Quatre segles després del seu descobriment, el conjunt de vivendes romanes de Banys de la Reina, senyal d'identitat del patrimoni arqueològic de Calp, veu la llum en un volum monogràfic dedicat a les seues excavacions. Ubicat en un lloc privilegiat, va oferir als seus habitants durant més de cinc segles totes les comoditats que cal imaginar per a la seua època i va tindre accés als recursos naturals del mar i de les terres d'entorn. A través del mar va mantindre un actiu comerç amb totes les regions del Mediterrani i per ell va arribar també una nova religió.

Llibre sobre la història de les festes de El Verger.

El 28 d'agost i el 2 de setembre de 1611 foren atorgades, respectivament, les cartes de poblament de l'Atzúbia i Forna. Motivades per la dramàtica expulsió dels moriscos, aquests documents són autèntiques partides de naixement dels dos pobles i amb ells es constata un abans i un després totalment diferent. Amb les cartes de poblament s'encetaven unes noves regles de joc, les quals els nous pobladors van haver d'acceptar. Unes normes certament avantatjoses per als senyors dels dos pobles i, contra les quals, pacientment, van aanr posant-se durant segles, finsq ue al segle XIX aconseguiren canviarl-les. Les cartes de poblament suposen, així mateix, la constatció d'un món que ha canviat: la desaparició dels moriscos i la seua substitució per repobladors de diferents procedències: mallorquins a l'Atzúbia i d'origen renícola a Forna, fins que a mitjan segle XVII foren reemplaçats pràcticament en la seua totalitat per illencs.

Índex: Presentació de Josep Bernabeu i Mestre. - L'estructura de la propietat a la vall de Pego durant l'època Moderna ( 1539-1791): el cas de Benumea per Salvador Alemany i García i Maria José Sastre i Reus (Introducció, Fonts i metodologia, La Vall de Pego morisca, La Vall de Pego repoblada, Benumea al segle XVIII, Conclusió, Cites bibliogràfiques, Bibliografia). - El municipi de Pego 1690/1700. De la segona Germania a la Guerra de Successió, per Evarist Caselles i Monjo (Caracterització Sòcio-Econòmica del municipi de Pego, El Govern Municipal de Pego, El Municipi de Pego a la darrera dècada del s. XVII.).

La història de Carnestoltes a Pego.

Amb motiu del 145é aniversari de l'existència d'una banda de música al nostre poble, tinc l'enorme satisfacció, com a president de l'Agrupació Musical de Pego, de presentar aquest llibre. En ell recull els orígens de la nostra banda passant per tots els moments històrics d'aquests anys i recordant els diferetns noms que ha arribat a tenir. Quan comenceu a fullejar les pàgines de forma ràpida per veure les fotos us n'adonareu que és precís assaborir la seua lectura i recordar moments de la vostra vida o la d'algun familiar que de segur us han contat. Aquest és el meu cas i estic convençut que a moltíssima gent li ocorrerá el mateix: veure com un besavi i un germà de la meua àvia foren directors a principis del segle XX. Aquest fet, que molt familiars hagen sigut músics o directius, fa que em recórrega pel cos una tremolor d'emoció inigualable.

Les fortaleses valencianes, de diferents orígens i distintes èpoques, constitueixen una part important del nostre llegat històric, i l'arquitectura de la defensa forma part del nostre paisatge. Som terra de castells, de roca i de frontera, conseqüència de la diversitat de cultures i de l'aïllament de grups socials a vegades amb un sentiment ben fort de territorialitat i defensa de la llibertat davant els continus atacs, ràtzies i invasions. Des dels pobles ibers fins als palaus fortificats, la història del poble valencià és la història de conquestes i reconquestes, de temors i de sobirania, de la lluita constant per a defensar el territori, un territori complex i segmentat, anhelat per tots els pobles que es van dispustar el control de la costa i les muntanyes de l'interior. Paisatges fortificats és una obra d'una utilitat extraordinària per a conéixer aquesta diversitat patrimonial i paisatgística, sovint desconeguda, que ens caracteritza com a valencians. Un recorregut suggeridor i evocador, un viatge pels escenaris més insòlits i atractius, des de les eslgésies i les ermites fortificades fins a les ciutats emmurallades, passant per les torres de guaita i els castells enfilats a la roca. Una obra imprescindible que ens trasllada als orígens de la nostra personalitat com a poble i com a societat.

Aquests quatre anys que portem en l'aventura d'Espai Obert són encara pocs per fer balanç. Poden ser prou, però, per aprofundir en algunes línies de treball i alhora assenyalar alguns dels que, al nostre parer, són punts febles de l'esperonador projecte de cohesionar les nostres comarques. Aquella quimera de fer una revista de les Comarques Centrals Valencianes comença en bona mida a prendre cos. Malauradament per a alguns esforçats investigadors i investigadores, però afortunadament per al lector, hem hagut de deixar fora nombrosos articles monogràfics que no prioritzaven visions de conjunt i intercomarcals, alguns d'ells ben fets i rescatables per a altres contexts. Amb això, tot i ser doloròs el procés, busquem d'acostar-nos al compromís que tenim amb els nostres subscriptors i les institucions, col·lectius i persones que recolzen el projecte. Les característiques dels continguts -i de les formes- ens diferencien així més netament de les revistes d'investigació local; interferències i guanyem en complementarietat. El bloc de Quimeres d'aquest número és un bon exemple d'això mateix: en ell oferim un bon ventall de perspectives sobre la tan necessària com deficient vertebració i ordenació del territori en què geògrafs, economistes, arquitectes, historiadors o activistes socials aporten la seua valuosa experiència i criteri. A més a més, la primera de les investigacions ens permetrà fer un recorreguts històric -sempre allinçonador- a través de les diverses formes d'organització territorial que ens hem -o ens han- donat.

Per a l'home del segle XXI sembla difícil traslladar-se en el temps i tindre una percepció de la vida, de la malaltia i de la mort ta li com la tenien els habitants de les nostres valls 130 anys enrere. L'home rural del segle XIX, possiblement, posseïa per tradició cultural un sentiment fatalista de la seua existència i assumia amb resignació la possibilitat que la seua muller morira en un dels múltiples part que havia de tindre, o que un, o vais, dels seus fills més menuts moriren com a conseqüència de qualsevol de les diverses epidèmies que any rere any es presentaven, ja que malalties com la pallola, la verola, la diftèria o crup, les gastroenteritis, etc. eren habituals en aquella època i, com que la causa que les originava era desconeguda perquè la ciència mèdica es trobava en els inicis del descobriment de la bacteriologia, no se sabia el mecanisme de contagi ni les maneres de combatre contra elles. Com hem dit, aquells homes del selge XIX possiblement tenien assumides les pèrdues humanes que cada any originaven les epidèmies però, segurament, quan es va presentar una mortalitat tan elevada i explosiva com la provocada per l'epidèmia de còlera de 1885 -especialment al poble de Benialí- els habitants de La Vall de Gallinera la degueren viure amb estupor i pànic, com ocorre sempre que es viu una tragèdia de tal dimensió. Aquesta és la història d'aquella epidèmia.

Tens a les teues mans la primera publicació de l'arxiu municipal de Gata al voltant de la història local. En aquest cas s'ha intentat apropar les figures dels alcaldes que han regit el poble i donar a conèixer tota la feina que ells han fet. És una manera de fer recordar temps passats als nostres majors i de mostrar, als més joves i menuts, com el nostre poble ha anat canviant al llarg dels anys.

La Segona República a Pedreguer, 1931 - 1939, és un treball que abasta uns anys concrets, on es governa sota el règim republicà. Hem estudiat l'evolució històrica del poble de Pedreguer, en un decenni on s'intenta trencar am la permanència d'uns persontages que regien des de sempre el poble a nivell polític, social i econòmic. Durant la primera part de la República de 1931 a 1936, no s'aconseguix aquesta ruptura amb els vells homes, restant molts dels anomenats "senyorets" en els llocs de poder decisori del poble i sota les sigles de la DLR. Tanmateix, comença amb el període republicà una etapa nova, amb la participació en el sistema de forven del poble dels diferents partits polítics, que havien nascut arran de la proclamació de la República. Ací a Pedreguer hi haurà a l'ajuntament representació majoritària de la DLR, que fou el partit on s'apuntaren molt dels monàrquins, i quedaran en minoria els representants del PS. Però serà al carrer on es farà l'oposició al govern municipal de dretes, i on es portaran a cap les reivindicacions de tipus laboral i social, mitjançant el PS, l'UGT, i el PRRS i el seu successor, IR.

La segona República a Pego (1931-1939). Un poble enfrontat fa balanç d'uns anys decisius en què els canvis, pel que fa al model de govern municipal, van ser totals. Amb la proclamació de la Segona República el 14 d'abril de 1931 s'inicià el final d'un sistema de poder -el caciquil- per obrir pas a un període de participació democràctica a través dels partits i els sindicats. El final de la guerra significà l'anul·lació total de les idees, fets i persones que havien protagonitzat els esdeveniments d'aquests anys. Tot i que l'evolució política ocupa l'eix central del llibre, aquesta no podria ser entesa sense tenir en compte els aspectes econòmics i socials, que s'entrellacen i es retroalimenten. Què va passar durant aquest temps crucial? Per què els enfrontaments van esdevenir tan tràgicament violents? Què succeí durant la guerra i quin fou el destí de totes les esperances de canvi dipositades en la República? Aquestes són algunes de les preguntes que l'autora ha provat de contestar al llarg d'aquest engrescador llibre.