Índex: Pròleg. - Introducció. - La ciutat de València: paisatge natural-urbanisme i climatologia (Plana i marjal /El "laberinto conventual" / El clima i la "pequeña edat de hielo") . - El llit del riu Túria: Riquesa i misèria. - La "Fàbrica Vella de Murs i Valls" (Orígens baixmedievals i organització institucional / Personal administratiu i oficis / Finançament: cises i censals / Funcions públiques i urbanístiques de la "Fàbrica vella de Murs i Valls" (Les construccions defensives - La infraestructura hidràulica: trapes i xarxa de clavegueram - La xarxa vial: camins i ponts - El rellotge de la Catedral - Estinción d'incendis)) . - La fàbrica nova del riu (Fundació de la "Fàbrica nova del Riu" / Finançament: "la nova cisa dels carns" / Oficis administratius de la Fàbrica nova del Riu / Obra Nova del Riu (1598-1609) (El pont del Real - El pont del Mar - Els colossals murs d'afusellament del riu Túria: ecos herrerianos - El pont de Sant Josep))La planificació municipal de l'oci públic i el desplegament de la propaganda real a través de la "Junta de Murs i Valls". - Transformacions politicoadministratives de la Junta de Murs i Valls després de la nova planta borbònica. - Conclusions.

El "Museo del Patriarca" , nom amb què es coneix l'àmbit museístic que s'allotja en el Real Col·legi de Corpus Christi de València, popularment també cridat "Colegio del Patriarca", creiem que mereix una matisació segons s'interprete el vocable empleat per a designar el lloc. En sentit ampli és indiscutible que l'interés museístic d'esta insigne institució comprén diversos aspectes de la fundació venerable que és, tant per la seua significació en el panorama cultural valencià com per haver-se mantingut essencialment sense alteracions ni canvis des de l'època de la seua creació, conservant en les seues dependències i capelles bona part dels seus efectes originals, des de retaules fins a mobiliari, ornaments, draps d'altar, arxiu, biblioteca, i bon nombre d'objectes d'ús domèstic. En este sentit, per tant, cal considerar al Col·legi com un dels conjunts museístics més singulars de tota la geografia historicoartística espanyola. Amb la present publicació, promoguda pel Consell Valencià de Cultura de la Generalitat Valenciana, pretenem contribuir a la difusió d'eixe cabal artístic que tanca el Col·legi, aprofitant l'ocasió que se'ns brinda per a oferir en forma resumida i divulgativa un compendi a partir dels últims estudis apareguts sobre el Col·legi i les seues obres d'art, incorporant observacions sorgides a la llum d'algunes dades noves i arran d'haver-se emprés en els últims anys una campanya de restauració i neteja de pintures que ens ha permés precisar millor atribucions dubtoses.

Índex: Germà Colón Domènech: La llengua a l'època del Tirant. - Leopoldo Penyarroja Torrejón: Sintaxi i lexic en el Tirant lo Blanch (Del valencià quatrecentiste al valencià modern). - Cardenal Tarancón: Tirant lo Blanch y los ideales de la época. - Albert G. Hauf: Text i context de l'obra de Sor Isabel de Villena.

Índex: Introducció. - Orígens de la impremta a València. - Els impressors. - Llibres impresos a València durant el segle XVI. - Les imatges impreses en els llibres valencians del segle XVI. El seu contingut. - Les imatges i els seus impressors. - Referències formals. - Bibliografia. - Apèndixs (Índex de biblioteques / Índex de matèries) . - Índex de làmines.

Índex: Pròleg de Marià Peset. - Introducció. - Part primera: L'expulsió dels jesuïtes. Una legislació urgent (L'expulsió (El factor sorpresa - Respecte cap als regulars - Organització de l'eixida) / Primeres mesures per a l'ocupació de temporalitats (Els béns jesuïtes: primer assegurament - La depositaria general - Fonaments pels quals els béns ocupats han de quedar davall el real patrimoni) / Edificis de les esglésies i col·legis (Prioritats i regles per als destins dels col·legis jesuïtes - Destins particulars sobre cada casa) / Les hisendes i la resta de béns ocupats (Creació de les Juntes - Les Juntes a Amèrica - Altres normes conduents a l'administració i venda de temporalitats)). - Part segona: Subhasta del patrimoni jesuïta a València (Consideracions generals / Finques rústiques (Valors i extensió - Tipus de terra, qualitats i cultius - La venda: Sociologia dels compradors) / Finques urbanes) .

Índex: Documentació (Les tècniques de la imatge romàntica (Xilografia - Gravat calcogràfic - Litografia) / la difusió de les imatges) . - Història del gravat en l'època romàntica (Les acadèmies de Belles Arts i el Gravat / La Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles i el Gravat) . - Els gravadors romàntics valencians (Panorama general / Gravadors romátnicos valencians en les col·leccions de la Reial Acadèmia de Sant Carles / Iconografia romàntica valenciana) . - Vocabulari. - Bibliografia bàsica.

Índex: Pròleg de Paulí Iradiel. - Abreviatures i taula de mesures valencianes (Introducció / Organització del sector des de la conquista cristiana / Primera fase de l'envol: La Confraria de la Misericòrdia i l'ofici de teixidors de seda (1465-1479) / Segona fase: Els genovesos i la creació de l'Art de Velluters de València amb la seua Confraria de Sant Jeroni (1479-1483) / Torns, telers i teixits de seda. Evolució teconológica al ritme de la nova moda en el vestir / L'expansió de les sederies en l'Europa tardomedieval / Condicions de vida dels artesans. Del taller familiar a les formes de sociabilitat pública / Conclusions)

Índex: Pròleg d'Emilia Salvador Esteban. - Introducció històrica. - Característiques de l'emplaçament (Límits / Topografia / Condicions geològiques i minerológiques / Climatologia) . - Construcció de les sitges (Introducció / La construcció) . - Capacitat i nombre de les sitges (Dades extrets de la investigació) . - Elements per a ensilar el blat (La palla / Les canyes) . - Procedència geogràfica dels cereals (Introducció / Espai marítim / Espai terrestre) . - Destí. - Plans i apèndixs fotogràfic (Plans / Apèndix fotogràfic) . - Fonts. - Bibliografia.

Índex: Plantacions de palmeres. - Viatgers i palmeres. - Horts antics. - Dàtils, palmes, estris.

Índex: Els antecedents dels moviments insurreccionals que van precedir als de 1873 (Preliminar / Les circumstàncies històriques anteriors a 1873 / Els esdeveniments a partir de la Revolució de setembre) . - La societat espanyola a mitjan segle XIX (L'Exèrcit / La burgesia / L'Església / La noblesa / La classe obrera) . - El moviment insurreccional d'Alcoi en 1873 (Antecedents / El proletariat alcoià / Les circumstàncies preinsurreccionals i els fets / Els successos d'Alcoi reflectits en les Corts / Consideracions finals) . - El moviment cantonal a València i Castelló (Preliminar / Els esdeveniments / Castelló / Continuen els esdeveniments a València) . - Expedicions terrestres i marítimes dels cantonals cartageneros al País Valencià (Al·locució de l'Ajuntament d'Alcoi datada el 8 de juliol de 1873 / Decret de pirateria / Conveni entre el comodor Werner i Antonio Gálvez / Manifest de la Junta Cantonal dirigit al poble valencià) . - Bibliografia.

Ací teniu un intent de posar a l'abast de tothom una part, minsa si ho voleu, però atraient, de la nostra cultura popular: la relacionada amb Sant Antoni Abat, el que tots coneixeu com el patró dels animalets. Com podeu veure, hi he barrejat vivències pròpies, potser trasbalsades per la llum tardoral del record infantil i jovenivol, treball de camp i un constant escorcollar en llibres i altres papers que hi trobareu a les notes adients i la bibliografia. He dividit l'obra en dues parts. A la primera us parle del Sant en general i de les creacions culturals que el nostre poble ha fet i utilitzat al seu voltant. Així revisem la seua figura humana, mental i iconològica, i el seu desplegament en relitzacions associatives i solidàries -les confraries-, arquitectòniques -esglésies i ermites- i de serveis comunitaris -hospitals-. Passem després al que propiament es pot qualificar de folklore, dit en el millor sentit de la paraula: parèmies, versos laudatoris i crítics, goigs i cançons, teatre, balls i músiques, estampes i auques, del que oferim una mostra reduïda, però significativa. I com que no hi ha festa sense l'escaient teca, ens exteenm en les menjars que s'hi fan. Tanquem amb uns cometaris sobre la sifnificació general de la celebració i d'alguns dels seus elements en el context festiu del nostre poble. La segon part no és altra cosa que una revisió, apresurada per supost, de les celebracions festives que al llarg i l'ample del país s'hi dediquen al Sant. Celebracions que a voltes s'ens mostren espectaculars i turístiques,o bé gaudeixen i ens ofereixen tot l'atractiu de la intimitat viltana, sense més cridòries ni projeccions, perquè tampo no les preten. A la cloenda, entre altres propostes, us fem unes sugerències per si voleu experimentar in situ el que ací us contem.

Índex: Pròleg. - Introducció. - Comença un virregnat (Què és virrei? / Els personatges: Senyora Germànica i el Duc de Calàbria) . - Problemes de govern (Rebels (Es castiga un crim - El perdó - Els greuges) / Heterodoxos (Moro o nou convertit? / Control i evangelització / València se defén)) . - El virrei virreina però no governa. - Suggeriments bibliogràfics.