Revista de l'història de la Marina Alta.

Revista de l'història de la Marina Alta.

Història del centre artístic cultural orbense.

Sol dir-se que les Cartes de Repoblament són com les partides de naixement dels nostres pobles.
És un fet consubstancial a qualsevol persona, cultura o poble buscar les seves arrels,els seus orígens, la seva personalitat, el fet diferenciador dels que l'envolten i tot això amb una clara finalitat: sentir-se partícep d'un projecte que trancendeix la nostra curta existència. Que abans de nosaltres hi ha hagut gent que ha caminat pels mateixos carrers que nosaltres trapitgem, que ha vist les mateixes muntanyes que ens envolten, ha sentit l'olor de la mateixa terra, que ha posat la seua il·lusió de viure en el mateix poble en què nosaltres ara vivim, que eren persones que anaven a omplir la botija o a donar de beure als animals a la Font de Baix o a la de Dalt, que treballaven de sol a sol conreant les foies i els bancals que ens envolten o bé es passaven el dia encorbats damunt d ela roda de terrisser, sofrint a vegades amb la seua pròpia sang l'opressió, de cacic i la senyorial, portant unes existències anònimes però fent part sense adonar-se'n d'una cultura d'una manera d'entendre la vida d'un projecte que té un referent en el passat i que és la Carta de Repoblament i que s'escampa cap al futur fins on arribe la imaginació.

L'emigració des d'Orba a Algèria entre 1860 - 1962 i el retorn forçat després de la Independència d'aquell país en 1962.
Catàleg de fotos i textos de l'exposició amb el mateix nom organitzada a Orba i Orbeta en la primavera de 2007.

En l'època de la postguerra, donat el poc treball que hi havia en la zona molta gent va prendre la decisió d'anar-se'n a l'estranger per a intentar cobrir les necessitats de les famílies i assegurar un futur millor per als seus.
Hui queda reflectit gran part del labor fet pels nostres emigrants, gent que necessitava una llar, altres un tros de terra o fer-se un simple quat de bany en casa.
La majoria dels emigrants eren dones que s'anaven, deixant família, fills, marits, pares. Anaven a una altra terra que no coneixien, amb un idioma diferent, una altra cultura i no sempre van ser tractades com a persones.
A vegades pense "Quantes llàgrimes haruan perduts i per quant de patiment hauran hagut de passar. Però també pense, "quina valentia, vaja gent més emprenedora" i em sent orgullós de poder rendir-los homentatge. Vull agrair-los el període de vida que sacrificaven perquè hui en dia molts de nosaltres no tenim que movernos de la nostra terra.
Totes les llars del nostre poble tenen algun familiar que ha hagut d'emigrar, siga a Cuba, Estats Units, Argentina, Veneçuela, siga al nord d'Àfrica o països europeus com a Suïssa, França, Alemanya i Holanda. La seua història està per escriure, però podran trobar part d'ella en el llibre de Juan Peris, editat fa 2 anys i en este llibre de fotos sobre l'emigració a Algèria. Estes publicacions ens ajuden a rememorar la nostra història i honrar els nostres avantpassats i entendre millor el present.

L'exposició Calp, Arqueología y Museo és la sèptima del programa "Museos Municipales en el MARQ", la camí del qual va començar l'any 2004 amb la intenció de mostrar, en successives exposicions, el ric i variat patrimoni arqueològic que atresoren els Museus de la província d'Alacant. Ara li toca el torn a Calp, població que té en el Peñón de Ifach el sant i senya de la nostra Costa Blanca i bandera de la qualitat del nostre sol, de les nostres costes i platges, tan apreciades per tots els que ens visiten.

En eixe privilegiat entronitze s'assenta el Museu Arqueològic de Calp, institució que des de 1997 posa els seus esforços en la investigació, conservació i difusió del ric patrimoni del municipi. A això, en un marc d'estreta col·laboració, se suma des de 2005 el MARQ, impulsant les excavacions arqueològiques que amb èxit es realitzen en la vila medieval que s'assenta a les faldes del Peñón, descobrint la història de què en el passat van disfrutar d'un dels paratges naturals més importants de la provincia d'Alacant.

L'exposició en el MARQ contempla dos sales, donant compte en la primera de la importànica de les actuacions arqueològiques que en els últims anys s'impulsen en el municipi i que se centren en la vila romana de los Baños de la Reina, conjunt que ja excavara en 1792 el naturalista Cavanilles en el seu Observaciones sobre la Historia Natural, Geografia, Agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia, donant a conéixer un retall del super mosaic dels erotes veremadors que s'exhibix en el MARQ. A la pobla medieval d'Ifach es destina la segona sala, on, entre altres moltes troballes, es mostren les restes de la volta d'una de les capelles de Nuestra Señora de los Ángeles de Ifach, vestigis exhumats i documentals fa tan sols dos mesos, evidenciant la importància que va tindre esta església gòtica i per tant la d'este enclavament del segle XIV.A

Ambdós projectes d'investigació, Baños de la Reina i Vila de Ifach, guarden la inteció de contribuir de manera directe a la generació de museus de lloc, objectiu a què de manera clara se suma esta exposició, on es dóna compe de la intenció de la seua posada en valor, mostrant-se 240 peces en una atenció muntatge en què caben restes ibèriques, com un oinokhoé amb decoració figurada d'un guerrer, romanes, com diversos fragments d'escultures i marbres procedents de diverses zones del Mediterrani i ceràmiques estampilades amb els primers símbols cristians; islàmiques, com un amulet de plom amb inscripció o la imponent volta gòtica de creueria de l'església d'Ifach.

Mostra de tot este esforç és este catàleg, on s'arrepleguen les actuacions del Museu de Calp i les novetats més recents que aporta la investigació dels dos conjunts emblemàtics.

El Museu Arqueològic d'Alacant (MARQ) acull en el seu vestíbul l'Exposició El Caballero de Ifach. El ocaso de la ciudad medieval. En ella presentem la investigació realitzada sobre un fragment de paret que mostra un grafit descobert en el jaciment de la Pobla d'Ifach a Calp, una de les peces més importants descobertes per l'equip de MARQ en les excavacions que es realitzen des de fa més de 16 anys en les vessants del majestuós Penyal d'Ifach.

La profunda i elaborada investigació que arreplega el catàleg que acompanya l'exposició de la peça és fruit del treball del seu comissari, Jose Luis Menéndez. Ens proposa un suggeridor viatge a la segona mitat del segle XIV, moment en què el Regne de València estaba immers en un conflicte armat amb la Corona de Castella. L'estudi de la peça i del context del seu troballa ha permés reviure el moment de la destrucció de la ciutat que, assetjada per les tropes del rei Pedro I al gener de 1365, va ser defesa pels habitants d'Ifach i per contingents militars al servici del Comte d'Empúries, noble al servici del rei Pere IV d'Aragó.

Amb nombroses tropes i màquines d'assetjament, Ifach va patir un intens c´recol que va provocar la destrucció de bona part de les seus infraestructures i edificis, sent l'inici de l'ocàs de la ciutat medieval que anirà perdent progressivament població fins a dissoldre's lentament en les arenes del temps. Els seus habitants es traslladaran als enclavaments pròxims del territori, fent-los créixer i prosperar i convertint-los en les ciutats i municipis que hui reconeixem com Calp, Benissa i Teulada.

L'estudi del grafit ens mostra una història de destrucció i patiments, però també d'un nou renàixer, un nou impuls que hui, més que mai, ha de servir-nos com a exemple de superació dels durs i difícils moments que ens ha tocat viure, i que, com en Ifach, ens deu de motivar per a ressorgir amb més força com a societat.

En l'exposició "La fragilidad en el tiempo. El vidrio en la antigüedad" es presenta una selecció dels millors objectes de vidre antic conservats en les seus de Barcelona, Empúries, Girona i Ullastret del Museu d'Arqueologia de Catalunya i en el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona. La seua cronologia inclou des del segle VII a.C. fins al segle VII d.C. 

La mostra és una oportunitat única per a disfrutar de la contemplació d'uns objectes singulars que, a pesar de la seua fragilitat, han sobreviscut al pas del temps. Són més de 160 peces de qualsevol tipus: senzilles joies, amulets i objectes d'adorn, xicotets recipients per a perfumeria, cosmètica o medicina, plats, gots, copes, gerres i altres tipus d'atuells utilitzats en la taula o en la cuina, fragments de vidre de finestra... Tot el material exposat sorprén per la seua bellesa i el seu bon estat de conservació. Es tracta, mejoritàriament, d'objectes trobats en sepultures, elements d'ús quotidià que, en determinat moment, es van utilitzar per a guardar les cendres d'un difunt o bé formaven part d'un conjunt funerari.

L'exposició s'articula en tres àmbits que corresponen a tres moments determinats de la història del vidre en l'antiguitat: el vidre, un element de luxe, la popularització del vidre, l'evolució dels models. Estes fases il·lustren el desenrotllament de les tècniques de fabricació i decoració i, també, el procés pel qual el vidre va deixar de ser un producte escàs i costós per a convertir-se en un element molt comú en la vida quotidiana.

Amb este catàleg, complement idioni de l'exposició, es pretén presentar de forma senzilla i concisa els objectes de vidre exposats, i també proporcionar uns treballs de sintesi sobre la seua història i evolució a fi de facilitar el seu coneixement.

La Illeta dels Banyets és un promontori llarg i estret l'altiplà superior del qual, amb altura d'entre 6 i 7 m.s.n.m., no excedeix dels 5.400 metres quadrats. Conserva restes arqueològiques de molt variades cultures. Des de finals del neolític, la situació privilegiada d'aquesta península situada en el centre de la badia, ho ha convertit en l'enclavament idoni per a acollir a societats interessades en l'aprofitament dels recursos marins i en el control de les activitats marítimes, bé siguen comercials o defensives. En aquest solar menut s'hi va assentar gent del neolític, de l'edat del bronze i de la cultura ibera i romana, però a més hi ha proves que el lloc va ser freqüentat en època islàmica, encara que no s'hi han trobat construccions que demostren que va estar habitat en aquest període històric.

El topònim del jaciment fa referència a les basses dels vivers de peix d'època romana, a qui la tradició popular atribuïa una autoria islàmica. Aquest metix topònim s'hi troba a Xàbia i Calp vinculats també a piscifactories romanes.

El Museo Arqueológico de Alicante (MARQ) acull en el seu vestíbul la presentació del capitell gòtic de la Pobla medieval d'Ifach, una de les peces més importants descobertes per l'equip de MARQ en les investigacions que, des de fa més de tretze anys, es realitzen en les vessants del majestuós Penyal d'Ifach.

Els que contemplen esta peça disfrutaran, a través d'esta edició que ara presentem, d'n suggeridor viatge a finals del segle XIII, moment en què s'establixen les bases d0un nou regne, d'un nou estat, que coneixem com a Regne de València. Després de la conquista cristiana, comença un llarg procés de repoblació promogut per la Corona d'Aragó, com a mitjà per a equilibrar les diferències demogràfiques existents entre cristians i musulmans.

El nou regne promou en les àrees conquistades la construcció de viles i poblas per a albergar la població. La fundació d'Ifach es fonamenta en una conquista pacífica de pobladors, de gent traslladada des d'altres punts del regne per a conolitzar i desenrotllar el nou model feudal, trencant així l'engranatge socioeconòmic d'un món andalusí majoritari, però en decadència.

Va ser un nou començament. Per a tots ellsi per a tots nosaltres. En Ifach, els nostres avantpassats van establir nous acords de convivència pacifica, noves regles de vida en comunitat. Van haver de lluitar contra revoltes, epidèmies, tempestats, males collites o pastos estèrils. Van construir les seues muralles, els seus magatzems, les seues cases, la seua església i fins aquells edificis destinats a albergar els membres de la Casa de Llúria, la família que representa el poder senyorial en el territori.

Per tot això, cal agrair l'esforç i dedicació tatn del comissari com de l'equip de MARQ, museu i fundació, per l'elecció d'una peça que ens permet recuperar un xicotet fragment d'eixa història que va servir per a forjar els pilars de la nostra comunitat i de la nostra cultura, que hui són les pedres angulars de tot allò que ens representa com a poble.

Una de les característiques més fascinants de la història d'Alacant és la varietat de testimonis dels distints pobles que van conformar les altres cultures del Mediterrani en l'Antiguitat. Uns van deixar la seua empremta de manera directa, per mitjà d'aportacions de població quasi sempre motivats per l'interés econòmic, que van impulsar canvis en les estructures socials i culturals indigenes. Altres cultures també estan presents però de forma indirecta, portades per agents distints, com a elements que acompanyaven l'intens comerç que croada d'un extrem a un altre este mar nostre. És el cas dels objectes egipcis que s'han trobat en uns quants jaciments de la província. És evident que els escarabeos, xicotetes figures divines o els seus símbols no indiquen que els portaren els propis egipcis de l'antiguitat, sinó altres pobles que dominaven les transaccions de productes en aquells segles, com eren fenicis, grecs i cartaginesos. Estes peces apareixen quan es constata la major freqüència els primers semites en asssentaments costaners, com el de la desembocadura del riu Segura a Guardamar. No hi ha, en canvi, peces anteriors, aquelles que es van produir en els segles de major vigor de la civilització del Nil.

El món egipci sempre ha fascinat a Occident. Ja ho van reflectir en l'antiguitat autors grecs i llatins. La seua força va perdurar en les creences religioses d'àmplies capes socials de l'Imperi Romà. El redescobriment pre al món contemporani, arran de les empreses colinals europees a partir de finals del segle XVIII, va suscitar un enorme interés que en absolut ha decrescut. El MARQ, aprofitant la realització d'una gran exposició sobre el ritual funerari egipci, que estem segurs atraurà nombrosos visitants, no podia deixar passar l'oportunitat de mosrar el reflex d'aquelles gents en la nostra terra. Són xicotets objectes, no hi ha gens monumental i el contrast amb les peces cedides pels museus del Louvre i Besançon és rotund i dóna la mesura del seu pes cultural entre els nostres avantpassats però és la manifestació d'un episodi de la història d'Alacant que mereix ser difosa. Això ha sigut possible gràcies, no sols a l'esforç del MARQ, sinó també al dels museus de Crevillent, Guardamar del Segura, La vila joiosa i La l'Alcúdia d'Elx, als que volem agrair sincerament la seua col·laboració, tant com a la Fundació Cajamurcia i ASISA pel seu constant suport i patrocini.

El 31 de juliol de 2008 es complix el desé anviersari de l'obertura el públic del Tossal de Manises. La transcendència d'aquell esdeveniment, que celebrava la transformació d'un jaciment arqueològic altament degradat i arruïnat en un "Museu a l'aire lliure" de primer orde, va tindre la seua notorietat en la presència de la Ministra de Cultura Sra. Esperanza Aguirre.

Després de deu anys de posada a disposició de la societat d'eixe Parc Arqueològic, de manera ininterrompuda, han passat per ell més de 150.000 visitants, s'han celebrat gran quantitat d'actes culturals, concerts, teatre..., ha sigut suport de l'acció didàctica del MARQ amb innumerables propostes formatives per a escolars i universitaris, i s'ha realitzat una labor constatn de conservació i investigació del jaciment arqueològic, que continua en l'actualitat.

Però la voluntat de la Diputació Provincial d'Alacant per rescatar de l'oblit i valorar el nostre patrimoni arqueològic i arquitectònic no s'ha detingut amb les inversions en el Tossal de Manises. A este li va seguir la Illeta dels Banyets en el municipi d'El Campello, convertida hui en un dels Parc Arqueològics més singulars i interessants del Mediterrani; el Pla de Petracos a Castell de Castells; la Cova de l'Or a Beniarrés; la recent implantació del centre d'interpretació del jaciment de La l'Alcúdia a Elx amb l'excavació i museització de les restes arquitectòniques de la muralla romana conservats en el seu entorn; la investigació arqueològica i arquitectònica que es realitza en la restauració de la torre d'època almohade d'Almudaina; etc.

Totes estes actuacions, han convertit a la Diputació d'Alacant en un centre d'innovació i excel·lència en el món arqueològic internacional, gràcies al treball dels professionals del Departament d'Arqueologia del MARQ i el d'Arquitectura, i molt especialment, de l'arquitecte Rafael Pérez, el seu director.