Els pobles que envolten la Serra de Segària -i potser hui en dia molts dels usuaris de l'autopista A7-, han volgut vore en el rocam amb el qual acaba aquesta muntanaya, el cap enorme d'un gegant, que potser dorm o mira el cel qui sap si viu o mort. Per satisfer la imaginació dels que hi busquen alguna explicació, els autors d'aquest llibre expliquen una llegenda ambientada en els temps llunyans dels ibers. Antoni Prats (Sueca, 1946), l'autor del text, viu a la Marina Alta des de 1971 i té la sort de opder albirar quan vol el cap del gegant des del terrat de sa casa. Ha publicat sobretot llibres de poemes i ha dedicat nombrosos estudis als nostres poetes. Des de 1975, ha sigut professor de l'Institut Maria Ibars (Dénia). Pepa Úbeda (Carcaixent, 1953), l'autora de les il·lustracions, també ha sigut professora de Secundària. La seua doble formació universitària, d'Arts i de Lletres, ha diversificat la seua intensa i prolífica creativitat entre la literautra i la plàstica. En aquest altres vessant, ha destacat especialment com a il·lustradora.

Llibre de narrativa curta. Índex: Primera categoria relat curt (10-18 anys) "Experiencies amb l'alcaloide mes potent". - Tercera categoria relat curt (+31 anys) "El dilema de Jaume".

Amb la Guerra Civil com a eix permanent, l'autor construïx la història d'uns personatges amb què, immediatament, el lector s'identifica: maría la Guinyarella, una dona turmentada a la cerca del seu identidad... Miquel Mitjaterra, un vividor... Batiste Mitjaterra... Els Xaparro, llauradors acomodados... "Duardo" un mutilat de guerra que viu en la seua carn i en la seua ment els horrors de la contienda... Tot un poble, en suma, subjecte als condicionaments polítics i socials de l'época...

La novel·la que oferim ara és una bona novel·la i ho és perquè la bona literatura es justifica per cada pàgina, per cada frase; l'hem de poder obrir per qualsevol plana i la força de la prosa, o de la poesia que porta dins o l'ús de la llengua ens ha de captivar, perquè al capdavall és tan sols una obra que presenta problemes humans i solucions humanes. Són problemes que a la nosta època encara existeixen i que possiblement es solucionen d'altra manera, però també humana i per això ens afecta i ens commou.

Té el lector entre les seues mans, un relat novel·lat de caràcter històric, sense rigor acadèmic encara que si didàctic. Està dirigit fonamentalment al públic juvenil, amb la intenció d'aproximar-se al fet històric de la Reconquista amb una visió diferent de l'acostumada. Enfront d'eixa concepció tradicional de la lluita del nord cristià contra el sud musulmà, es pretén donar una visió des d'una triple perspectiva mes humana, amb la interferència total de les tres religions que s'entremesclen en eixe moment amb la història dels quatre jóvens nascuts com el Rei El senyor Jaume I en 1208. Comprén els 30 anys que van des dels seus naixements fins a la presa de València en 1238. Tracta de convéncer el lector i crega la consciència que la Història no es reduïx de cap manera a les batalles, guanyades o perdudes pels exèrcits, sinó al treball constant dels pobles, encabotats per portar avant els seus valors anhels i creences fins a les últimes conseqüències. Demostrar que la intolerància religiosa és incompatible amb la pau entre els pobles, i que els radicalismes conduïxen necessàriament a la violència i la destrucció. Que si la Humanitat té un futur, este ha de ser de dialogue, permisivitat i admissió de les diferències culturals de cada poble. Que les diferències enriquixen, aportant a qui admet, tolera i clava al distint, i integra el positiu que cada cultura aporta a l'individu. Que en el segle XIII com ara mateix queda molt per fer per a véncer la ignorància dels que es tanquen convençuts que els seus propis valors són els únics i millors. Que la pau i la justícia deuen de prevaldre sobre els interessos i les ambicions irracionals.

La primera part del títol del llibre: "Escolta Laia..." és una crida d'atenció a aquesta generació dels meus nets. La segona part del títol: "La vida rural a la Marina" aclareix el contingut del llibre, que relata les normes i les formes de la vida del camp a la Marina. De forma dialogada, una àvia i la seua neta són el fil conductor dels relats. Els textos s'acompanyen de dibuixos i fotografies que aporten també una informació de la cultura material de l'època. Els 17 relats que componen el llibre, sobre records de la meua infantesa a Benissa han estat barrejats amb la fantasia. No estan basats en la enyorança, són una recreació d'un temps no molt llunyà on la vida rural es caracteritzava per ser una vida austera, donant solució a les necessitats més elementals.En aquests relats s'evidencia que la Natura i la gent estaven molt pròximes; de forma natural reciclaven i valoraven el que tenien. El veïnat tenia un paper important. Els animals domèstics eren imprescindibles en la vida de principi del segle XX. Ells no es preocupaven de conceptes com ecologia, reciclatge, solidaritat i tanmtaeix formaven part de la seua existència. Són valors a recuperar en aquest segle XXI i les seues vides poden ser un espill on mirar-nos.

Ariadna decideix tonar al seu poble, Xaló, després d'un fum d'anys i d'esperiències i llocs viscuts. Tonra a la vall de Pop, on va crèixer, perquè vol que la terra dels seus pares i la pansa feta de manera artesanal siguen el sosteniment dels seus tres fills. Ara bé, això no és tan senzill: la família, els comentaris i els malentesos li ho compliquen a cada pas que fa. Tot i això, la promesa feta al fill major pesa molt més.

En la vida, a voltes, toca buscar un lloc on trobar-te i tornar a començar. Això li passa a la protagonista, una artista que, sense faena i després de deixar una relació, necessita el mar per a mamprendre un camí nou. Però un equívoc farà que trobe unes quantes coses que no esperava. Vora el Montgó, s'enfrontarà a les pors i els buits que té, però també descobrirà la dolçor de la natura i la bondat d'un home dedicat a endolcir la vida dels altres.

Tota la galàxia es troba submergida en la major "crisis" de la seua història i és testimoni fidel de la tristesa regnant. Un grup d'extraterrestres espies ha invadit la Terra. El seu objectiu consistix a apoderar-se de la rialla terrícola. Paral·lelament, "El venedor de sonrisas" i els seus aliats buscaran per tota la galàxia les empremtes disperses que la rialla ha deixat. Per a això disposen d'una súpernave i dos robots ordinadors magnífics dirigits per un científic molt estrafolari. Els antisomriures s'encarregaran de que la seua missió fracasse utilitzant els seus artefactes mortals i la seua actuació seriosa posarà en perill la vida dels defensors de la risa...

Lluïsma s'estima moltíssim els animals. Per això, no entén per què no poden viure amb ell a casa. I mira que ho intenta, perquè li ho consenten tot: una cotorra, una iguana, un gosset, un mico... i un caiman! Però un dia, Lluïsma i la seua família comencen a dubtar si realment el millor per als animals és que estiguen tancats entre quatre parets. No serien més feliços en llibertat?

La vida fa que Josep Martorell, un jove simpàtic i ven plantat de Finestrat, es convertisca en el famòs bandoler Pinet. La història ens parla d'un personatge misteriós, valent i fugitiu, enamorat de la seua dona Maria, a pesar de les dificultats, i protagonista de traïcions, assassinats, assalts i, fins i tot, històries d'amor i d'amistats infranquijables.

Llibret del II Concurs de microrelats.