Les danses de Penàguila, producte arcaic de la cultura popular de la Vila són un ball supervivent que val la pena conèixer. S'han mantingut, senzillament, per dos raons o, potser, tres. La primera, perquè la Societat Musical de Penàguila, la Banda o la Música, com li diuen al poble, les va assumir. No sabem si perquè les va fer seues després de desplaçar els instruments tradicionals que les tocaven o les va recollir quan la dolçaina i el tabal entraren en decadència. El fet és que s'interpreten, des que hom guarda memòria, per la Banda. La segona raó, més important que la primera, és perquè s'han mantingut vives. Sense intèrprets no s'hagueren pogut ballar, però sense balladors hagueren deixat d'interpretar-se i hagueren desaparegut, com tantes tradicions populars. és la gent del poble que any darrere any ha gaudit les dansades, juntament als músics que les han interpretades, qui han sostingut el seu ús i costum. A Penàguila les danses -i per açò s'han mantingut- s'usen. Els arrels no es troben sols a l'escenari, a la plaça, en la festa, sinó dins dels veïns que comparteixen comunitat i,amb ella, trossos de vida o la vida sencera. Als penaguilencs que les ballen, les danses els revelen, els mostren a ells mateixos, els manifesten; i als que no les ballen també els animen, els encoratgen, els vivifiquen quan veuen el rebombori que s'alça quan l'instrument pertinent romp la melodia i la percussió sentida imposa el ritme. La tercera raó, en fi, és perquè darrere de totes les coses hi ha, sempre, protagonistes anònims que ací volem reconèixer. Són, per un costat, els músics que generació darrere generació han aprés a interpretar-les, i per l'altre, els balladors i les balladores que, temps damunt de temps, s'han ensenyat a dansar-les. En aquests darrers, cal fer especial esment d'aquells joves que el 1962, amb ocasió d'un concurs que es va fer a Alacant, les van aprendre amb correcció i destresa. Balladors i músics han contribuït, segurament més delq ue ells es pensen, a que la veu metàl·lica de la melodia i el ritme viu i harmoniós del ball hagen continuat. Per a la Banda de Música recuperar les danses del poble, fer el present estudi musicológic, presentar-les amb la dignitat que mereixen, ha estat tot un honor i una manera de retre-li a Penàguila la mateixa complicitat que la gent de la Vila té amb les seues coses.

Núm. 1

En aquesta experiència editorial Riuraus Vius vol donar a conèixer una part de la nostra cultura rural: l'arquitectònica i l'etnològica, i en particular la que ens apropa a unes construccions tan nostres, els riuraus, tan íntimament lligats a la nostra cultura i al nostre paisatge, a la nostra manera d'entendre la vida que es podria dir que són ells els que parlen de la nostra personalitat com a poble.

Núm. 2

En aquesta experiència editorial Riuraus Vius vol donar a conéixer una part de la nostra cultura rural: l'arquitectònica i l'etnològica, i en particular la que ens apropa a unes construccions tan nostres, els riuraus, tan íntimament lligats a la nostra cultural i al nostre paisatge, a la nostra manera d'entendre la vida que es podria dir que són ells els que parlen de la nostra personalitat com a poble.

Núm. 3

En aquesta experiència editorial RIURALOGIA: ESTUDI DELS RIURAUS I D'ARQUITECTURA RURAL - RIURAUS VIUS vol donar a conéixer una part de la nostra cultura rural: l'arquitectònica i l'etnològica, i en particular la que ens apropa a unes construccions tan nostres, els riuraus, tan íntimament lligats a la nostra manera d'entendre la vida que es podria dir que són ells els que parlen de la nostra personalitat com a poble.

Núm. 4

En aquesta experiència editorial Riuraus Vius vol donar a conèixer una part de la nostra cultura rural: l'arquitectònica i l'etnològica, i en particular la que ens apropa a unes construccions tan nostres, els riuraus, tan íntimament lligats a la nostra cultura i al nostre paisatge, a la nostra manera d'entendre la vida que es podria dir que són ells els que parlen de la nostra personalitat com a poble.

Núm. 5
En aquesta experiència editorail Riuraus Vius vol donar a conèixer una part de la nostra cultura rural: l'arquitectònica i l'etnològica, i en particular la que ens apropa a unes construccions tan nostres, els riuraus, tan íntimament lligats a la nostra cultura i al nostra paisatge, a la nostra manera d'entendre la vida que es podria dir que són ells els que parlen de la nostra personalitat com a poble.

Núm. 6
En aquesta expèriencia editorial dedicada a la cultura rural de Calp i Altea, Riuraus Vius vol donar a conéixer una part de la nostra cultura rural: l'arquitectònica i l'etnològica, i en particular la que ens apropa a unes construccions tan nostres, els riuraus, tan íntimament lligats a la nostra cultura i al nostre paisatge, a la nostra manera d'entendre la vida que es podria dir que son ells els que parlen de la nostra personalitat com a poble.

Núm. 7
En aquesta experiència editoral Riuraus Vius vol donar a conèixer una part de la nostra cultura rural: l'arquitectònica i l'etnològica, i en particular la que ens apropa a unes construccions tan nostres, els riuraus, tan íntimament lligats a la nostra cultura i al nostre paisatge, a la nostra manera d'entendre la vida que es podria dir que són ells els que parlen de la nostra personalitat com a poble.

Núm. 8
En aquesta experiència editorial Riuraus Vius vol donar a conèixer una part de la nostra cultura rural: l'arquitectònica i l'etnològica, i en particular la que ens apropa a unes construccions tan nostres, els riuraus, tan íntimament lligats a la nostra cultura i al nostre paissatge, a la nostra manera d'entendre la vida que es podria dir que són ells els que parlen de la nostra personalitat com a poble.

Núm. 9
En aquesta experiència editorial Riuraus Vius vol donar a conèixer una part de la nostra cultura rural: l'arquitectònica i l'etnològica, i en particular la que ens apropa a unes construccions tan nosres, els riuraus, tan íntimament lligats a la nostra cultura i al nostre paissatge, a la nostra manera d'entendre la vida que es podria dir que són ells els que parlen de la nostra personalitat com a poble.

No és cap secret que, sobretot a les zones rurals, sempre han existit eixes dones, veïnes conegudes per treure berrugues, per trencar l'enfit per intentar esvair la gelosia d'un infant que acaba de rebre la notícia que aviat tindrà un germanet nou a la llar o per ajudar a les dones a parir a casa i a fer que la llet brolle dels pits.Independement de si aquestes pràctiques són o no efectives, aquest vessant etnològic referit als rituals de sanació és innegablement una de les manifestacions més importants de l'etnomedicina, o altrament dit, d la medicina popular. Aquesta recerca etnogràfica pretén d'una banda, arreplegar aquestes pràctiques - en la seua majoria exercides per dones - i d'altra, contextualizar-les i fer-les valdre en tant que processos d'assistència informa que han anat modficant-se per a adaptar-se al temps present, sense perdre però el seu caràcter comunitari dins l'àmbit de les cures.