Les ciutats tenen sempre més d'una cara. Lola condueix la seva vespa per la cara més fosca de València: entre vides miserables i espais degradats que no surten ni sortiran mai en cap postal... Sílvia, en canvi, circula amb un BMW pel món de la gent "guapa" i escriu cròniques de societat per a un diari conservador... Les existències d'aquestes dues dones discorren paral·leles fins que un bon dia l'atzar s'encarrega d'entrecreuar els seus camins i involucrar-les a totes dues en una aventura perillosa en què s'hauran d'acabar enfrontant amb els lobbies financers, empresarials i polítics de la ciutat. València a cara o creu és una novel·la irònica i tendra a la vegada que narra la història d'una amistat imprevisible entre aquests dos personatges contraposats. Però és també un relat trepidant que descriu sense miraments els entrellats d'una gran operació immobiliària, obra de determinants poders fàctics de València que decideixen canviar la fisonomia de la ciutat a cops d'especulació. I és que darere de cada bona inversió sovint s'hi amaga un negoci encara millor...

Cada persona som un món (ja ho diu la dita). Potser un món menut, però sencer, complet: un món particular ple de quimeres, angoixes, il·lusions, alegries, frustracions, pors o passions tan personals com universals. Cada persona és i es mereix una història. Tocs personals ens acosta a aquestes històries, unes històries que de vegades ens emocionen o ens fan un nuc a la gola o un pessic als budells, i de vegades ens dibuixen un somriure o ens arranquen una rialla. Si fa no fa, com la vida mateixa. La vida de les persones, ara dolça, ara agra. I és que cada persona som un món.

Mitja ciutat dorm i l'altra mitja es prepara per allargar-se a la platja a prendre el sol, però, malgrat la tranquil·litat aparent, la tinent Amàlia Oms no pot abaixar la guàrdia. Té un cas difícil entre mas: l'assassinat d'Elisabet Ingstall a l'hotel Las Delicias. Cap senyal per identificar l'assassí, cap mòbil aparent per trobar un sospitós, cap tetimoni vàlid per resoldre l'homicidi... Sotmesa a les pressions del capità Mascaró, un home masclista i de pràctiques corruptes, la tinent Oms converteix aquest cas en una qüestió personal: una lluita contra la hipocresia que regna en una illa certament assolellada, però també plena d'ombres enganyoses... I la investigació la porta al Rei del Mar, un fabulós iot amarrat al port, vigilat per guardes de seguretat i per un dòberman de dents esmolades, on descobrirà allò que ja havia intuït: que darrere el luxe i el glamour s'hi pot amagar la mentida i la falsedat. A Tríptic de pells en el mar, relat de ritme trepidant, el crim es converteix en un punt de partida per elaborar una radiografia del turisme i la corrupció a l'illa de Mallorca, en la línia dels clàssics més clàssics del gènere de la novel·la negra.