Índex: Pròleg d'Emilia Salvador Esteban. - Introducció històrica. - Característiques de l'emplaçament (Límits / Topografia / Condicions geològiques i minerológiques / Climatologia) . - Construcció de les sitges (Introducció / La construcció) . - Capacitat i nombre de les sitges (Dades extrets de la investigació) . - Elements per a ensilar el blat (La palla / Les canyes) . - Procedència geogràfica dels cereals (Introducció / Espai marítim / Espai terrestre) . - Destí. - Plans i apèndixs fotogràfic (Plans / Apèndix fotogràfic) . - Fonts. - Bibliografia.

Índex: Plantacions de palmeres. - Viatgers i palmeres. - Horts antics. - Dàtils, palmes, estris.

Índex: Els antecedents dels moviments insurreccionals que van precedir als de 1873 (Preliminar / Les circumstàncies històriques anteriors a 1873 / Els esdeveniments a partir de la Revolució de setembre) . - La societat espanyola a mitjan segle XIX (L'Exèrcit / La burgesia / L'Església / La noblesa / La classe obrera) . - El moviment insurreccional d'Alcoi en 1873 (Antecedents / El proletariat alcoià / Les circumstàncies preinsurreccionals i els fets / Els successos d'Alcoi reflectits en les Corts / Consideracions finals) . - El moviment cantonal a València i Castelló (Preliminar / Els esdeveniments / Castelló / Continuen els esdeveniments a València) . - Expedicions terrestres i marítimes dels cantonals cartageneros al País Valencià (Al·locució de l'Ajuntament d'Alcoi datada el 8 de juliol de 1873 / Decret de pirateria / Conveni entre el comodor Werner i Antonio Gálvez / Manifest de la Junta Cantonal dirigit al poble valencià) . - Bibliografia.

Ací teniu un intent de posar a l'abast de tothom una part, minsa si ho voleu, però atraient, de la nostra cultura popular: la relacionada amb Sant Antoni Abat, el que tots coneixeu com el patró dels animalets. Com podeu veure, hi he barrejat vivències pròpies, potser trasbalsades per la llum tardoral del record infantil i jovenivol, treball de camp i un constant escorcollar en llibres i altres papers que hi trobareu a les notes adients i la bibliografia. He dividit l'obra en dues parts. A la primera us parle del Sant en general i de les creacions culturals que el nostre poble ha fet i utilitzat al seu voltant. Així revisem la seua figura humana, mental i iconològica, i el seu desplegament en relitzacions associatives i solidàries -les confraries-, arquitectòniques -esglésies i ermites- i de serveis comunitaris -hospitals-. Passem després al que propiament es pot qualificar de folklore, dit en el millor sentit de la paraula: parèmies, versos laudatoris i crítics, goigs i cançons, teatre, balls i músiques, estampes i auques, del que oferim una mostra reduïda, però significativa. I com que no hi ha festa sense l'escaient teca, ens exteenm en les menjars que s'hi fan. Tanquem amb uns cometaris sobre la sifnificació general de la celebració i d'alguns dels seus elements en el context festiu del nostre poble. La segon part no és altra cosa que una revisió, apresurada per supost, de les celebracions festives que al llarg i l'ample del país s'hi dediquen al Sant. Celebracions que a voltes s'ens mostren espectaculars i turístiques,o bé gaudeixen i ens ofereixen tot l'atractiu de la intimitat viltana, sense més cridòries ni projeccions, perquè tampo no les preten. A la cloenda, entre altres propostes, us fem unes sugerències per si voleu experimentar in situ el que ací us contem.

Índex: Pròleg. - Introducció. - Comença un virregnat (Què és virrei? / Els personatges: Senyora Germànica i el Duc de Calàbria) . - Problemes de govern (Rebels (Es castiga un crim - El perdó - Els greuges) / Heterodoxos (Moro o nou convertit? / Control i evangelització / València se defén)) . - El virrei virreina però no governa. - Suggeriments bibliogràfics.

Índex: Ángel Sánchez de la Torre, Alexandre VI, un Papa renaixentista. - Vicente Castell, Les butles alexandrines: precedents, gènesi i efectes immediats. - Marià Peset, Alexandre VI i les universitats hispanes.

El present llibre pretén explicar tots aquells elements, antics i moderns, que conformen la Nit de les fogueres i tenen alguna relació amb ella: -Com estava formada la societat agullentina del 1600 i com reaccionà davant la distorsió de la pesta. - Com visqué la Pesta de la ciutat-capital d'Ontinyent. - La Romeria-Pujada a l'ermita dins el Calendari Festiu local, amb una anàlisi profunda i concreta de les festes que ens acompanyen i sobretot de la Nit de les Fogueretes. - La plasmació artística, pictòrica i escultural del Miracle, la Festa i l'Ermita. - Manifestacions literàries al voltant de la Festa: poesia, prosa i teatre. - Lèxic propi relacionat amb la Festa reflextit en un glossari dels mots més usats i un esquema dels valors simbòlics de la Commemoració. - Decret del Miracle de 1658 de Jerónimo Font. (Transcrit per Sílvia Pínter) i Testament de Jeroni Eixea (Transcrit per Luz Ortiz). Tal vegada es trobe a faltar algun apartat dedicat a la Gastronomia o Música popular en relació a la festa del Miracle. El motiu de semblant omissió és evident, aquesta celebració no ha creat ni menjars ni peces musical própies.

Índex: Els avatars de l'associacionisme pictòric valencià (La primera mitat del segle XVI: tatxes reals i malaguanyats projectes corporatius / Noves temptatives gremials / La pintura valenciana de l'últim terç del XVI i el Col·legi de Pintors de 1607) . - Apreciació de la pintura en la València del renaixement (La consideració de la pintura i els pintors a finals del segle XV i primeres dècades del XVI / Primers símptomes d'interés intel·lectual cap a la pintura en les dècades centrals del segle XVI / La pintura i els pintors en les històries ciutadanes de la segona mitat del segle XVI / El pintor i la literatura / Església i pintura) . - Conclusió. - Apèndix documental.

Índex: Introducció. - El moviment Novator (Els tres grans períodes de l'activitat científica espanyola del segle XVII / El marc històric del moviment novator / Tradicionalistes moderats i intransigents. La subcultura científica extra acadèmica i les novetats / El punt de partida del moviment novator de la medicina). - Joan de Cabriada i la seua Carta Filosofica, medico-chymica. - La influència de Cabriada i de la seua Carta en el moviment novator. - Antologia de la Carta filosòfica, mèdico-química (1687) (Els fonaments de la medicina / Teories paracelsistes i iatroquímiqjues oposades a l'etiologia del galenisme tradicional / L'explicació iatroquímica de la causa de les febres terçanes / La interpretació iatroquímica de l'acció terapèutica de la quina / La idea de progrés científic i la superació del criteri d'autoritat dels clàssics / Denúncia del retard científic espanyol i proposta de mesures per superar-lo).

La idea de rescatar la història dels científics valencians és una de les millors contribucions al coneixement de la ciència que s'ha fet a Espanya. No és tasca fàcil, ja que el treball de savis i erudits llevantins s'ha caracteritzat per ser rigorós i gens exhibicionista. Al llarg de la seua història, la Universitat de València ha tingut un gran nombre de professors i alumnes preoucpats pel coneixement precís de les últimes teories científiques que han procurat rebre les novetats directament dels creadors. Així, en alguns camps, com ara el de la història de la ciència, té un paper destacat internacionalment, com és el cas del doctor López Piñero i el seu notable equip de col·laboradors. Gràcies a ells, el coneixement i la concepció que es tenia dels científics espanyols ha canviat completament en els últims 25 anys. Aquest estudi sobre Josep Chaix intenta contribuir al coneixement de la seua activitat com a científic i,a més a més, a descobrir la importància que ell i altres savis espanyols tingueren en els projectes científics europeus a començaments del segle XIX. Aquella contribució, com es pot veure en les pàgines següents, estigué plena de dificultats i d'obstacles i, el fet més greu, ignorada per les generacions següents.

Índex: Abreviatures. - Introducció. - Autors. - Conclusions. - Bibliografia. - Vocabulari. - Mapes. - Apèndixs (Vocabulari aruaco / El Vocabulari pelat del P. Catarroja, comparat amb els dels PP. Santelos i Alfaro / La lingüística en L'Orinoco il·lustrat / La lingüística en l'obra del P. Sals)

índex: Introducció. - La transició neo-eneolítica (La Cova de les Aranyes del Carabasí) . - L'Eneolític (La l'Alcúdia / La Figuera Reona / El Promontori) . - L'Edat del Bronze (La pròpia Edat del Bronze (La l'Alcúdia - El Castellar de Morera - El Puntual del Mussol - La Moleta - Caramoro) / El Bronze Final (La l'Alcúdia) / El Període Orientalitzant) . - La Civilització Ibèrica (Període Arcaic (La l'Alcúdia - El Parc d'Elx - L'Arenera de Montfort) / Període Clàssic (La l'Alcúdia - Elx - El Pujol Estel) / Període Hel·lenístic (La l'Alcúdia)) . - El Període Ibero-Romano (La l'Alcúdia) . - Les Èpoques Romanes (La l'Alcúdia (La ciutat de l'Alt Imperi - La Centuriatio - El Baix Imperi)) . - L'Etapa Visigoda (La l'Alcúdia) . - L'Elx Islàmic (Elx) . - Abreviatures. - Bibliografia.