Ara o mai, deia Joan Fuster el 1981, mentre concloïa: "Un idioma no pot subsistir, viu, dins la societat que li és proòpia, si no és l'idioma de tothom i practicat per tothom tothora". I per aconseguir-ho, reclamava "tenir-ne una consciència plena", "un gran esforç" cívic i abandonar la marginalitat per esdevenir la cultura majoritària al nostra país, com és la voluntat i el compromís de les 50 entitats i associacions que subscriuen i donen suport a les iniciatives que ací es despleguen. En Drets cap a la normalitat s'exposen i es raonen un conjunt de propostes factibles dins l'actual marc per a encaminar-nos decididament a la normalitat lingüística.

L'objectiu del present treball és el d'assajar una interpretació general sobre el conjunt de fenòmens ideològics i polítics que van rodejar i van condicionar tot el procés autonòmic valencià. Abans que res van condicionar la plasmació jurídica, formal, del dit procés, és a dir, l'Estatut d'Autonomia. Com un altre treball inclòs en esta obra aborda les qüestions jurídiques tractaré d'evitar reiteracions remetent-me des d'ara al dit estudi.

El present llibre em retorna als volts de la dècada dels anys cinquanta del segle passat, en un poble de la Marina Alta on encara hi era molt rellevant l'activitat pansera. El record d'aquesta activitat i d'aquells moments em situa en uns dies d'estiu plens de rituals. Eren rituals de treball que per a les persones majors suposaven feina intensa i preocupació perquè la tasca de convertir el raïm en pansa arribara a bon final. Però per als xiquets i les xiquetes eren rituals d'emocions i de joc que implicaven la participació de tots els sentits, amerats de sensacions plaents. I l'experiència vital que omplia aquells dies d'elaboració de la pansa, any rere any, era sempre intensa.

A Toponímia del Poble Nou de Benitatxell trobem que els autors han realitzat un acufrat estudi a partir de fonts orals i escrites per a recollir i sistematitzar la toponímia existent al Poble Nou de Benitatxell. Fruit d'aquest treball són aquestes pàgines que ens fan valorar la riquesa toponímica de les nostres terres i les relacions amb les cultures que han poblat aquest territori, des dels musulmans i els repobladors catalanoparlants als "poblers" actuals. En resum, un treball necessari en un moment de pèrdua de la tradició oral pel canvi socioeconòmic i l'especulació urbanística que ha sofert el poble en els darrers trenta anys. Un estudi que no només interessarà als lingüistes sinó que d'ací un temps serà una eina fonamental per a qualsevol estudi històric o per al coneixement del nostre passat d'abans del turisme.

Cinc territoris rurals han treballat conjuntament per a dur a terme un projecte que pretén la recuperació, conservació i valoració de part del seu patrimoni. El treball que teniu en les vostres mans és resultat de més de dos anys de treball, de la cooperació de cinc Grups d'Acció Local acollits a la Iniciativa Comunitària Leader Plus i de la participació de deu entitats col·laboradores. És important destacar l'interés que té la iniciativa com a projecte de cooperació interterritorial ja que sorgix, a pesar de les diferents realitats, com a resposta a una problemàtica comuna de moltes zones rurals europees: la pèrdua de patrimoni rural, tractant d'establir estratègies concretes i actuacions locals amb l'objectiu comú de la valoració d'eixe patrimoni d'acord al potencial, capacitat i prioritats de cada regió participant. Agrocultur respon a tres problemàtiques presents en les zones rurals. En primer lloc, la falta de conservació i l'abandó en què, moltes vegades, està sumit una part important del patrimoni rural lligat a les activitats agropecuàries i artesanals. En segon lloc, les dificultats per les quals passen les activitats agropecuàries en les zones rurals objecte d'actuació que, a pesar de les ajudes europees, seguixen en procés de regressió, amb una disminució contínua de professionals i abandó de cultius. I finalment, el dèficit d'activitats complementàries a l'allotjament en el turisme rural. A partir d'esta problemàtiques, Agrocultur pretén buscar solucions integrades i es marca com a objectiu general l'estudi i experimentació de metodologies i ferramentes que ajuden, d'una banda, al manteniment de les activitats agropecuàries i del patrimoni lligat a la seua pràctica i, d'una altra, al desenrotllament d'una oferta de turisme actiu centrat en les dites activitats tradicionals, de crear sinergies entre activitats rurals perquè es complementen, s'enfortisquen mútuament i contribuïsquen a la seua conservació.

El paisatge d'un territori, el de la Marina. Un element definitori: els riuraus. A partir d'aquests dos elements es va celebrar a Benissa l'any 2012 el 1 Congrés Nacional sobre els Riuraus, un encontre d'especialistes en diverses àrees d'estudi que tenien com a objecte d'investigació i reflexió aquesta singular construcció rural que des de la Marina es va estendre a altres comarques valencianes. Els treballs que s'hi donaren a conèixer veuen hui la llum en la present publicació. Expert en arquitectura, educació, etnologia, història i turisme se centraren en l'origen, l'evolució, les característiques i les tipologies dels riuraus, i la vida sorgida al caliu d'aquests espais de treball i de convivència. Però els riuraus no interessen sols pel seu passat. Un patrimoni amb tanta riquesa historicoetnològica pot ser també un motiu perquè en un atractiu per a l'allau de turistes que visiten el nostre territori. Són els reptes de futur que els espera als riuraus, un símbol de la Marina.

Pamflet divulgatiu. L'origen de la tradició del conreu de l'olivera a la Marina Alta es perd en els temps; es consolida quan la romanització i, segurament, s'intensificà arran de la dominació àrab, tot i que a la nostra comarca mai no ha estat el conreu predominant. De tota manera sempre ha estat present a les nostres terres, ja que és un dels arbres més representatius del mediterrani i més lligat a la nostra cultura, gràcies al seu fruit i a l'oli.

A les persones interessades a entendre el paisatge rural i agroforestal configurat al llarg dels segles ens cal conèixer els elements que el conformen. I per aconseguir-ho no tan sols hem de saber d'eixos elements, sinó amerar-los amb un component afectiu íntimament lligat al cognitiu. I això ho fa la mar de bé Pere Molines: impregna d'estima per la terra, pel país, per la natura, la seua aportació generosa al coneixement d'un món, el rural, en vies de desaparició física i fàctica; un món, però, que gràcies a gent com ell podem recrear i fer-lo perdurar en la memória i en l'afecte. I, tambè, per què no dir-ho?, en el somni d'una integració harmònica entre el paisatge i els humans que hauríem d'administrar-lo com un bé comú, admirable, respectable, gaudible. Perquè el llibre d'en Pere ofereix la possibilitat d'establir interrelacions entre uns components naturals i culturals que, a primera vista, podrien semblar fragmentaris, dispersos. I, en fer-ho, facilita l'accés al públic interessat gràcies a aquests components "etno-" (etnobotànics, etnozoològics, etnogeològics) característics dels grups humans que han viscut en simbiosi amb la natura que els envoltava, i amb la qual intentaven establir relacions de benefici mutu. Per això podem afirmar que aquest llibre permet el trànsit amable, enriquidor i didàcticament plaent en la ruta cap a la comprensió, l'estima i el gaudi d'allò que ens envolta, d'allò a qupe aspirem o d'allò que som o creiem ser.

Índex: Al poble valencià. - Pensaments. - Preliminars. - Introducció. - 1. Any: Generalitats de l'any, Refranys de l'any, Frases fetes i locucions de l'any, felicitar o donar l'enhorabona, Menes d'anys, Estacions. - 2. Hivern: Generalitats de l'hivern, Refranys de l'hivern, Frases fetes i locucions de l'hivern, Vents d'hiverm, Frases fetes dels vents, Meteorologia, Generalitats de desembre, Porquejada o matança, Nadal, Refranys de desembre, Frases fetes i locucions de desembre, Generalitats de gener, Sant Antoni, Refranys de gener, Generalitats de febrer, Refranys de febrer, Frases fetes i locucions de febrer, Cançons populars de la Marina (hivern), Endevinalles hivernals, Embarbussaments hivernals, Menajrs típics d'hivern, Curanderisme: forces espirituals i remeis guaridors. - 3. Primavera: Generalitats de la primavera, Refranys de la primavera, Vents primaverals, Pluges primaverals, Refranys de la pluja, Frases fetes i locucions de la pluja, Endevinalles i embarbussaments de la meteorologia, Cançons de la pluja, Generalitats de març, Refranys de març, Generalitats d'abril, Pasqua, Jocs, Sant Vicent Ferrer, Refranys d'abril, Generalitats de maig, Refranys de maig, Cançons populars de la Marina (primavera), Endevinalles primaverals, Embarbussaments primaverlas, Menjars típics de primavera, Curanderisme. - 4 Estius: Generalitats de l'estiu, Refranys, frases fetes i locucions de l'estiu, Vents d'estiu, Generalitats de juny, Refranys de juny, Sant Joan, Generalitats de juliol, Refranys de juliol, Refranys, frases fetes i locucions de la batuda, Festes de carrer, Joc genuí valencià: el raspall o "el raspot", Refranys, frases fetes i locucions del raspall, Les Marades, Frases fetes i locucions sobre la mar i el peix, Generalitats d'agost, La salmorra, Verema 1a part: l'Escaldada, Cançons populars de la Marina (estiu), Endevinalles estiuenques, Embarbussament estiuencs, Menjars típics d'estiu, Curanderisme. - 5 Tardor: Generalitats de la tardor, Generalitats de setembre, La verema 2ª part: el vi, Generalitats d'octubre, Relacions amoroses, Generalitats de novembre, La mort, Cançons populars de la Marina (tardor), Endevinalles tardorenques, Embarbussaments tardorencs, Menjars típics de la tardor, Curanderisme, Endevinalles agosarades, Enigmes desxifrables a punt de succeir.

Índex: La l'Alcúdia d'Elx. - Història del jaciment. - Els períodes prehistòrics. - L'època ibèrica. - Les èpoques romanes (La ciutat de l'Alt Imperi / El Baix Imperi) . - L'etapa visigoda. - Abreviatures. - Bibliografia. - Vocabulari.

Índex: Documentació. - Història del monument. - Descripció del monument. - Vocabulari. - Bibliografia i fonts.

Índex: Introducció. - Els fonaments d'una pelegrinació actual (El significat de la celebració / L'origen dels Pelegrins de les Useres). - Les Useres i el camí dels pelegrins (El camí dels pelegrins / Les Useres / Sant Joan de Penyagolosa / Sant Miquel de les Torrocelles / Xodos / El Penyagolosa / Com arribar-hi). - Persones, coses, cants i precs (Les persones / Els preparatius / Cants i precs dels pelegrins). - El pelegrinatge (L'últim divendres d'abril (La Misa de les Càrregues - La Misa dels Pelegrins - Eixida de la processó - El camí de pujada - A Sant Miquel. Dinar - Camí de la Lloma i el Marinet - Fins a Sant Joan. Entrada - La nit a Sant Joan) / El dissabte (La cerimònia del perdó - Dinar i sortida de Sant Joan - El camí de tornada - A Xodos - Fins a les Useres - El trosset de pa a les Useres - Entrada a les Useres - Processó d'entrada fins al temple parroquial - Al temple parroquial. Final del pelegrinatge) / Diumenge / La consueta dels pelegrins). - Apèndix. Guia ràpida per a veure els pelegrins de les Useres. - Si voleu saber-ne més (Llibres i fullets / Revistes i diaris / Documents cinemtaogràfics / Televisió i vídeo / La música dels pelegrins).