El llibre de Daniel Riera -La Vall de Laguar, tradició i canvi en un municipi de la Muntanya Alacantina- s'estructura en tres grans mòduls. El primer, el medi natural de la Vall, constituïx una introducció a les condicions naturals de la zona en què s'escomet el tractament de les unitats de relleu, de les condicions climàtiques, dels recursos hídrics i del paisatge vegetal, aspectes tots ells necessaris per a comprendre l'aprofitament antròpic de l'espai estudiat. El segon, població i poblament de la Vall de Laguar, s'inicia amb uns apunts sobre les vicissituds històriques de la població en què tenen un gran protagonisme qüestions relacionades amb els pobladors medievals, l'expulsió dels moriscos i la consegüent Carta de Poblament, fins a desembocar en el procés de desamortització senyorial i en la situació actual. El tercer i últim mòdul del llibre es dedica a les activitats econòmiques de la Vall de Laguar, en el que l'autor fa especial insistència en la crisi demogràfica de la zona a partir de la dècada dels seixanta del segle passat, marcada pels fenòmens emigratoris cap a municipis del litoral, l'abandó de les superfícies cultivades i l'envelliment de la població, i tot això a través d'una visió retrospectiva en què s'analitza la morfologia parcel·lària, la xarxa caminera, el règim de propietat, l'aprofitament agrícola i els usos tradicionals dels recursos de muntanya, sense oblidar el règim cooperatiu, la cabanya ramadera i el que ha suposat la incorporació de la Vall als programes per al desenrotllament rural (LEADER) de la Unió Europea.

L'arribada dels musulmans a les nostres terres no va suposar una desaparició immediata dels indígenes cristians però sí que aquests acabaran desapareguent entre finals del segle XI i principis del XII a causa de les conversions i de les actituds de pressió dels almoràvits i almohades. En aquest treball veurem una mostra de com eren els cementiris islàmics, en el cas de l'alquileria d'Uxola que va servir per a edificar la nova vila cristiana a finals del segle XIII. És una petita mostra, ja que es tracta de l'excavació parcial de la necròpolis la qual era molt més extensa al llarg del carrer Major. A més de l'estudi arqueològic hem pensat afegir l0estudi antropològic dles cinc cossos trobats, igual de curiós i interessant.

"Durant diversos anys, em vaig abstindre de que estos relats foren coneguts i publicats. Passat un temps prudencial en què no cap cap enfrontament, sent el desig que esta història, quelcom novel·lesca, siga coneguda per tots, en especial, per aquells hereus directes dels "Montes de Teulada". Molts han mort, queden tots els descendientes...Oferisc el que viu i conegut per mi, encara que sempre faltarà algun personatge interessant, ja que mai vaig tindre la documentació completa de les diverses famílies descendents de Teulada, compradors de béns a l'Estat Espanyol l'any 1862. Sí que he conegut els hereus dels propietaris, però a aquells primers compradors que van ser la fidel representació de la societat teuladina en aquells temps, haguera desitjat conéixer-los. Hauria pogut saber de la seua distinció, la seua personalitat, els seus gustos, les seues aficions, el seu mig de vida, la seua classe social... Sense cap dubte díhuit famílies, suposaven molt en un poble xicotet.

La Virgen de Fátima en Sueca: Centenari de les Aparicions de la Mare de Déu en Cova d'Aniria, Fátima (Portugal) 1917-2017. - 75º aniversari de la Consagració del món pel papa Pius XII al Cor Immaculat de María 1942-2017. - 50º aniversari de la coronació solemne de la imatge titular de la Parròquia de la Mare de Déu de Fàtima de Sueca (València) 1967-2017.

Aquesta obra que teniu a les vostres mans forma part del conjunt divers de publicacions que l'Ajuntament de Pego, amb la col·laboració puntual d'empreses i d'altres entitats, està posant a l'abast del poble, interessat en no perdre memòria de la nostra història, que és com dir, si més no, de la nostra identitat. El pas pels 725 anys de la signatura d'un document cabdal per a entendre bona part del nostre present, la Carta de Poblament de Pego i el seu Castell, ha estat una bona excusa per alegrar-nos de nou en recordar els nostres orígens i la nostra evolució com a poble. L'Auca de la Carta de Poblament de Pego de 1279 és un producte resultant de l'habilitat gràfica i humorística del dibuixant Àlex Seguí, de l'esforç de síntesi i simplificació explicativa del curs de la història que ha posat Joan Miquel Almela i de l'experiència com a dissenyador de catàlegs i d'altres publicacions de Rafel Ruiz Carrió. Una història que arrranca amb la conquesta de les terres valencianes de Xarq Al-Andalus per part de Jaume I i que clou a finals del segle XV, quan la vila de Pego passa a mans del Ducat de Gandia i dels Borja que aleshores l'ostenten. Dirigida fonamentalment cap als jóvens, amb l'objectiu de motivar a l'estudi i la lectura de la nostra història de manera més acurada, també aquesta obra els acosta l'aniversari de la Carta de Poblament de Pego de 1279.

Aquest llibre ens proposa un recorregut pels camins i les carreteres de la Marina Alta per a conéixer, ni que siga en un tomb nostàlgic, les ventes, els hostals i els ventorrillos que s'hi assentaren. Aquests establiments van proporcinar hostatge, menjar i descans als viatgers - i les cavalleries que els acompanyaren- quan, per necessitat o per gust, trepitjaren la comarca al llard d'un període tempral relativament curt. A més a més, s'hi du a terme una breu descripció de l'arquitectura d'aquestes construccions i les seus instal·lacions específiques, així com també un succint repàs comunica les viles, els pobles i les ciutats d'aquest indret geogràfic tan especial que és la Marina Alta. Al final del llibre s'incorpora un codi QR que permet, per mitjà del corresponent portal digital, fer un viatge virtual complementari pels camins i els paratges protagonistes de l'estudi, i que invita el lector a visitar els edificis hostalers que encara es conserven a la Marina Alta.

Aguaits és una revista d'investigació i assaig que nèixer l'any 1988 al recer de l'Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta amb l'objectiu de donar a conèixer diversos aspectes de la realitat i passat de la comarca. Sumari: Poblament i toponomàstica de la vall de gallinera islàmica. - Dénia front al perill de contagi de 1598. "Actes i provisions tocants al morbo o mal contagiós". - L'evolució demogràfica de la Vall de Xalò (1620 - 1850). - Notes sobre el caciquisme a la Marina Alta de 1890 a 1923. - La politica agrària de Dénia durant la guerra civil. - La dinàmica econòmica de la Marina Alta (implicacions territorials). - Les falles a Dénia en la seua primera etapa: 1947/1961. - Fons documental per a l'estudi de la comarca de la Marina Alta en l'arxiu històric de la diputació provincial d'Alacant, segles XIX i XX. - Ressenyes.

Aguaits és una revista d'investigació i assaig que nèixer l'any 1988 al recer de l'Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta amb l'objectiu de donar a conèixer diversos aspectes de la realitat i passat de la comarca. Sumari: Griptogafia al castell de Dénia: Estudi i experiència docent. - Influències àrabs en l'alimentació de la Marina Nord. - La dissolució del règim senyorial a la Marina Alta: El cas de la barbonia de Pamis. - El tràfic portuari a la Dénia en 1832. - Estructures agràries al país de la pansa: Dénia, 1860. - Els molins d'aigua a la conca del Girona. - Fons documental per a l'estudi de la comarca de la Marina Alta en l'arxiu històric de la diputació provincial d'Alacant, segles XIX i XX. - Ressenyes.

Aguaits és una revista d'investigació i assaig que nèixer l'any 1988 al recer de l'Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta amb l'objectiu de donar a conèixer diversos aspectes de la realitat i passat de la comarca. Sumari: Editorial. - Senyoria i propietat a Dénia durant la primera meitat del segle XVIII: El capbreu de 1734-37. - Vinculacions econòmiques de la companyia de Jesús amb la Marina Alta (segles XVI-XIX). - El canonge Roc Chabàs i la llengua; actituds a la revista el archivo. - La instal·lació del gas a Dénia, la fàbrica del gas. - La col·lectivitat agrícola de castells 1936-39. - Transformacions urbanístiques al litoral Valencià. El cas de les marines de Dénia. - El paistge vegetal de la Marina Alta. - La vinya en l'arxiu del ministeri d'afers exteriors i en els arxius nacionals de París. - Ressenyes.

Aguaits és una revista d'investigació i assaig que nèixer l'any 1988 al recer de l'Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta amb l'objectiu de donar a conèixer diversos aspectes de la realitat i passat de la comarca. Sumari: Editorial. - Una faceta del caciquisme. El frau electoral en els districtes de Dénia i Pego (1875 - 1890). - Breu història del ferrocarril de la Marina. - Evolució i situació actual dels bancals abandonats en el parc Natural del Montgó. - Situació actual de l'endemisme botànic "Silene Hifacensis" Rouy. Ex Willk. - Els rèptils de la vall de Pego i els voltants. - Materials especials i impressos de caràcter històric a l'arxiu municipal de Dénia. - Ressenyes.

Aguaits és una revista d'investigació i assaig que nèixer l'any 1988 al recer de l'Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta amb l'objectiu de donar a conèixer diversos aspectes de la realitat i passat de la comarca. Sumari: Editorial. - Un espai filtrant en l'arquitectura rural dispersa de la comarca de la Marina. - Edificació, forma urbana i protecció urbanística: el nucli antic de Benissa. - L'embranzida d'un nou mode económic en el territori interior de la Marina Alta: el cas del municipi de Xaló. - Una aproximació a les praderies de posidònia o alguers de la mediterrània. - Conquista i repoblació de Dénia. - Estudi aproximat de la musica a Pego. - La repressió de la guerra civil i la postguerra a Dénia. - Inventari dels llibres de l'arxiu de la parròquia del naixement de Maria Santissima de Xaló. - Carta de l'alcalde de Dénia Benito Merle, dirigida al governador civil d'Alacant, el dia 13 de gener de l'any 1863. - Ressenyes.

Aguaits és una revista d'investigació i assaig que nèixer l'any 1988 al recer de l'Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta amb l'objectiu de donar a conèixer diversos aspectes de la realitat i passat de la comarca. Sumari: Editorial. - Projectes ferroviaris i ferrocarrils a la Comarca de la Marina Alta. - Conseracions metodològiques per a un estudi descriptiu de cartografia vegetal (Síntesi realitzada en base a la vegetació del Parc Natural del Montgó). - Lepra i societat en la primera meitat del segle XX: La colònia-sanatori de Fontilles (1908 - 1932) i la seua intervenció per la segona republica. - Documents. - Ressenyes bibliogràfiques, publicacions rebudes.