Índex: Ángel Sánchez de la Torre, Alexandre VI, un Papa renaixentista. - Vicente Castell, Les butles alexandrines: precedents, gènesi i efectes immediats. - Marià Peset, Alexandre VI i les universitats hispanes.

El present llibre pretén explicar tots aquells elements, antics i moderns, que conformen la Nit de les fogueres i tenen alguna relació amb ella: -Com estava formada la societat agullentina del 1600 i com reaccionà davant la distorsió de la pesta. - Com visqué la Pesta de la ciutat-capital d'Ontinyent. - La Romeria-Pujada a l'ermita dins el Calendari Festiu local, amb una anàlisi profunda i concreta de les festes que ens acompanyen i sobretot de la Nit de les Fogueretes. - La plasmació artística, pictòrica i escultural del Miracle, la Festa i l'Ermita. - Manifestacions literàries al voltant de la Festa: poesia, prosa i teatre. - Lèxic propi relacionat amb la Festa reflextit en un glossari dels mots més usats i un esquema dels valors simbòlics de la Commemoració. - Decret del Miracle de 1658 de Jerónimo Font. (Transcrit per Sílvia Pínter) i Testament de Jeroni Eixea (Transcrit per Luz Ortiz). Tal vegada es trobe a faltar algun apartat dedicat a la Gastronomia o Música popular en relació a la festa del Miracle. El motiu de semblant omissió és evident, aquesta celebració no ha creat ni menjars ni peces musical própies.

Índex: Els avatars de l'associacionisme pictòric valencià (La primera mitat del segle XVI: tatxes reals i malaguanyats projectes corporatius / Noves temptatives gremials / La pintura valenciana de l'últim terç del XVI i el Col·legi de Pintors de 1607) . - Apreciació de la pintura en la València del renaixement (La consideració de la pintura i els pintors a finals del segle XV i primeres dècades del XVI / Primers símptomes d'interés intel·lectual cap a la pintura en les dècades centrals del segle XVI / La pintura i els pintors en les històries ciutadanes de la segona mitat del segle XVI / El pintor i la literatura / Església i pintura) . - Conclusió. - Apèndix documental.

Índex: Introducció. - El moviment Novator (Els tres grans períodes de l'activitat científica espanyola del segle XVII / El marc històric del moviment novator / Tradicionalistes moderats i intransigents. La subcultura científica extra acadèmica i les novetats / El punt de partida del moviment novator de la medicina). - Joan de Cabriada i la seua Carta Filosofica, medico-chymica. - La influència de Cabriada i de la seua Carta en el moviment novator. - Antologia de la Carta filosòfica, mèdico-química (1687) (Els fonaments de la medicina / Teories paracelsistes i iatroquímiqjues oposades a l'etiologia del galenisme tradicional / L'explicació iatroquímica de la causa de les febres terçanes / La interpretació iatroquímica de l'acció terapèutica de la quina / La idea de progrés científic i la superació del criteri d'autoritat dels clàssics / Denúncia del retard científic espanyol i proposta de mesures per superar-lo).

La idea de rescatar la història dels científics valencians és una de les millors contribucions al coneixement de la ciència que s'ha fet a Espanya. No és tasca fàcil, ja que el treball de savis i erudits llevantins s'ha caracteritzat per ser rigorós i gens exhibicionista. Al llarg de la seua història, la Universitat de València ha tingut un gran nombre de professors i alumnes preoucpats pel coneixement precís de les últimes teories científiques que han procurat rebre les novetats directament dels creadors. Així, en alguns camps, com ara el de la història de la ciència, té un paper destacat internacionalment, com és el cas del doctor López Piñero i el seu notable equip de col·laboradors. Gràcies a ells, el coneixement i la concepció que es tenia dels científics espanyols ha canviat completament en els últims 25 anys. Aquest estudi sobre Josep Chaix intenta contribuir al coneixement de la seua activitat com a científic i,a més a més, a descobrir la importància que ell i altres savis espanyols tingueren en els projectes científics europeus a començaments del segle XIX. Aquella contribució, com es pot veure en les pàgines següents, estigué plena de dificultats i d'obstacles i, el fet més greu, ignorada per les generacions següents.

Índex: Abreviatures. - Introducció. - Autors. - Conclusions. - Bibliografia. - Vocabulari. - Mapes. - Apèndixs (Vocabulari aruaco / El Vocabulari pelat del P. Catarroja, comparat amb els dels PP. Santelos i Alfaro / La lingüística en L'Orinoco il·lustrat / La lingüística en l'obra del P. Sals)

índex: Introducció. - La transició neo-eneolítica (La Cova de les Aranyes del Carabasí) . - L'Eneolític (La l'Alcúdia / La Figuera Reona / El Promontori) . - L'Edat del Bronze (La pròpia Edat del Bronze (La l'Alcúdia - El Castellar de Morera - El Puntual del Mussol - La Moleta - Caramoro) / El Bronze Final (La l'Alcúdia) / El Període Orientalitzant) . - La Civilització Ibèrica (Període Arcaic (La l'Alcúdia - El Parc d'Elx - L'Arenera de Montfort) / Període Clàssic (La l'Alcúdia - Elx - El Pujol Estel) / Període Hel·lenístic (La l'Alcúdia)) . - El Període Ibero-Romano (La l'Alcúdia) . - Les Èpoques Romanes (La l'Alcúdia (La ciutat de l'Alt Imperi - La Centuriatio - El Baix Imperi)) . - L'Etapa Visigoda (La l'Alcúdia) . - L'Elx Islàmic (Elx) . - Abreviatures. - Bibliografia.

Índex: El ferrocarril, una revolució en el transport (El transport en la primera mitat del segle XIX / EL polèmic inici del ferrocarril) . - El ferrocarril al País Valencià (El ferrocarril de Madrid al Mediterrani / Societats de Crèdit i Ferrocarrils / Línies d'àmbit comarcal i els ferrocarrils econòmics) . - L'estació: monument industrial (L'arquitectura de l'estació: Art i Tècnica / El caràcter arquitectònic de les grans estacions valencianes: Alacant, Castelló i València) . - Bibliografia.

El lector té a les mans l'excel·lent llibre d'A. Rubio Vela sobre els vells escrivans del Regne, en el qual el rigor s'agermana amb l'originalitat, i es demanarà sens dubte què hi faig jo prologant aquest treball d'història. El present llibre ve a afegir-se a monografies sobre història de la medicina, sobre els hospitals valencians i sobre la pesta negra, d'una banda, amb què Rubio Vela des dels anys setanta va enriquint els nostres coneixements. Si els erudits historiadors hi tenen una mina, els filòlegs disposen també d'un filó excepcional. Índex: Pròleg de Germà Colón. - Nota Preliminar. - Una escrivania medieval (La Sala de Consell de València / Els escrivans de la Sala / Un tema poc estudiat). - L'escrivana en el tres-cents (Els orígens / Un estatut per a l'escrivà / Un periode d'inestabilitat i de repressió / Deure cívic o càrrec cobejat? / Una figura singular: Bartomeu de Vilalba / Relacions amb la Cancelleria reial). - Municipi i corona. L'escrivania al segle XV (La successió de Vilalba / El valor de la forma / L'escrivà de la Sala, arxiver reial / Intervencionisme de la Corona / Una prebenda per a Juan de Coloma / La recuperació de vells drets / L'autoritarisme de la Corona a l'alba de la Modernitat). - Escrivans i secretaris valencians a la cort del magnànim (Burocràcia i poder / Francesc d'Arinyo / Joan Olzina). - Apèndix documental. - Bibliograifa. - Índex onomàstic.

Índex: Documentació (El Palau de la Generalitat a la ciutat de València). - Esquema històric de la Generalitat Valenciana. - La construcció del palau. - Cronologia de l'edificació (Primera època institucional / Un edifici per a la Generalitat (1422-1480) / Les etapes de la construcció del Palau / L'inici d'un projecte (1481-1500) / La gran renovació (1511-1515) / Projectes nous (1516-1532) / El Palau de la Generalitat (1533-1599) / L'última època (1600-1700). - Historiograifa artística.

Índex: Introducció (Relació d'informants). - Records d'una antiga Setmana Santa (La Setmana Santa d'un xiquet a les Useres / La Salpassa a Morella / La Salpassa a Picassent / Altres testimonis). - Qüestió de noms (Salpàs, Salpassa / Salispàs, Solispassa / Les altres denominacions / La geografia de la salpassa). - La benedicció de les cases (La benedicció dels habitatges / La pràctica litúrgica / El Salpàs català i mallorquí / La nostra Salpassa / Salpassa i maces / La data i l'hora de la celebració / La Salpassa pels masos) . - Els cants de la Salpassa (Cants de crida als oficis i de mantajueus / Cançons de maçades / Cançons de picar a glòria / Altres recitatius / Els cants de la Salpassa (Els cants al nord valencià - Els cants al centre valencià - Es cants al sud valencià) / Les cançons castellanes). - Fasos i soroll. L'univers festiu de la Salpassa (Les celebracions de Setmana Santa: tambors i soldadesques / La efsta carnavalesca / Maces, matraques i soroll / Els fasos / Altres cerimonials de maces / Altres costums infantils). - Els simbolismes de la Salpassa: l'aigua i la sal (L'aigua beneïda / La sal / Els ous, la cansalada i els pollastres / Intercanvis i donatius: Ous, diners i la voluntat / El repartiment de la col·lecta / Les plantes de la Setmana Santa / Altres supersticions / Tant tens, tant vals. L'estratificació de la societat infantil). - Les raons de la Salpassa (Les explicacions mítiques / Supervivències paganes i pràctiques màgiques / Les explicacions realistes. La col·lecta / El control del compliment per Pasqua i la Salpassa / Conclusions). - La desaparació de la Salpassa. - Referències bibliogràfiques (Fonts / Bibliografia).

En este llibre, després d'introduir alguns conceptes bàsics relacionats amb el tema de la contaminació sonora, exposarem les seues característiques més destacades en l'àmbit de la Comunitat Valenciana, basant-nos fonamentalment en els resultats obtinguts en les nombroses investigacions que, al llarg dels últims 20 anys, hem dut a terme en el Laboratori d'Acústica del Departament de Física Aplicada de la Universitat de València. Índex: Introducció general. - Conceptes fonamentals. - Les fonts de contaminació sonora. - Efectes del soroll ambiental sobre la salut. - Avaluació de la contaminació sonora. - Variables significatives del problema. - Mesures contínues de soroll ambiental. - Predicció de nivells sonors en zones urbanes. - Resposta subjectiva dels ciutadans. - El soroll ambiental en les escoles. - Soroll i oci: El cas dels pubs i discoteques. - La lluita contra el soroll ambiental. - Referències bibliogràfiques.