Índex: Introducció. - Primera part. Sorita i el santuari de la Balma (Un poble que es diu Sorita (Marc històric i geogràfic - La religiositat de Sorita. Patronatges, església, ermites i peirons - Les confraries de Sorita - Les celebracions festives i els romiatges - Altres aspectes de la cultura popular de Sorita) / La Mare de Déu de la Balma i el santuari (La llegenda de la troballa de la imatge - El santuari de la Mare de Déu de la Balma - La CCreu Coberta de la Balma) / Les festes de la Mare de Déu de la Balma (Les festes de setembre - Les danses) / Els romiatges a la Mare de Déu de la Balma (El romiatge de Castellot i l'origen de la Cofradía de la Virgen de la Balma - El romiatge de Xiva de Morella - El romiatge d'Olocau - Els romiatges d'Hortells, Palanques i Villores)). - Segona part. Els endimoniats de la Balma (Els testimoniatges històrics i literaris (Principals autors que parlen dels endimoniats de la Balma (Una referència de Bernardo Mundina, La novel·la del Baró d'Alcahalí, El reportatge d'Alardo Prats, Els contes d'Àngel Sánchez Gozalbo, L'excursió de Carlos González-Expresati, L'obra de D. Ramón Ejarque, Les entrevistes de María Àngeles Arazo, Uns altres testimoniatges) - El problema no resolt dels exorcismes de la Balma - A cadascú elque li pertoca) / Ecologia dels fenòmens de la Balma (El territori d'influència de la Balma - L'ecologia mental de la zona) / 27 casos de possesió diabòlica i els exorcismes (Histèria, depressió, esquizofrènia - Resum dels casos - Les opinions dels il·lustrats i de les forces vives) / Els rituals d'exorcisme (Els exorcismes - Els elements del ritual d'exorcisme) / Les Caspolines i l'altra gent / Consideracions finals (La discriminació per gènere. La condició de la dona - Les possessions diabòliques com a fenomen universal - L'exorcisme com a teràpia - Aplicació al nostre cas)). - Cloenda. - Bibliografia. - Apèndix. La literatura popular sobre la Mare de Déu de la Balma.

Índex: Pròleg a càrrec de Antoni Ferrando. - Introducció. - El referent històric rememorat. - El naixement de la festa. - Comunitat cívica i sobirania reial. - La formació de la consciència històrica. - Contrareforma i exaltació religiosa. - La celebració borbònica. - Liberalisme i revolució. - L'ambigu segle XX. - Crònica crítica del 750 aniversari. - Bibliografia.

En aquesta obra, que es centra en un moment molt concret i curcial de la história de la maçoneria espanyola, es planteja i resuol amb encert un dels greus problemes de la maçoneria espanyola, es planteja i resol amb encert un dels greus problemes de la maçoneria espanyola republicana, es a dir, la maçoneria en quant prolongació o suport de l'acció política de tants maçons als quals els atzars de la guerra van portar a refugiar-se i en part a servir-se d'una institució que a més de nacional era internacional, amb tot alló que aquesta cosa anava a suposar en el dur moment de l'exili. Este, doncs, davant un treball que, de segur, il·lustrará i enriquirá la nsotra historiografia, tant de la guerra civil, com de la maçoneria, en aquesta etapa actual en que na no valen excuses de misteri i secret, i en que la fidelitat al mètode históric es un dels millors serveis que les noves generacions d'historiadors estan realitzant.

Manuel Palau va ser músic particularment excel·lent com a compositor, però també va dedicar temps i talent a altres activitats en què va aconseguir fructífers resultats, singularment notables en la investigació, la docència i la interpretació musical. Mestre de compositors, va destacar a més en la seua acció interpretativa, sobretot com a director d'orquestra i pianista, així com en la gestió realitzada al capdavant d'Institut de Musicologia i Folklore de la Institució Alfons el Magnànim, que va dirigir des de la seua creació en 1948 fins a la seua defunció en 1967. Índex: Introducció. - Perfil biogràfic. - Formació musical i humanística. - Homenatges i premis de composició. - Alumne, professor i Director del Conservatori. - Labor docent i d'investigació. - Director d'orquestra i pianista. - La seua relació amb les bandes de música. - Epistolari. - Música i paraules. Els textos poètics. - La difusió de la seua obra de compositor. - La seua aportació literària. Escrits i poemes. - Bibliografia. - Índex onomàstic. - Índex d'il·lustracions.

Índex: Pròleg. - Presentació. - La València del blasquisme. - De Cortes de Pallars a Madrid (passatn per Picanya, Águilas, Cartagena i Borriana). - El Madrid de la República. - L'exili interior: de la Barcelona de la postguerra al Madrid del darrer franquisme i la transició democràtica. - Epíleg. - Nota curricular de José Estellés Salarich.

Índex: La tuberculosi, el gran botxí de la societats industrialitzades (Tuberculosi, canvi social i medicina / La lluita antituberculosa a Espanya al començament del segle XX) . - Deixeble de Francisco Moliner Nicolás (1851-1915). - El debat sobre els dispensaris i les campanyes antituberculoses durant el primer terç del segle XX (El dispensari, eix de la lluita antituberculosa / Els sanatoris marítims: una opció per a la tuberculosi infantil / Els efectes higiènics de les colònies escolars i la prevenció de la tuberculosi) . - Salut i societat en l'obra científic- sanitària de J. Chabás Bordehore (1877-1963) (Salut, regeneració social i medicina: les coordenades del jove José Chabás Bordehore / L'etapa de formació acadèmica / De la participació en el moviment internacional contra la tuberculosi a la presidència del Col·legi de Metges / La ruptura biogràfica: guerra civil, depuració i desterrament a Barcelona) . - Dimensions i escensarios de l'obra cientificosanitària de José Chabás Bordehore (De la tisioterapia a l'oxigenoteràpia: les seues principals àrees d'interés científic / La Revista d'Higiene i Tuberculosi (1905-1936) en el context de la premsa mèdica valenciana (L'estructura i orientació científica de la revista - Escenari de debat mèdic, científic i social - Les controvèrsies entorn de la tuberculosi - Higiene social - Epidemiologia urbana de València - Política sanitària - Intrusisme, propaganda, informació veraç - Malalties infeccioses)). - La bibliografia científica de José Chabás Bordehore. - Bibliografia crítica.

El present llibre pretén parlar de les festes de xiquets, és a dir, de les celebracions festives en les quals participa la infància d''una manera més o menys important i definitòria. Això obliga a explicar, d'entrada, l'índole d'aquesta participació, encara que siga des d'una perspectiva esquemàtica i classificatòria, la qual desemboca necessàriament en una tipologia d'acord amb la possible casuística, i sense atendre implicacions teòriques que de cap manera no intentem formular.

Alfred Russel Wallace (1823, Usk, Gales.1913, Broadstone, Anglaterra) va ser un dels naturalistes de camp més importatns del segle XIX i el coautor, amb Darwin, de la idea que possiblement ha tingut més influència en el camp de la biologia: l'evolució de les espècies per mitjà de la selecció natural. Els articles "Algunes consideracions sobre una cria d'orangutan" i "Sobre la geografia física de l'arxipèlag Malai", primer i tercer d'aquesta selecció, són una mostra de la faceta de Wallace com a explorador de les illes que formen l'actual Indonèsia; "Sobre la tendència de les varietats a desviar-se indefinidament del tipus original ", també conegut com a "Assaig de Ternate", escrit en 1858, sintetitza els raonaments de Wallace sobre l'evolució de les espècies que esperonaren Darwin a concloure els seus treballs i publicar l'any següent el seu famós llibre, L'origen de les espècies. Per últim, "El deute de la ciència amb Darwin" i "L'inici d'un gran descobriment: La meua relació amb Darwin respecte a la teoria de la selecció natural", textos que tanquen la selecció, descriuen l'admiració honesta de Wallace cap a Darwin alhora que mostren la seua falta de conformitat amb alguns aspectes del darwinisme. Aquesta publicació s'enquadra en les activitats d'homenatge del Consell Valencià de Cultura amb motiu del segon centenari del naixement de Charles Darwin i els 150 anys de la publicació de L'origen de les espècies i vol corregir en part l'oblit de la figura de Wallace acostant al lector valencià una selecció dels seus textos.

La MACMA (Mancomunitat Cultural de la Marina Alta), després de l'anterior exposició sobre la gastronomia de la nostra comarca, segueix en el mateix camí d'aprofundir sobre aspectes de la nostra cultura. Així, ara presentem un treball sobre alguns dels productes i oficis més representatius o característics de la nostra comarca. Seguint el criteri de l'anterior exposició (La Marina Alta: menjars, artesania i productes autòctons), no hem buscat ni fer un recull exhaustiu ni presentar un treball amb aspiracions acadèmiques; la nostra intenció és contribuir a donar a conéixer alguns dels productes i oficis que han tingut o tenen un important pes en la memòria col·lectiva de la nostra gent i que, en molt casos, han tingut una gran influència en la formació de la nostra cultura, ja que al llarg dels temps ens han estat acompanyat i ajudant-nos a arribar als dies d'avui, Volem que la gent més jove, que no ha viscut bona part de l'evolució econòmica dels últims 30 anys (per posar una data), conega, ni que siga superficialment, alguns aspectes de la vida diària dels seus amjors i dels seus avantpassats i que aquella gent que ha triat viure entre nosaltres ho conega també i els ajude a entendre alguns dels nostres valors culturals. I que el coneixement de tot açó faça que, en general, tots arribem a valorar, estimar i comprendre més totes aquelles iniciatives oficials i/o privades tendents a recuperar, dignificar i donar a conèixer aspectes de la nostra cultura.

Índex: Presentació (La toponímia valenciana hui, Tractat de Cazola (1179), Decret 125/2009, de 28 d'agost). - Els informes: tres autors, una mateixa conclusió (Informe per a l'oficialització del topònim Calp, Sobre el topònim Calp, Algunes consideracions al voltant del topònim Calp.).

Llibre sobre la cultura popular de Calp. Índex: Paraules liminars. - Presentació. - Introducció. - Vocabulari popular. - Jocs i cançons. - Toponímia. - Miscel·lània (Endevinalles, Cobles, Frases populars antigues, Noms censats a Calp (3-9-2000) , Poemes, Vents (dels nostres).).

Llibre-catàleg cultural.