L'exposició 25 anys de l'Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta pretén ser un homenatge a totes eixes persones que, amb el 1r i el 2n congressos d'estudis de la Marina Alta, van fer possible el naixement de l'IECMA, l'any 1985, i també a totes aquelles que, durant estos 25 anys, han donat suport a la trajectòria, especialment les 720 persones que són o han estat socis i sòcies de l'entitat. Sense elles no hauríem arrbiat a on som. L'Institut és dels socis i de les sòcies, perquè ells i elles l'han forjat. També és un reconeixement al treball voluntari dels que han format part de la Junta de Govern de l'Institut, dels consells de redacció de les revistes, dels grups de organitzadores dels congressos o s'han encarregat d'organitzar jornades, esdeveniments o publicacions. Sense ells i la faena feta desinteressadament no hagués estat possible la tasca d'estos 25 anys. Gràcies a tots els que han investigat sobre la comarca, han participat en els congressos, han escrit a les revistes i ens han donat treballs per a editar. Amb tantes hores de treball han fet que la comarca siga més coneixedora d'ella mateixa, més estimada i amb més identitat.

Llibre d'investigació. índex: Crònica del 5é Congrés d'Estudis de la Marina Alta. - Conferència inaugural: "Los musulmanes de Valencia entre la conquista de Jaime I y la conversión forzosa del siglo XVI (1236-1526)". - Arqueologia i arquitectura ("Proposta de protecció de l'urbanisme andalusí valencià: alqueries i ravals", "L'herència morisca en relació amb les pintures descobertes a l'ermita de Santa Anna (Benissa)", "El poblament musulmà a l'antic terme del Castell de Calp (I). Catàleg de topònims i jaciments arqueològics", "Registre arqueològic de l'impacte de l'expulsió dels moriscos sobre el teixit productiu manufacturer de Gandia (la Safor, País Valencià)"). - Demografia, economia i societat ("Las parroquias de moriscos de la Marina: evolución histórica de su fundación y reforma", "La població d'Ondara entre els segles XIV i XVII", "Els moriscos de Pego", "El procés inquisitorial contra Cristòfol Ballester per heretge i amoriscat. Interessos senyorials i pervivències morisques a la Marina al voltant de l'any 1564", "La presa de possessió de la senyoria de Pedreguer de 1572 i la configuració econòmica i demogràfica", "Lo que pude ser y no fue. Dénia, Gandia y las campañas misionales moriscas").

Llibre d'investigació. Índex: Toponímia, literatura i música ("Els topònims islàmics d'Ondara", "Traces d'una veu. Aproximació a l'obra literària de fra Pere Esteve i Puig", "Adolf Salvà Ballester (Callosa d'en Sarrià, 1885-1941): pioner en l'estudi del fort de Bèrnia", "La música de los moriscos entre los siglos XV y XVII", "El legado de la música andalusí en el norte de Àfrica", "Rapa moixetes. Un treball de recopilació i estudi de materials de la tradició etnomusical i etnoliterària de Santa Margalida (Mallorca) i Tàberna i Xalò (País Valencià)". - Medicina i salut ("La práctica médica de la minoría morisca en el antiguo Reino de Valencia", "Referencias sobre el uso de fisioterapia en la medicina islàmica", "El tratamiento de las enfermedades de las vías urinarias en la medicina morisca del Reino de Valencia (sigles XVI-XVII)", "Sustancias medicinales e instrumentos quirúrgicos y urológicos en la medicina de la España islámica"). - L'expulsió, conseqüències i repoblament ("L'expulsió dels moriscos a les Marines: conseqüències econòmiques a través dels delmes (segles XVI-XIX)", "La deportación de los últimos moriscos valencianos (1610-1614)", "Els morisquets arribats a Dénia després de l'expulsió de 1609", "El Real de Gandía: del desarmament dels moriscos en 1563 a l'expulsió i posterior repoblació per gent de Teulada en 1609", "Daimús després de l'expulsió. Repobladors i moriscos", "L'expulsió dels moriscos a la Vall d'Albaida", "L'emigració balear a la Marina en el segle XVII. Noves dades", "Conseqüències socioeconòmiques de l'expulsió i posterior repoblació a les terres valencianes al segle XVII segons James Casey", "Els pobladors gaters del segle XVII: dels últims moriscs als repobladors mallorquins") . - Activitats complementàries del congrés (Històries del Jabal Qaun, Els Islams d'Europa, Pòsters.).

Revista local. Sumari: Una aventura: recuperar la nostra història. - Terra de conills. - El Beat Francisco Sendra Ivars. - 800 anys del naixement de: Juame I, el rei conqueridor. - Alfabetització digital. - Unes notícies sobre calp de finals del segle XVIII. - Fundació del posit de pescadors de Calp. - Andreu Alfaro i Calp. - Calp: Breu història d'un poble turístic. - La guerra del francés. - En Calpe els margens de pedra, un bé d'interés cultural. - Els indrets col·lectius de les "cases de torrat". La vida en el camp de Calpe a finals del segle XIX.

Revista local. Sumari: El sant (potser) nacional dels valencians: Sant Vicent Ferrer. - De Cadiz a Montevideo per a aconseguir Roma. - El Col·legi - Universitat jesuïta de Gandia des de l'expulsió ignasiana. - El llenguatge de la naturalesa. - La Teologia de l'Alliberament. - Dona e Inquisició en Època Moderna. - Els màrtirs d'El Salvador. - Les nostres campanes. - Els arquetipus còsmics en el temple cristià. - Recordant als nostres rectors.

Revista local. Sumari: El jaciment dels banys de la reina de Calp en la tardoantigüetat. - La conquista d'Espanya com una fase més dins de l'expansió àrab. - Laxisme i Rigorisme: Dues espiritualitats enfrontades. - Exèrcit i quintes en la província d'Alacant. Reclutament, desercions i caos administratiu (1864 - 1932). - Feminisme i Transició. - "Andreu de Poldo" i La Soliva. - Curiositats històriques: La calle Purísima.

Sumari: L'informe de l'arquebisbe Francisco Fabián y Fuero: gènesi i realització del document. - L'Informe Fabián y Fuero: Anàlisis del document. - La població de la Marina Alta, segons l'informe Fabián y Fuero: La població al segle XVI, La població al segle XVII, La població al segle XVIII. - Les parròquies de la Marina Alta: Els orígens, Les parròquies amb notícies del segle XIII, Les parròquies amb notícies del segle XIV, Creació de parròquies al segle XVI, Creació de parròquies al segle XVIII, Les advocacions de les parròquies i esglesies de la Marina Alta, Els edificis de caràcter religiós. - El camp de la Marina Alta: edificis i construccions diverses. - Els topònims de la Marina Alta a l'informe Fabián y Fuero (1791): Els topònims majors, Algunes carateritzacions dels topònims menors, Topònims en valencià, Topònims en castellà, Topònims en valencià i castellà, Els hagiotopònims, Variants formals dels topònims. - Conclusions. - Informe del arzobispo Fabián y Fuero al ministro Conde Floridablanca sobre la diócesis de Valencia. Transcripció del document. - Bibliografia. - índex toponímic del document.

Agraïment; La carta de despoblament de Parcent, l'acta de naixement d'un poble; Estudis; La barona de Parcent 1528-1636: Dels Pere Andreu a l'arribada dels Carnesio; 1. La baronia de Parcent i la Vall de Pop; 2. La Baronia al segle CVI; 2.1. Els vassalls; 2.1.1. Conversos per decret; 2.1.2. La baronia morisca; 2.2. Els senyors; 2.2.1. Dels Vilanova als Pere Andreu; 2.2.2. Pere de Pere Andreu, lo Catiu; 2.2.3. El testament; 2.2.4. La cartoixa de Nuestra Señora de las Fuentes; 2.2.5. El conflicte successori; 3. La carta de despoblament de la baronia de Parcent; 3.1. De l'expulsió dels moriscos al canvi de titularitat de la senyoria; 3.2. Acta de capitulació i població de la baronia de Parcent: estructura i contingut; 3.2.1. Introducció; 3.2.2. Pactes i obligacions
4. El sendemà de la carta de despoblament; 4.1. El segrest de la baronia; 4.2. La baronia de Parcent durant la segona dècada del segle XVII; 4.2.1. La gestió directa; 4.2.2. L'arrendament de la baronia; 4.2.3. Cap a la venda de la baronia; Mercaders, barons, comtes i ducs: La història de la famílita Carnesio, senyors de Parcent (s.XVII-XIX); Introducció; 1. Els orígens familiars i l'escut (s.XI - XVI); 2. Una baronia en disputa judicial. Parcent 1522-1636; 3. Els Carnesio, nous senyors de Parcent: De la baronia al comtat (1636-1656); 4, La consolidació social i patrimonialdels Carnesio: De comtes de Parcent a grandes d'Espanya i altres títols; 5, Els Carnesio en el trànsit de la il·lustració al liberalisme (1742-1836); 6. Epíleg; Els veïns i els llocs de Parcent entre els segles XVI i XVII; 1.Els veïns de Parcent de 1563 a 1646; 1.1. La població morisca, arrelada a la terra des de segles; 1.1.2. Els veïns al principi del segle XVII; 1.2. El canvi poblacional: els cristians prenen possessió de la terra; 1.2.1. Els primers veïns cristians coneguts: la presa de possessió de la Baronia a 1611; 1.2.2. Els veïns presents a la Carta de Poblament de 1612; 1.2.3. El capbreu de 1626: pobladors de PArcent; 1.2.4. El manifest del Regne de València de 1646: la consolidació de l'assentament; 2. Els llocs de Parcent segons l'establiment de cases i terres de 1612; 2.1.Toponímia urbana; 2.2. Toponímia rural; Documents; Transició dels documents; Normes de transició; La Carta de Poblament de la Baronia de Parcent; Establiments del lloc de Parcent; Reproducció dels facsímils; Carta de Poblament de la Baronia de Parcent; Establiments del lloc de Parcent; Autors.

Des de temps protohistòrics fins als nostres dies, amb importants llacunes en diferents moments de la història, el patrimoni artístic teuladí es manifesta principalment en arquitectura religiosa i civil, sense que falten exemples de pintura, escultura, ceràmica... Aquest patrimoni el trobem repartit en diversos llocs del municipi principalment i també algunes peces importants a les vitrines d'alguns museus del País Valencià. Tot i que aquestes manifestacions artístiques les podem contemplar avui, queden encara moltíssims objectes i altres testimoniatges del món de l'art per descobrir, soterrats pel pas dels segles, però dels quals tenim indicis fefaents que ens alerten de la seua existència. La present publicació no té altra finalitat que donar a conéixer alguns aspectes no massa coneguts del nostre patrimoni històrico-artístic amb la confiança que siguen d'interés tant per al visitant ocasional com per a aquells que conviuen quotidianament amb aquest llegat cultural. Ens hi podrem apropar de dues maneres: bé seguint una primera part en la qual es descriuen els diferents edificis o bé seguint, a la segona part, uns itineraris en els quals el visitant els pot conéixer en el transcurs d'un determinat trajecte.

Els darrers anys s'ha produït una veeritable expansió dels estudis sobre els molins i el patrimoni hidràulic valencià. Les causes les podem trobar especialment en la conluència de dos corrents investigadors; d'una banda, el caliu dels estudis universitaris sobre les hortes i els espais hidràulics, d'altra el recer dels treballs de camp i de recerca sobre el terreny per part dels investigadors comarcals; ambdues tradicions afortunadament estan confluïnt a hores d'ara i estem així assolint un notable nivell de coneixement sobre el conjunt d'artefactes, instal·lacions i espais hidràulics que configuren aquesta veritable història del nostre patrimoni rural. En aquest sentit només podem que alegrar-nos per l'elaboració de l'obra que tenim entre les mans. L'elaboració pacient i detallada d'un exhaustiu catàleg dels molins que foren bastits al llarg dels segles en la comarca de la Marina Alta ve a representar una magnífica aportació al conjunt d'obres que comencem a disposar sobre el nostre país.Amb aquest panorama pot constatar el lector que el llibre sobre els molins de la Marina Alta que té entre les mans no respon ja a un esforç aïllat i benemèrit dels seus autors sinó que s'incardina en tot un moviment ben actiu de recera i valorització dels nostres espais rurals, els paisatges de l'aigua que representen una part fonamental de la memòria històrica dels valencians.

Llibre sobre la història local i el patrimoni de Gata de Gorgos.

Núm. 9 Ondara personatges i fets. La ubicació geogràfica, el medi físic i l'oblit de les administracions públiques durant segles han fet de la Marina Alta un territori abonat per a obscures pràctiques socials i polítiques. Ha sigut també, per tant, un territori on la delinqüència i la violència es convertien fàcilment en forma de vida i llei paral·lela. Ondara no n'ha quedat al marge. Aquesta crònica de successos, amb els crims com a fites més destacades, ens permet reconstruir l'escenari humà i col·lectiu d'una societat local molt conflictiva en l'etapa compresa entre el 1840 i el 1936. Hi ha al darrere vora cent anys de fets oblidats, callats o silenciats.