Poden les paraules seduir una persona? Pot una dona jove trobar la fórmula per captivar un escriptor madur? Por fonamentar-se la recerca de la felicitat en la possibilitat d'una trobada fortuïta? La Connie, una dona que viu a les illes Açores fascinada i seduïda per la literatura d'Antonio Lobo Antunes, comença el seu periple per poder conèixer l'escriptor que l'ha enamorada a través de les paraules. És un llarg viatge que la durà fins a Lisboa i que la farà conèixer des de supervivents de la síndrome de la sirenomèlia fins a pastors que parlen amb les balenes, tot per descobrir el veritable poder de les paraules en un Portugal ben proper en tot és possible.

Uba és un jove africà nascut en una terra extraordinàriament rica i bella. La seua història està lligada a la regió de Casamance, principal reclam turístic del Senegal i, alhora ,o potser, precisament per això, objectiu militar d'un estat que, d'una banda, pateix l'espoli de la seua antiga metròpoli i, tanmateix, aplica aquesta mateixa medecina a aquells que no comparteixen el seu "projecte nacional". La dignitat i la rebel·lia d'Uba, però, tot i l'amistat que l'uneix a personatges excepcionals, ja siguen membres de la guerrilla diola, missioners barcelonins o parents wòlofs, no el converteixen en un heroi ingenu i romàntic. Com per a la majoria de nosaltres, la seua principal fidelitat és envers la pròpia supervivencia; per a ell, però, aquest no és ni de bon tros un camí planer. El drama quotidià que Uba ens ofereix, tot i que el tenim a prop en l'espai, està lluny de les nostres vides. S'emmarca en la lluita per mantindre viva una cultura mil·lenària, en virtut de la qual l'ésser humà pertany a la terra i no a l'inrevés, que topa amb els murs de la globalització. A Casamance, però, aquesta lluita és del esdevingut una guerra oberta que, tanmateix, és invisible per a nosaltres, cosa qu ens mostra, una vegada més, que la vida de les persones no val el mateix a tot arreu. Uba, doncs, mostra eixa part de la realitat actual a la qual no tenim accés, una realitat amagada: les misèries i heroïcitats, les ganes de viure, d'estimar i d'expressar-se, d'éssers humans que romanen sota el jou d'un sistema que els ha condemnat.