L'Aiguadolç, el títol és un petit homenatge a l'escriptora Maria Ibars i Ibars, és una revista de literatura que sorgí l'any 1985 de l'Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta com un projecte de publicació periòdica al servei de la crítica i l'expressió literàries en llengua catalana. Sumari: Dossier "L'art del get contra el buit" amb Josep Palàcios (Dades biobibliogràfiques de Josep palacios, Quatre notes (potser cinc) entorn dels escrits de Josep Palàcios, La literatura com a mesura de totes les coses, Lectura i dolor, AlfaBet o la creació com a destrucció, Enterrar els mestres: El plagi en Josep Palàcios, Solament la bellesa por redimir-ho tot, p (Thorn), Trenta-dos transsumptes i presumptes sobre la literatura-riu de Josep Palàcios, Els crits d'un mort, d'Un nU creador, eixordant traïdors a grapades, Ç de Ça/ Çart/ Ç'Art/ Etc. Per a un nou Alfabet més amplificat que no pas terminal.). - Ressenyes i comentaris (Versatilitat i gosadia (Sebastià Alzamora: Crim de sang, Ed. Proa, 2012), Bernat Capó tanca el seu cicle costumista (Bernat Capó: Costumari valencià 3. Edicions del Bullent. Picanya 2012), Enlluernament i crítica (Pélcapell. Exili interior núm. 15, abril 2012, Calonge-Vila de Gràcia.), - Antologia (7 poemes de La parole en archipel, de René Char.).

L'Aiguadolç, el títol és un petit homenatge a l'escriptora Maria Ibars i Ibars, és una revista de literatura que sorgí l'any 1985 de l'Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta com un projecte de publicació periòdica al servei de la crítica i l'expressió literàries en llengua catalana. Sumari: Dossier "Literatura i cinema. Mirades creuades" (Introducció, Dolç i agre: dèficits i esperances per l'audiovisual valencià, Els contes de Quim Monzó vistos per Ventura Pons: a propòsit de Mil Cretins, Les adaptacions literàries d'Agustí Villaronga, De Sergi Belbel a Ventura Pons: l'estètica transmedial de Forasters, De la literatura al format audiovisual: l'adaptació de Mirall trencat de Mercè Rodoreda.). - Ressenyes i comentaris (Una antologia per a l'Any Espriu - Anotni Prats, Un acostament a Hi ha morts que pesen cent anys de Tomàs Llopis i Guardiola, Més enllà de la crisi - Jovi Lozano-Seser, Un testimoni únic de la Xoà - Janina Hescheles.). - Creació (L'epitafi de la ballarina.). - Antologia (Poemes de Geoff Page.).

L'Aiguadolç, el títol és un petit homenatge a l'escriptora Maria Ibars i Ibars, és una revista de literatura que sorgí l'any 1985 de l'Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta com un projecte de publicació periòdica al servei de la crítica i l'expressió literàries en llengua catalana. Sumari: "Literatura i història" (Introducció: "Encontres a Beniarbeig". El cami encetat - febrer - juny - 2014, El món d'un home feliç i el món d'un home infeliç. Europa històrica - Europa literària, La invenció d'Amèrica, Ficció i mentida en la novel·la històrica, La novel·la històrica al País Valencià: Crim de Germania, De l'escenografia al simulacre: la història, matèria primera del best seller, Quan el mal ve d'Almansa.). - Ressenyes i comentaris (Molts llibres en un: El tramvia d'anada i tornada, La melodia del desig, l'excel·lència del llenguatge - Ferran Garcia-Oliver, Consideracions d'un lector - Rafa Gomar, Un altra vida més alta i plena és possible - Enric Iborra, A propòsit d'Els dubtes i els glaçons - Josep Lluís Roig.).- Creació ("Sota els silencis, bateguen les fúries"). - Antologia (The Bondwoman's narrative/ La novel·la d'una esclava, de Hannah Crafts (Hannah Bond).).

L'Aiguadolç, el títol és un petit homenatge a l'escriptora Maria Ibars i Ibars, és una revista de literatura que sorgí l'any 1985 de l'Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta com un projecte de publicació periòdica al servei de la crítica i l'expressió literàries en llengua catalana. Sumari: "Els nostres clàssics i el món" (Presentació, Els Broja; la història abans que el mite, Estellés i els clàssics llatins, Tres Joans Martorell i una sola obre: Tirant lo Blanc, Com sobreviure a l'edat mitjana. Bernat Metge i Joan Roís de Corella: dues vies originals (i dos fracassos), Apunts Sobre les posteritats de Ramon Lull). - Ressenyes (L'aposta vitalista d'Elvira Cambrils, Apunts necessaris pel que fa a la recuperació de la tradició oral, Paradís de mots, Un acostament a la darrera poesia de Joan Navarro.). - Comentaris i documents (Rafael Chirbes in memoriam. Una corona roja i una bandera republicana, Semblança biobibliogràfica de Vicent Valls, Joan Fuster i els valencianistes d'Alacant.). - Creació (Un relat: Gavina.) .

L'Aiguadolç, el títol és un petit homenatge a l'escriptora Maria Ibars i Ibars, és una revista de literatura que sorgí l'any 1985 de l'Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta com un projecte de publicació periòdica al servei de la crítica i l'expressió literàries en llengua catalana. Sumari: Dossier "Noves veus a escena: el teatre valencià entre dos segles" (Presentació: els nous escriptors teatrals des de la dècada dels 90 del segle XX fins a l'actualitat, Ramon X. Rosselló (Director del dossier) / L'escriptura teatral valenciana dels anys 90 ençà, Ramon X. Rossellò / Dona i creació escènica al País Valencià (2005-2014), Patrícia Pardo / Panorama del teatre per a infants al País Valencià des dels anys noranta, Roser Soler Piera / Carles Alberola: una escriptura dramàtica més enllà de tòpics (una visió personal), Josep Lluís Sirera / Roberto García: pica, ratlla i tritura el teatre, Enrique Herrera / El Pont Flotant: una companyia de creació col·lectiva, Raquel Molina / Un recorregut per la trajectòria del Teatre Micalet (entrevista a Pilar Almeria), Ramon X. Rosselló). - Ressenyes i comentaris (De Llòria a Nova York: un fet històric de plena actualitat (Joaquim Espinós: Material fotogràfic, Onada Edicions, Benicarló, 2015), Enric Morrió / Les veus del passat que encara recordem Trencatenebres (Juli Alandes: Trencate-nebres, Tres i Quatre, Paterna - La Canyada, 2015), Josep Bertomeu Moll / El metge del rei. Les lliçons de Joan Olivares (Joan Olivares: El metge del rei, Bromera, Alzira, 2015), Antoni Espí / Vida i mort de Carinyo (Víctor Labrado: No mataràs, Bromera, Alzria, 2015), Ferran Garcia-Oliver / La València "progre" dels seixanta i setanta (Josep Bertomeu: Capvespre. Lletra Impresa Edicions, Gandia, 2016), Antoni Prats / Triologia EUA, de John Dos Passos, Rafa Gomar). - Antologia (Fragments de La fi del món o "El món, sens dubte, no aguantarà gaire més", de Jura Soyfer, Traducció de l'alemany i nota introductòria per Elija Lutze.)

L'Aiguadolç, el títol és un petit homenatge a l'escriptora Maria Ibars i Ibars, és una revista de literatura que sorgí l'any 1985 de l'Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta com un projecte de publicació periòdica al servei de la crítica i l'expressió literàries en llengua catalana. Sumari: Dossier "Carmelina Sánchez-Cutillas: L'entrellat expressiu del llenguatge col·loquial" (Presentació: Carmelina Sánchez-Cutillas, "carregant de significats paraules i espressions corrents", "Matèria de Bretanya" o el paradís perdut de la infància, Un passat on retrobar-se. Memòria i identitat en l'obra poètica de Carmelina Sánchez-Cutillas, "Un feix de coses petites": els espais de la quotidiana en Carmelina Sánchez-Cutillas i Vicent Andrés Estellés, Carmelina Sánchez-Cutillas: records d'un ahir, Loralitat en "Matèria de Bretanya", de Carmelina Sánchez-Cutillas, Els elements del món vegetal en "Matèria de Bretanya", Resums/Summaries.). - Ressenyes i comentaris (L'aspra senda identitària dels valencians, Poesia a dues veus. Text de la Presentació a la Llibrería Pública de Dénia dels poemaris Talismà, de Carles Mulet i Poemes amb llum de lluna, de Maria Dolors Pellicer, Per la recuperació de la cultura popular, John R. Dos passos: Trajecte vital d'un desengany.). - Antologia (L'últim ball (Abschlussball), de Jess Jochimsen.).

L'Aiguadolç, el títol és un petit homenatge a l'escriptora Maria Ibars i Ibars, és una revista de literatura que sorgí l'any 1985 de l'Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta com un projecte de publicació periòdica al servei de la crítica i l'expressió literàries en llengua catalana. Sumari: Dossier "La traducció literària: un pont entre les cultures" (Literatura universal: "la traducció és un acte d'amor", La gènesi i evolució de Versions Múltiples: un projecte col·laboratiu de traduccions literàries, Presentacions singulars: el festival de poesia "Multiple Versionen" de Leipzig, Una experiència personal a l'entorn de la traducció literària mitjançant llengües pont, L'autotraducció dins el projecte Versions Múltiples, Sobre els equívocs en la traducció literària. El cas del poema d'Espriu "Cançó d'Albada. Recordant Goethe", Traduir poesia infantil, és a dir, traduir poesia, La rauxa de les traduccions catalanes (1962 - 1968) vista per un traductor d'aquells anys, Entrevsita a Joan Francesc Mira: "He fet tantes coses per necessitat", Resums/summaries.). - Ressenyes i comentaris (Entorn de la narrativa breu, (Jordi Puntí: Això no és Amèrica, Ed. Empúries, Barcelona, 2017. 224 pàgines), Elogi dels paisatges humanitzats. Josep Santesmases i Ollé: Els paisatges trobats. Dietari (Premi de Narrativa Memorialística Ciutat de Benicarló 2017. Onada Edicions. Benicarló, 2017.), Emili Rodríguez-Bernabeu, poeta d'Alacant. Text de la presentació a la Casa Berdín, seu de l'Institut Alacantí de Cultura, de l'Obra poètica completa d'E. Rodríguez-Bernabeu, La història contada a través d'un toll. (Una lectura de La presó del cel de Joaquim Espinós. Editorial Lletra Impresa, 2017).). - Antologia (Homenatges de l'equip de Versions Múltiples als seus degans: Homenatge a Bernat Lesfargas, Homenatge a Renada-Laura Portet, Homenatge a Andreas Wesch.).

L'Aiguadolç, el títol és un petit homenatge a l'escriptora Maria Ibars i Ibars, és una revista de literatura que sorgí l'any 1985 de l'Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta com un projecte de publicació periòdica al servei de la crítica i l'expressió literàries en llengua catalana. Sumari: Dossier "Literatura, ciència i ficció" (Presentació del dossier "Literatura, ciència i ficció": connexions i els realistes d'una realitat més àmplia, La literatura i le ciència: connivències, La ficció: una eina per reflexionar sobre l'ètica científica, De Cinc setmanes en globus a La guerra del foc: reflexions entorn de la presència de la ciéncia dins la novel·la juvenil del segle XIX, La narrativa fantàstica (o de fantasia) al País Valencià, L'univers de La Fallera Calavera: la identitat cultural valenciana en (un) joc, La distopia com a paròdia: l'exploració gràfica de Lavínia 2016 o la guerra dels poetes, Entrevista a Laura Huerga i Blanca Busquets:"Ursula K. Le Guin és la gran creadora d'esperança".). - Antologia (Nota introductòria a Els desposseïts i Ursula K. Le Guin.). - Conversa (Entrevista a Jaume Pérez Muntaner amb motiu de la publicació de la seua Poesia Completa (1976 - 2018).). - Comarca (Dénia i la Marina Alta en l'imaginari de Vicent Andrés Estellés. (Addena: Notícia sobre la publicació i la reedició de Llibre de Dénia i sobre alguns homenatges al seu autor).). - Ressenyes i comentaris (Una història compromesa i vitalista alhora, Conversant amb Antoni Prats, Reflexions d'un escriptor en la presentació del seu llibre, Per millor llegir Allen Ginsberg, La temptació en l'invisible, El Cicle de Catrin Glyndwr, dins el poemari Murmur/Murmur, de Menna Elfyn, Naixement d'Islàndia o l'impetu primer de la vida, Naixement d'Islàndia, Occità-català. Dues llengües diferents?, Ací conten les dones: parlen les escriptores.).

L'Aiguadolç, el títol és un petit homenatge a l'escriptora Maria Ibars i Ibars, és una revista de literatura que sorgí l'any 1985 de l'Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta com un projecte de publicació periòdica al servei de la crítica i l'expressió literàries en llengua catalana. Sumari: Dossier "Vida literària" (Ensenyar literatura. Del comentari de texts als tallers literaris / L'educació, un tema literari / Clubs de lectura / Resums - Summaries). - Conversa (Amb Emili Rodríguez-Bernabeu). - Ressenyes i comentaris (Entrevista amb Manel Alonso / Nota sobre el dietarisme de Manel Alonso / Una novel·la homenatge a les dones trencadores amb el franquisme (Pepa Guardiola: La memòria de les ones, Balandra edicions, 2017) / Parlament / Presentació deel llibre d'Antoni Prats El nom i la cosa). - Antologia (Antonio Ramos Rosa: una veu des de les entranyes de la paraula (Semblança del poeta i sel·lecció de textos traduïts).

El llibre que teniu a les mans arreplega quatre estudis de Vicent Puig i Gascó, Íñigo de Goñi Echevarría, Emili Aragó i Josep Torró sobre l'expulsió dels moriscos i la repoblació a les valls de Gallinera i Ebo. L'oportunitat de la seua publicació ha estat el quart centenari d'aquells fets que ara recordem. Les efemèrides d'aquesta mena potser es podrien considerar una excusa frívola per tal de rememorar fets molt llunyans en el temps i d'escàs interès en els nostres dies, apressats, com estem, per circumstàncies actuals de superior envergadura. Sense negar la transcendència dels successos actuals, no crec que l'estudi dels esdeveniments passats, siguen de l'època que siguen, es puga considerar frivolitat. Des que vam nàixer estem en un món que ja existia abans de nosaltres i per ta de fer-lo intel·ligible necessitem estudiar i comprendre com ha anat fent-se. Aquesta és la funció de la disciplina que es diu historiofrafia i aquesta és la feina de l'historiador.

El llibre de Daniel Riera -La Vall de Laguar, tradició i canvi en un municipi de la Muntanya Alacantina- s'estructura en tres grans mòduls. El primer, el medi natural de la Vall, constituïx una introducció a les condicions naturals de la zona en què s'escomet el tractament de les unitats de relleu, de les condicions climàtiques, dels recursos hídrics i del paisatge vegetal, aspectes tots ells necessaris per a comprendre l'aprofitament antròpic de l'espai estudiat. El segon, població i poblament de la Vall de Laguar, s'inicia amb uns apunts sobre les vicissituds històriques de la població en què tenen un gran protagonisme qüestions relacionades amb els pobladors medievals, l'expulsió dels moriscos i la consegüent Carta de Poblament, fins a desembocar en el procés de desamortització senyorial i en la situació actual. El tercer i últim mòdul del llibre es dedica a les activitats econòmiques de la Vall de Laguar, en el que l'autor fa especial insistència en la crisi demogràfica de la zona a partir de la dècada dels seixanta del segle passat, marcada pels fenòmens emigratoris cap a municipis del litoral, l'abandó de les superfícies cultivades i l'envelliment de la població, i tot això a través d'una visió retrospectiva en què s'analitza la morfologia parcel·lària, la xarxa caminera, el règim de propietat, l'aprofitament agrícola i els usos tradicionals dels recursos de muntanya, sense oblidar el règim cooperatiu, la cabanya ramadera i el que ha suposat la incorporació de la Vall als programes per al desenrotllament rural (LEADER) de la Unió Europea.

L'arribada dels musulmans a les nostres terres no va suposar una desaparició immediata dels indígenes cristians però sí que aquests acabaran desapareguent entre finals del segle XI i principis del XII a causa de les conversions i de les actituds de pressió dels almoràvits i almohades. En aquest treball veurem una mostra de com eren els cementiris islàmics, en el cas de l'alquileria d'Uxola que va servir per a edificar la nova vila cristiana a finals del segle XIII. És una petita mostra, ja que es tracta de l'excavació parcial de la necròpolis la qual era molt més extensa al llarg del carrer Major. A més de l'estudi arqueològic hem pensat afegir l0estudi antropològic dles cinc cossos trobats, igual de curiós i interessant.