Contingut: El llegat cinematogràfic de Pepe Moll (Amb el llegat cinematogràfic de Pepe Moll, una part important de la memòria pública i privada de la Dénia de mitjans de segle torna a prendre vida. - L'estiu (L'estiu a Dénia s'ha viscut intensament al llarg del segle. Quan les platges encara no havien sigut massivament descobertes, els deniers tenien un ampli ventall d'activitats que omplien els dies i les nits de calor...). - Cerimònies (Les celebracions religioses han anat constituint moments excepcionals de la vida col·lectiva i familiar dels deniers. Els documents gràfics i filmats que recull este vídeo, mostren com han canviat ritus i costums.). - Falles a Dénia 1947-1961 (A finals dels anys quaranta, les limitacions econòmiques feien que les festes foren forçosament limitades i bàsicament religioses. En este panorama no ha d'estranyar que els deniers buscaren, quan van vore la més mínima possibilitat, una nova forma de reunir-se, de divertir-se i de donar eixida a la seua creativitat. Les falles ho tenien tot.)

DVD. Documental de les falles a Dénia (1966-1991)

Contingut: 1. Cap a la terra promesa (100 minuts). - 2. Adéu, Amèrica (50 minuts). Cansats de ser pobres, de viure en la misèria i dels abusos dels cacics, i espentats també per la desfeta que va provocar la fil·loxera en les vinyes, uns 15.000 valencians van emigrar al Canadà i als Estats Units entre 1906 i 1920. Els primers van ser 10 homes d'Orba, reclutats per un empresari francés resident a Alger i que tenia interessos al Canadà. Però el fenomen es va estendre com una taca d'oli els anys següents, sobretot per la Marina i la Safor, però també per comarques com l'Alcoià, el Comtat, la Vall d'Albaida, la Ribera, la Costera, l'Horta, el Camp de Morvedre, la Plana, la Serrania i el Racó d'Ademús. Tot i les dificultats del viatge i l'adaptació a un país i una cultura tan diferents, l'Amèrica del Nord va ser per a molts d'aquells homes una autèntica terra promesa on va fer realitat molts dels seus somnis, bé quedant-se allà per a sempre, bé tornant ací amb els diners que havien pogut estalviar.

Contingut: 3. La guerra de sempre (82 minuts). - 4. Els valencians d'Amèrica (88 minuts). Els anys 30, la majoria dels valencians emigrats als Estats Units han tornat a casa. Els que més temps han estat fora, a més de diners per comprar cases i bancals, venen més moderns. Fins i tot alguns, influïts pel que han vist allà i espentats pel vent renovador de la República, es converteixen a molts pobles de la Marina en alcaldes o regidors en les eleccions del 1931 i 1936. Volen implantar ací els avanços socials i polítics que han conegut a l'Amèrica. La Guerra, però, ho llançarà tot a pedre. I en la postguerra, centenars d'americanets i americanetes, nascuts als Estats Units i per tant amb passaport americà, se'n tornaran a anar, com havien fet els seus pares 30 anys abans, per tornar a Nova York la solució a la misèria que els esclafava ací.

Entre 1830, any de la invasió francesa, i 1962, milers de valencians van emigrar a Algèria fugint de la misèria, la falta de futur o la persecució política. La colònia es vva convetir així en una terra promesa on trobaren properitat, refugi i modernitat. Però els europeus només eren un 10 per cent d'una població de majoria àrab i amazic que no tenia ni de bon tros el mateix nivell de vida. I ni els uns ni els altres van saber trobar la fórmula per a viure junts i en pau. Després d'una guerra de vuit anys especialment curel, Algèria es va converitr el juliol de 1962 en un país independent i els europeus patiren un èxode massiu. Els valencians d'Algèria i els seus descendents tornaren axí o es van instal·lar a França. I van haver de començar de nou. A Algèria havien deixat per a sempre anys de treball, moltes il·lusions, la joventut i, a voltes, també la vida. Al cap de 50 anys, esta és la seua història. Esta és la seua memòria.

El segle XVII, milers de mallorquins deixaren l'illa per buscar una vida millor a les terres de la Marina, la Safor i el Comtat, que havien quedat desertes amb l'expulsió dels moriscos. L'origen mallorquí, ben conegut en el cas de Tàbena i la Vall de Gallinera, arribà a oblidar-se del tot als altres llocs. Però estudis fets des del 1972 han revelat que bona part de les persones, cognoms i trets lingüístics del territori repoblat són una herència mallorquina que hui exhibeixen amb orgull els descendents d'aquells colons.

El setembre de 1609, ara fa just quatre segles, un de cada tres valencians foren obligats per la força de les armes a deixar les cases i les terres dels seus avantpassats. Eren els moriscos, els valencians musulmans descendents dels antics pobladors, la civilització derrotada per Jaume I el 1238 i extirpada en nom del catolixisme i de la Corona espanyola. Esta és la seua història, una memòria de segles reconstruïda des de l'oblit.

Teniu a les mans un viatge de retorn al passat més recent de la Vall de Gallinera. Els seus protagonistes, hereus d'una memòria oral centenària, ens mostren a través de la paraula com es vivia a la Vall durant la primera meitat del segle XX. El documental recull vint-i-un testimonis dels huit pobles de la Vall, que expliquen en primera persona com van viure la infantesa, l'adolescència i l'edat adulta i com els van afecgtar els canvis que s'han produït en els últims cent anys. Des de l'arribada de l'aigua i l'elecgtricitat a les cases, fins a les celebracions i els rituals més importants, passant per la Guerra Civil espanyola o els canvis en els cultius, els protagonistes de l'obra contribueixen, amb les seues explicacions, a mantenir viu un llegat de vital importància que el documental busca conservar i poder transmetre a les generacions futures. Les entrevistes es van gravar durant els estius de 2013 i 2014 i el documental es va presentar a Benialí el 9 de juny de 2017.

Un documental per entendre els antecedents, conéixer el desenvolupament i recordar les conseqüències d'una guerra, la de Successió, que posà fi al Regne de València i va canviar per sempre la història del poble valencià.

Quan els republicans enrolats en la Resistència francesa guanyaren la guerra a l'Alemanya nazi el 1944, van intentar contra Franco l'Operació Reconquista. I per atendre els ferits, van fundar a Tolosa de Llenguadoc un hospital, el Varsòvia. L'ofensiva no tingué èxit, però aquell hospital, atés sobretot per metges catalans, es va convertir en el centre de referència per als 150.000 refugiats espanyols del sud de França. El Varsòvia encara existeix i continua mantenint els principis de medicina social amb què va ser creat.