Certamen de pintura Salvador Soria.

Aquesta és la història dels emigrants de la Marina Alta a Nova York entre els anys 1912 i 1920, un fenomen migratori de magnitud impressionant del qual s'ha parlat molt però, fins ara, poc investigat i no gens tractat des d'una perspectiva comarcal. A banda de les raons migratòries, la primera part del llibre explica com eren els preparatius per a obtenir els documents i els bitllets, el viatge amb vaixell transatlàntic, l'entrada als Estats Units pel port de l'illa d'Ellis, els llocs de destinació, les feines dures i els sous exorbitants, així com les conseqüències del viatge, amb les penes i les glòries. L'estudi empíric de la segona part es basa en les dades de milers de valencians trobades en aquell port duaner. I gràcies als arxius de passatgers i vaixells ubicats a Internet, s'han pogut recopilar els noms, cognoms, edats, pobles, vaixells i ports d'eixida de més de 2.500 emigrants de tots i cadascun dels 33 pobles de la Marina Alta, que es poden localitzar a les taules de l'Apèndix de manera alfabètica.

Poden les paraules seduir una persona? Pot una dona jove trobar la fórmula per captivar un escriptor madur? Por fonamentar-se la recerca de la felicitat en la possibilitat d'una trobada fortuïta? La Connie, una dona que viu a les illes Açores fascinada i seduïda per la literatura d'Antonio Lobo Antunes, comença el seu periple per poder conèixer l'escriptor que l'ha enamorada a través de les paraules. És un llarg viatge que la durà fins a Lisboa i que la farà conèixer des de supervivents de la síndrome de la sirenomèlia fins a pastors que parlen amb les balenes, tot per descobrir el veritable poder de les paraules en un Portugal ben proper en tot és possible.

Uba és un jove africà nascut en una terra extraordinàriament rica i bella. La seua història està lligada a la regió de Casamance, principal reclam turístic del Senegal i, alhora ,o potser, precisament per això, objectiu militar d'un estat que, d'una banda, pateix l'espoli de la seua antiga metròpoli i, tanmateix, aplica aquesta mateixa medecina a aquells que no comparteixen el seu "projecte nacional". La dignitat i la rebel·lia d'Uba, però, tot i l'amistat que l'uneix a personatges excepcionals, ja siguen membres de la guerrilla diola, missioners barcelonins o parents wòlofs, no el converteixen en un heroi ingenu i romàntic. Com per a la majoria de nosaltres, la seua principal fidelitat és envers la pròpia supervivencia; per a ell, però, aquest no és ni de bon tros un camí planer. El drama quotidià que Uba ens ofereix, tot i que el tenim a prop en l'espai, està lluny de les nostres vides. S'emmarca en la lluita per mantindre viva una cultura mil·lenària, en virtut de la qual l'ésser humà pertany a la terra i no a l'inrevés, que topa amb els murs de la globalització. A Casamance, però, aquesta lluita és del esdevingut una guerra oberta que, tanmateix, és invisible per a nosaltres, cosa qu ens mostra, una vegada més, que la vida de les persones no val el mateix a tot arreu. Uba, doncs, mostra eixa part de la realitat actual a la qual no tenim accés, una realitat amagada: les misèries i heroïcitats, les ganes de viure, d'estimar i d'expressar-se, d'éssers humans que romanen sota el jou d'un sistema que els ha condemnat.

Les ciutats tenen sempre més d'una cara. Lola condueix la seva vespa per la cara més fosca de València: entre vides miserables i espais degradats que no surten ni sortiran mai en cap postal... Sílvia, en canvi, circula amb un BMW pel món de la gent "guapa" i escriu cròniques de societat per a un diari conservador... Les existències d'aquestes dues dones discorren paral·leles fins que un bon dia l'atzar s'encarrega d'entrecreuar els seus camins i involucrar-les a totes dues en una aventura perillosa en què s'hauran d'acabar enfrontant amb els lobbies financers, empresarials i polítics de la ciutat. València a cara o creu és una novel·la irònica i tendra a la vegada que narra la història d'una amistat imprevisible entre aquests dos personatges contraposats. Però és també un relat trepidant que descriu sense miraments els entrellats d'una gran operació immobiliària, obra de determinants poders fàctics de València que decideixen canviar la fisonomia de la ciutat a cops d'especulació. I és que darere de cada bona inversió sovint s'hi amaga un negoci encara millor...

Cada persona som un món (ja ho diu la dita). Potser un món menut, però sencer, complet: un món particular ple de quimeres, angoixes, il·lusions, alegries, frustracions, pors o passions tan personals com universals. Cada persona és i es mereix una història. Tocs personals ens acosta a aquestes històries, unes històries que de vegades ens emocionen o ens fan un nuc a la gola o un pessic als budells, i de vegades ens dibuixen un somriure o ens arranquen una rialla. Si fa no fa, com la vida mateixa. La vida de les persones, ara dolça, ara agra. I és que cada persona som un món.

Mitja ciutat dorm i l'altra mitja es prepara per allargar-se a la platja a prendre el sol, però, malgrat la tranquil·litat aparent, la tinent Amàlia Oms no pot abaixar la guàrdia. Té un cas difícil entre mas: l'assassinat d'Elisabet Ingstall a l'hotel Las Delicias. Cap senyal per identificar l'assassí, cap mòbil aparent per trobar un sospitós, cap tetimoni vàlid per resoldre l'homicidi... Sotmesa a les pressions del capità Mascaró, un home masclista i de pràctiques corruptes, la tinent Oms converteix aquest cas en una qüestió personal: una lluita contra la hipocresia que regna en una illa certament assolellada, però també plena d'ombres enganyoses... I la investigació la porta al Rei del Mar, un fabulós iot amarrat al port, vigilat per guardes de seguretat i per un dòberman de dents esmolades, on descobrirà allò que ja havia intuït: que darrere el luxe i el glamour s'hi pot amagar la mentida i la falsedat. A Tríptic de pells en el mar, relat de ritme trepidant, el crim es converteix en un punt de partida per elaborar una radiografia del turisme i la corrupció a l'illa de Mallorca, en la línia dels clàssics més clàssics del gènere de la novel·la negra.

Llibre de poesia.

Llibre de poesia de Joan Carles González Pujalte. XXI Premi de Poesia "25 d'abril" Vila de Benissa 2001.

Llibre de poesia de Josep Vicent. XXIV Premi de Poesia "25 d'abril" Vila de Benissa 2004.

Llibre de poesia de Pasqual Mas. XXIII Premi de Poesia "25 d'abril" Vila de Benissa 2003.

Llibre de poesia de Enric Monforte. XXV Premi de Poesia "25 d'abril" Vila de Benissa 2005.