Material didàctic

  • Hem fet 25 anys com a Club de Pilota i hem volgut celebrar-ho fent memòria. La nostra memòria i la del nostre poble. A Dénia s'ha jugat a la pilota des de sempre, hem tingut trinquets i hem donat alguns jugadors excepcionals. A uns els hem descobert, a altras els hem rescatat de l'oblit i a alguns els hem fet objecte de la nostra admiració. La ciutat de Dénia, els deniers, han tingut un paper important en les pàgines de la història de l'esport més nostrat, el que més arrel té en la nostra terra i el que més ens identifica com a col·lectivitat. Ens hem atrevit a dir que som "el rovell de la pilota" perquè ací, a Dénia i als pobles de la Marina Alta, hi ha una manera especial de viure el joc i, a més, hem aportat noms que figuren en la llegenda de la seua història. Un precisament és el del Rovell. En el món de la pilota trobarem un Rovell vinculat a Dénia en qualsevol moment dels darrers 150 anys. Tenim dret, per tant, a utilitzar l'expressió que figura en el títol d'aquest llibre. Ací també trobaran la història més recent, la que hem anant fent els aficionats des que el 1991 decidíem convertir-nos en club i impulsar coses tan boniques com reobrir el vell trinquet Vista Alegre, organitzar partides entre amics i entre professionals, obrir el nou trinquet "El Rovellet" i acostar als nostres veïns aquest joc que ha format part de les nostres vides. Aquestes pàgines són la nostra memòria, el testimoni d'un joc que ens ha unit i que ens deixa un ric llegat històric i emocional. Estem convençuts que conservant aquesta memòria, el nostre esport i la nostra afició tindran un futur més assegurat.

    Club de Pilota Dénia...

  • Col·leccionable de la Acadèmia valenciana de la llengua dels pobles valencians.

    Publicacions de l'Ac...

    Ivars i Cervera, Joan Toponímia dels pobles valencians. VOLUM I

  • Col·leccionable de la Acadèmia valenciana de la llengua dels pobles valencians.

    Publicacions de l'Ac...

    Albalat i Allepuz, Gonçal (text) - Almar, Vicent (disseny) - Tomás Lull, Guillermo (maquetació i grafisme) Toponímia dels pobles valencians. VOLUM II

  • Aquesta és la reedició del primer Endevina, endevinalla que es va publicar l'any 1988. Rellegint la introducció considerem que pràcticament tot allò que hi dèiem, ara fa setze anys, encara continua vigent, per la qual cosa el repoduïm tot seguit quasi intacte, encara que en aquesta ocasió ens agradaria adreçar-nos no sols a ensenyants sinó a totes aquelles persones compromeses amb la nostra cultura des de qualsevol àmbit i de qualsevol edat. Així, voldríem que foren lectors d'Endevina, endevinalla mares, pares iaies, iaios, educadores, educadors, mestres, xiquets, xiquetes, joves... En definitiva, qualsevol persona que guaudesca amb la lectura, amb el joc, amb el repte... que implica l'endevinalla. Amb aquest recull d'endevinalles volem oferir a totes les persones interessades en la nostra cultura i tradició un llibre que pensem que pot ser de gran interés. La nostra voluntat ha estat, en aquest sentit, aportar una eina especialment pensada des de la perspectiva de l'escola valenciana.

    Edicions 96 SL

    Martínez i Liern, Àngela - Sòria i Gómez, Oti (textos) Endevina, endevinalla

  • Candidatura a bic immaterial del patrimoni Valencià.

    L'escaldà

    Scotto Di Tella Manresa, Javier (Coordinador de la candidatura.) L'escaldà

  • Les danses de Penàguila, producte arcaic de la cultura popular de la Vila són un ball supervivent que val la pena conèixer. S'han mantingut, senzillament, per dos raons o, potser, tres. La primera, perquè la Societat Musical de Penàguila, la Banda o la Música, com li diuen al poble, les va assumir. No sabem si perquè les va fer seues després de desplaçar els instruments tradicionals que les tocaven o les va recollir quan la dolçaina i el tabal entraren en decadència. El fet és que s'interpreten, des que hom guarda memòria, per la Banda. La segona raó, més important que la primera, és perquè s'han mantingut vives. Sense intèrprets no s'hagueren pogut ballar, però sense balladors hagueren deixat d'interpretar-se i hagueren desaparegut, com tantes tradicions populars. és la gent del poble que any darrere any ha gaudit les dansades, juntament als músics que les han interpretades, qui han sostingut el seu ús i costum. A Penàguila les danses -i per açò s'han mantingut- s'usen. Els arrels no es troben sols a l'escenari, a la plaça, en la festa, sinó dins dels veïns que comparteixen comunitat i,amb ella, trossos de vida o la vida sencera. Als penaguilencs que les ballen, les danses els revelen, els mostren a ells mateixos, els manifesten; i als que no les ballen també els animen, els encoratgen, els vivifiquen quan veuen el rebombori que s'alça quan l'instrument pertinent romp la melodia i la percussió sentida imposa el ritme. La tercera raó, en fi, és perquè darrere de totes les coses hi ha, sempre, protagonistes anònims que ací volem reconèixer. Són, per un costat, els músics que generació darrere generació han aprés a interpretar-les, i per l'altre, els balladors i les balladores que, temps damunt de temps, s'han ensenyat a dansar-les. En aquests darrers, cal fer especial esment d'aquells joves que el 1962, amb ocasió d'un concurs que es va fer a Alacant, les van aprendre amb correcció i destresa. Balladors i músics han contribuït, segurament més delq ue ells es pensen, a que la veu metàl·lica de la melodia i el ritme viu i harmoniós del ball hagen continuat. Per a la Banda de Música recuperar les danses del poble, fer el present estudi musicológic, presentar-les amb la dignitat que mereixen, ha estat tot un honor i una manera de retre-li a Penàguila la mateixa complicitat que la gent de la Vila té amb les seues coses.

    Avellà Gràfiques

    Societat Musical Cultural Penàguila Danses de Penàguila

  • Núm. 1

    En aquesta experiència editorial Riuraus Vius vol donar a conèixer una part de la nostra cultura rural: l'arquitectònica i l'etnològica, i en particular la que ens apropa a unes construccions tan nostres, els riuraus, tan íntimament lligats a la nostra cultura i al nostre paisatge, a la nostra manera d'entendre la vida que es podria dir que són ells els que parlen de la nostra personalitat com a poble.

    Riuralogia. Estudi dels riuraus i de l'arquitectura rural nº1

  • Núm. 2

    En aquesta experiència editorial Riuraus Vius vol donar a conéixer una part de la nostra cultura rural: l'arquitectònica i l'etnològica, i en particular la que ens apropa a unes construccions tan nostres, els riuraus, tan íntimament lligats a la nostra cultural i al nostre paisatge, a la nostra manera d'entendre la vida que es podria dir que són ells els que parlen de la nostra personalitat com a poble.

    Riuralogia. Estudi dels riuraus i d'arquitectura rural nº 2

  • Núm. 3

    En aquesta experiència editorial RIURALOGIA: ESTUDI DELS RIURAUS I D'ARQUITECTURA RURAL - RIURAUS VIUS vol donar a conéixer una part de la nostra cultura rural: l'arquitectònica i l'etnològica, i en particular la que ens apropa a unes construccions tan nostres, els riuraus, tan íntimament lligats a la nostra manera d'entendre la vida que es podria dir que són ells els que parlen de la nostra personalitat com a poble.

    Riuralogia. Estudi dels riuraus i d'arquitectura rural nº 3

  • Núm. 4

    En aquesta experiència editorial Riuraus Vius vol donar a conèixer una part de la nostra cultura rural: l'arquitectònica i l'etnològica, i en particular la que ens apropa a unes construccions tan nostres, els riuraus, tan íntimament lligats a la nostra cultura i al nostre paisatge, a la nostra manera d'entendre la vida que es podria dir que són ells els que parlen de la nostra personalitat com a poble.

    Riuralogia. Estudi dels riuraus i de l'arquitectura rural nº4

  • Núm. 5
    En aquesta experiència editorail Riuraus Vius vol donar a conèixer una part de la nostra cultura rural: l'arquitectònica i l'etnològica, i en particular la que ens apropa a unes construccions tan nostres, els riuraus, tan íntimament lligats a la nostra cultura i al nostra paisatge, a la nostra manera d'entendre la vida que es podria dir que són ells els que parlen de la nostra personalitat com a poble.

    Riuralogia. Estudi dels riuraus i de l'arquitectura rural nº5

  • Núm. 6
    En aquesta expèriencia editorial dedicada a la cultura rural de Calp i Altea, Riuraus Vius vol donar a conéixer una part de la nostra cultura rural: l'arquitectònica i l'etnològica, i en particular la que ens apropa a unes construccions tan nostres, els riuraus, tan íntimament lligats a la nostra cultura i al nostre paisatge, a la nostra manera d'entendre la vida que es podria dir que son ells els que parlen de la nostra personalitat com a poble.

    Riuralogia. Estudi dels riuraus i d'arquitectura rural nº6

ON TROBAR-NOS

Seu Mancomunitat Comarcal de la Marina Alta – MACMA
C/ Blasco Ibáñez, 50 baix
3760 - Ondara
Tel. 965757237
Email: macma@macma.org

CONTACTE:

XARXES SOCIALS

Mancomunitat Comarcal de la Marina Alta: Xarxa Jove Marina Alta: Xarxa Esportiva Marina Alta:
2020 © All Rights Reserved. MACMA