Història

  • Una de les preocupacions més importants de l'espècie humana ha sigut des de temps immemorial conéixer el seu passat i el dels seus antecessors, saber què feien, com vivien, com estava el seu poble abans d'arribar a nàixer ell, i multitud de preguntes del tipus "que i com", que normalment no reben contestació satisfactòria. Únicament pot acudir als majors del lloc, i de vegades només a les "historias o leyendas" dels seus familiars per a poder arreplegar la vital informació que requerix. Normalment es tracta d'una actitud existencialista, que amb poca investigació es cobrix, i desapareix eixa "insana" inquietud històrica. De la mateixa manera la informació recopilada és successivament deformada i passa a convertir-se en concisos records de família, que no posseïxen claredat ni lògica temporal. Només en determinats llocs i gràcies a l'interés i treball d'abnegats lluitadors de la cultura, estos passats comuns han anat convertint-se en "algo lógico" i estructurat. S'ha pogut gràcies a ells fotografiar en paraules la història d'un poble i la vida dels seus veïns. Sens dubte patix de tots els mals de la transmissió oral i de la pèrdua de concisió i rigor, però són el més important que posseïx un poble. Gràcies a això es pot rememorar fets que van canviar la vida dels calpinos, explicar els seus costums i en resumits comptes, donar vida al passat. Esta labor tan encomiable, va tindre a Calp un autor d'excepció, que va dedicar gran part de la seua vida a relatar-nos el nostre passat comú, i no content amb això, la informació la va ser actualitzant periòdicament. El Pare Llopis, com és conegut per tots els calpinos, mereix un respecte, primer pel seu treball i afanys, i segon, per ser capaç de mostrar a tot un poble el que és la seua història local i el seu esdevindre. Servisca, perquè, esta reedició com a mostra de reconeixement i respecte cap este fill de Calp que tant bé ha fet per la nostra Vila.

    Ajuntament de Calp

    Llopis, Vicente Calpe Edición IV

  • Tots sabem que existeixen altres treballs més científics i contratats referets al nostre poble, però aquest tal vegada siga el més arrelat als teuladins, el que ha brollat d'un cor entregat als altres, el que d'una manera senzilla i sincera més ha reflectit la realitat vivencial del dia a dia, de porte cap endins, del carrer i del camp. En fi, una història de Teulada que, si no massa científica com ell deia, sí molt sentida i estimada. Si en vida hem disfrutat de totes les bones qualitats com a persona d'En Vicent Llopis, que han influït en part en la nostra vida i que ens faran difícil oblidar, ara ens deixa aquest testimoni tan bonic, aquest llibre, "Teulada", que com ell ens diu: -"llegiu amb interés aquest llibre "Teulada" que amb tant d'afecte us he dedicat i que és la vostra própia història.- Aquest llibre, segueix dient el Pare Vicent, -no deu faltar en cap llar teuladina. Llegiu-lo per no oblidar allò que hem sigut. Apreneu a posar en pràctica la gran lliçó que us dona, la vostra pròpia història, que deu ser la mestra de la vostra vida. Avançant Teulada pel camí de la seua història, aplegarà a ser un gran poble".

    Ajuntament de Teulad...

    Llopis Bertomeu, Vicent Teulada

  • José Lull és llicenciat en egiptologia per la Universitat de Tübingen (Alemanya), i llicenciat en l'especialitat d'arqueologia i doctor en història per la Universitat de València. Actualment és professor del màster universitari oficial d'egiptologia de la Universitat Autònoma de Barcelona i investigador de l'Institut d'Estudis del Pròxim Orient Antic de la mateixa universitat. Com a egiptòleg és autor de més de cent articles i diverses monografies especialitzades. Com a enamorat de la Vall de Gallinera, ha contribuït al record de la seua història i llegat cultural gràcies al redescobriment de l'alineació solar de la Foradà, publicat per primera vegada en Trabajos de Arqueoastronomia (2006). També és autor del llibre, Al-Azraq, visir i senyor d'Alcalà de Gallinera (2008), dedicat al personatge més important, històricament, de la Vall de la Gallinera. L'any 2011, coincidint amb el quatre-cents aniversari de la fundació del convent franciscà, va publicar el llibre Breu història del convent franciscà de Benitaia i l'alineació solar de la Foradà a la Vall de Gallinera, del que l'actual és una versió ampliada amb nous textos i imatges.

    Ajuntament de la Val...

  • En moltes cultures del món antic el moviment dels principals cossos del cel era estudiat i utilitzat amb fins religiosos, principalment, fent que en determinats moments de l'any estos quedaren alineats amb temples, tombes i altres edificis o santuaris de caràcter sacre. D'esta manera podia crear-se una unió cíclica i eterna, a ulls de les gents, entre el Sol, la Lluna o altres cossos celests rellevants, i els llocs sagrats erigits pels hòmens. No obstant això, esta estratègia no sols compta amb exemples en civilitzacions i temps antics. En el present article vull mostrar un exemple pròxim, el de l'alineament solar del convent franciscà de Benitaya, alçat a principis del segle XVII: a través d'un forat natural en la muntanya crida Penya Foradá el Sol il·lumina el convent exactament en el dia de San Francisco d'Assís, fundador de l'orde franciscana.

    Ajuntament de La Val...

  • La construcció de la Benissa liberal es va alçar els fonaments socials d'una classe acomodada, excloent, propietària dels principals recursos económics de la població. Una elit adscrita a una arquitectura ideològica que en la seua deriva liberal-conservadora va acabar per consolidar un estatus que justificava la seua puixança en una legitimitat d'arrels, quasi feudals, per la seua antiguitat de casta. El liberalisme revolucionari va acabar per donar pas a un ordre establit que va mantenir constants els esquemes socials del passat. Els canvis en les estructures polítiques i administratives van conformar una nova realitat que transcorria en paral·lel i aliena a la veritat vital de les classes provinents dels fonaments atàvics de l'Antic Règim van propiciar una versió quasi feudal del liberalisme polític del s. XIX a Benissa. Bona prova d'això és el panorama social i humà que presentava la població a principis del s. XX, declarada "punt negre de la Marina" per les actituds cacics dels Torres Orduña i la situació de desigualtat i pobresa en què seguien vivint els seus habitants.

    Institut Alicantí de...

  • Exposició Els moriscs a la Marina Alta. 400 anys de l'expulsió. Obres: Rebel·lió dels moriscs a la serra de Laguar (Jeroni Espinosa 1612 - 1613), Embarcament dels moriscs al port de Dénia (Vicent Mestre 1612 - 1613), Desembarcament dels moriscs al port d'Orà (Vicent Mestre 1613) .

    IECMA (Institut d'Es...

  • Índex: El palau/castell d'Ondara: implantació d'una estructura feudal, residencial-defensiva a l'alqueria andalusina. - Don José Moncho: un mestre per un poble. - Les regalies en els senyorius de la Marina Alta (segle XVII). - Alqueries i cases burgeses al terme d'Ondara. - Michel. De Pego a Moscou. - La vil·la de l'Almadrava d'Els Poblets: una alternativa de turisme cultural al costat de la platja. - Les transformacions econòmiques a la Marina durant les dècades del 40 als 60: la comercialització i cria d'animals a Ondara. - La raboseta de Pamis. - Memòria fotográfica de les Segones Jornades d'Estudis d'Ondara.

    Ajuntament d'Ondara

  • Índex: L'educació a Ondara durant la II República, 1931 - 1939. - Quatre dècades de conflictes territorials i mobilitzacions ciutadanes a la Marina Alta: el casos d'Ondara. - El nostre folklore, la nostra cultura. Narrativa oral de poble d'Ondara. - La participació de fruits en els senyorius de la Marina Alta al segle XVII. - Arquitectures Absents al poble d'Ondara. - El riu Girona: un riu mediterrani costaner a protegir. - Evolució de la qualitat ecològica de les aigües del riu Girona (La Marina Alta). - Molí Coví, descobrint els tresors del riu Girona. L'ús antròpic del medi natural. Proposta d'itinerari interpretatiu. - Esbòs planimètric d'Ondara, 1899. - Recull fotogràfic: colla d'amics, un dia qualsevol de 1932 a Ondara. - Carlos Fuster Montagud: llibre Els riuraus i la pansa InfoTV: documental Adéu Amèrica.

    Ajuntament d'Ondara ...

  • "... segons resa el codi no escrit que em van llegar, la reconeixença de fer-se en vida, i no quan els que s'ho mereixen porten més de cent anys soterrats". Valga això com argument justificatiu d'aquest treball.

    Diputació Provincial...

    Mas Far, Juan José Una mirada cap a dins de casa

  • "MDVCIIII. Any de l'extracció dels moriscos del regne". Enguany commemorem quatre segles de l'expulsió dels moriscs, quatre-cents anys després d'una circumstància tràgica, qualificable de neteja ètnica, traumàtica per al poble valencià i sobretot per a la geografia dels llogarets moriscs. Una primera part centra el tema i ens ajuda a entendre la singularitat històrica que suposa l'existència d'una molt nombrosa minoria ètnica i religoisa mudèjar o sarraïna. L''anàlisi dels mudèjars durant els segles medievals, dels batejos forçosos durant la Germania i del decret de conversió general de 1526, que origina en tota la seua magnitud el problema morisc, és molt somera, encara que era quasi inexcusable.L'expulsió, les seues causes, desenvolupament i conseqüències són matèria de la segona part. Els efectes i especialment la incidència de la revolta de Laguar a més dels avatars humans dels morisquets i moriscs que van romandre conforme la tercera part. Com afirmen els autors, la revolta forma part de la memòria col·lectiva dels veïns de la Marina "com un record destinat a perdurar per a sempre".

    MACMA

    Mas i Forners, Antoni - Mas i Martí, Josep - Nogera i Mengual, Jaume La senda de l'èxode. Els moriscs de la Marina Alta i la seua empremta desprès de 1609

  • Aquesta obra recull la relació dels fets més significatius, interessatns i fins i tot curiosos que es varen succeir en els darrers anys del segle XIX. De manera conscient, els autors hi han barrejat tant dades concretes sobre aspectes de la vida quotidiana dels veïns i veïnes de Xaló com referències minucioses a la tasca desenvolupada pels diferents governs locals d'aquell període històric, amb el propòsit de donar una visió que resulte àmplia i alhora comprensible per a qualsevol tipus de lector.

    Ajuntament de Xaló

    Mas i Martí, Josep - Noguera i Mengual, Jaume Crònica del Xaló finisecular (1880-1899)

  • Passió, convicció, coneixement i rigor són alguns dels elements que es combinen en aquesta obra de Josep Mas i Jaume Noguera. Amb aquest llibre, tenim una magnífica oportunitat per a recórrer un tram decisiu de la nostra història que contribueix a entendre millor el que som avui els xaloner i xaloneres. En el Xaló del segle XVII que comença amb l'expulsió dels moriscos i que representará la substitució d'una població per altra provinent majoritàriament de les Illes. Aquest llibre enceta la col·lecció Mirades cap a Xaló, una col·lecció que naix per iniciativa de la Regidoria de Cultura. Va dirigida a un ampli sector de lectors i lectores i pretén posar al seu abast els trets identificadors i les peculiaritats de la vida local.

    Ajuntament de Xaló

    Mas i Martí, Josep - Noguera i Mengual, Jaume La terra i la gent del Xaló repoblat

ON TROBAR-NOS

Seu Mancomunitat Comarcal de la Marina Alta – MACMA
C/ Blasco Ibáñez, 50 baix
3760 - Ondara
Tel. 965757237
Email: macma@macma.org

CONTACTE:

XARXES SOCIALS

Mancomunitat Comarcal de la Marina Alta: Xarxa Jove Marina Alta: Xarxa Esportiva Marina Alta:
2020 © All Rights Reserved. MACMA