple insòlit per un univers ambigu en el qual la situació més quotidiana pot prendre un caràcter oníric, inquietant, a voltes volgudament absurd.

A partir de la troballa d'una llibreta sinada per Llorenç Cabanes Bellvís, plena de poemes escrits entre 1934 i 1936, el narrador de Niudecorbs en blanc i negre recupera episodis i històries de la seva infantesa que formen part tant de la memòria col·lectiva com de la seva més personal. Ens endinsem així en el món de la postguerra, amb contes d'arrel popular, malentesos fruit de la incultura dominant, anècdotes protegonitzades pels xiquets del pobles i drames que marquen per tota la vida. Una època perduda que el narrador es mira amb nostàlgia, tot i els mals moments, i que evoca amb una gran sensibilitat i riquesa lingüística.

Lògica primordial és un conjunt de narracions curtes, originàriament escrites per a ser escoltades per la ràdio, en què la realitat fa uns tombs inespertas. Els personatges s'hi veuen atrapats com a mosques en una teranyina, conscients de la pròpia fragilitat, de la inútil resistència. L'atzar sembla actuar, malgrat tot, amb una lògica esfereïdora. En aquest recull veurem com el sol es pon per l'est, com el menjar d'un restaurant xinés provoca una halitosi permanent al protagonista o com un parell de sabates fa l'amor apassionadament. Un reflex de la perplexitat de l'ésser humà davant d'unes forces que el superen.

Hi ha dones romàtniques i dones vicioses, dones indecises i dones calculadores, dones clàssiques i dones cosmopolites, dones resignades i dones reivindicatives... Generalitatzar comportaments en la societat actual és una gosadia i una simplificació innecessària, per això les vint-i-sis protagonistes d'aquests vint-i-sis relats són dones singulars, úniques, irrepetibles i, tanmateix, perfectament recognoscibles, pròximes.

Els éssers desvalguts són els més vulnerables als efectes de la violència; precisament per ser els menys dotats en la jerarquia de la força, són objecte d'abusos per part dels qui s'amaguen en la barroeria, o simplement s'emparen en la rutina irracional. La màgia de les paraules, de les línes, dels relats, però, ens portarà a descobrir que tota irracionalitat, i la violència ho és, pot acabar per retornar, com un bumerang ensinistrat capaç de disparar els ressorts per començar a obrir l'ull en més d'un apòstol de la brutalitat. Forta contra la força, en pro dels afectes i tendra, aquesta obra ens reconforta en aquells sentiments més profunds que ens refermen com a humans, de carn feble però potser d'esperit ferm, davant l'atzar d'un destí imprevisible.

Una visita inesperada o unes paraules feridores poden desfermar un procés de conseqüències inimaginables. El premi Vila de Teulada 2000 el formen dos relats -Sense malícia i Mar de fons- que són, en certa mesura, complementaris: un punt de vista masculí i un de femení; una percepció triomfadora i una de fracàs. El que tenen en comú, en qualsevol cas, és la seva voluntat d'explorar les zones obscures de l'ànima.

XVI Concurs local de Contes "Vila de Teulada". Contes premiats l'any 2001. El públic infantil i juvenil està hui de completa enhorabona. Per fi han vist la llum els contes i narracions que els nostres xiquets i xiquetes van escriure per als premis que es van convocar l'any 2001. És la primera volta que des de l'Ajuntament s'editen les obres d'un concurs de contes i narracions que han imaginat els nostres veïns més menuts. Des dels primers cursos de l'escola primària fins ja acabada la secundària, són moltes les coses, les situacions, els personatges, els paisatges, els sentiments que han eft seus en el transcurs de la redacció del conte. En eixos moments, han deixat la televisió i l'ordinador -tots els contes han estat escrits a mà, com sempre- i han viscut les alegries i les penes de les històries que ens conten. Aquesta esperiència d'escriptor o escriptora jovençans ha de servir per a animar-los a seguir aquest camí de les lletres. La creació literària ja es viu des de menuts: contar-nos una història d'un gosset o d'un núvol que plora, fa nàixer en els nostres xiquets i xiquetes eixa passió per la ficció literària i expressar-lo mitjançant les paraules, que són els instruments dels narradors. Amb elles ens podem fer veure els colors de les coses i l'ànima de les pedres. Des d'aquestes línies volem encoratjar els novells escriptors, ànima i germen d'una colla de creadors que ens faran gaudir -gaudint ells també- amb les seues històries. Tots els agrairem que ens regalen de nou relats com els que hui ens presenten. Gràcies per la seua aportació!

El comportament humà no sempre és previsible, i sutacions ben normals poden acabar d'una manera inesperada. Qui pot dir a una jove parella que està a punt de casar-se si està vivint un moment dolç de la seva vida o l'inici d'una crisi definitiva? Es pot repartir l'amor maternal entre el fill i el chihuahua? Sabem distingir entre víctima i botxí? Fins a quin punt el marti ha de mantenir la casa tal com la va deixar l'esposa en morir? Situacions quotidinaes que acaben escapant-se de les mans dels personatges.