La història de Benitatxell que hem tractat de desenvolupar està inserida, com avançàvem al pròleg, en el marc general valencià i espanyol, i, lògicament, el treball fa èmfasi en les repercussions del règim senyorial establert al 1698 quan el Poble Nou es va constituir com a municipi, i en les influències de la Guerra de Successió, la crisi de l'Antic Règim, la revolució burgesa liberal i el sistema de la Restauració al Poble Nou. A partir d'aquest plantejament, s'han tractat els precedents històrics del Marquesat de Dénia, l'estat dominical on es va instaurar el municipi i l'aplicació concreta del règim senyorial establert; s'ha identificat la composició de les possessions i rendes de la Casa de Medinaceli i s'ha realitzat una aproximació provisional a l'estructura de la propietat. D'altra banda, el treball analitza l'evolució demogràfica, social, política i económica del Poble Nou, fixa la configuració de l'organització municipal al llarg del temps (càrrecs, funcions, eleccions i, en el seu cas, presència de partits polítics); ressenya les principals actuacions municipals en matèria de sanitat, ensenyament, cultura i millores urbanes i infraestructures.

Aquest llibre vol ser la continuació del publicat l'any passat amb Antoni Grau Escrihuela El Poble Nou de Benitatxell 1600 - 1923. Una aproximació històrica i tracta de la història del Poble Nou des de 1925 fins 1975 dins del context històric espanyol i valencià. El llibre pertén historiar cinquanta anys de la vida dels poblers en un període molt convulsiu i variable com varen ser la Dicatadura de Primo de Rivera, la Segona República, la Guerra Civil i la Dictadura de Franco amb els canvis socials i econòmics que es derivaren de cada període i que afectaren i afecten la vida, fins i tot, dels poblers actuals. Per altra banda el Poble Nou tenia una vida pròpia, com no podia ser d'altra manera, i per eixe motiu el treball analitza la vida local des del punt de vista polític, ressaltant la lluita dels diferents partits polítics per poder controlar l'Ajuntament, les eleccions i les actuacions dels dirigents poblers, així com l'organització i funcionament municipal en àmbits com la sanitat, la cultura, l'educació i els canvis experimentats en la estructura i infraestructura urbanes. Per últim, el llibre no oblida l'estudi de l'evolució demogràfica, social i econòmica del Poble Nou així com la història quotidiana dels poblers i pobleres, principalment, durant el franquisme.

En este treball, l'autor ens narra com si d'un passeig a través del temps es tractara, històries, costums i vivències dels nostres avantpassats sagrantinos i sagrantinas que van ser vius testimonis d'elles. L'estudi d'este treball permet fer llum sobre diferents tipus de vida, podent apreciar algunes raons darrere de la notorietat que solen conservar els juís d'altres generacions.Amb este llibre, intenta recuperar una part significativa del passat del nostre poble, donant-nos a conéixer o recordar quantioses dades d'un importantíssim llegat que ens van deixar, "la seua cultura, costums, vivències i forma de viure."

índex: Pròleg. - El rectorat, generalitats (Descripció de Cavanilles sobre el Rectorat, Dades Hidrogràfiques, Riu Girona - Ebo, Riu Girona i les seues Peculiars Avingudes, Pantà i Presa d'Isbert, Projecte de la Presa-Bóveda del Pantà d'Isbert, Cavanilles, Antonio José, L'aigua i Regadiu, Litigis amb l'aigua, Fonts i Brolladors del Rectorat, Molinos Hidràulics). - Definicions generals (Rendes i Impostos, Cultius, Guanyat). - El Rectorat i l'Ocupació Musulmana (Regne de Taifa de Dénia). - Jaume I (Reconquista i Constitució del Regne de València, Els Furs, Conquista de Dénia - Donacions i Privilegis a Carróz, Llocs desapareguts com a alqueries) . - Al-Azraq. - Pere III el Gran. - Reis Catòlics - Fi de la Reconquista. - Carles I d'Espanya - V d'Alemanya. - Les Germanies "1ª" Germania o Hermanamiento. - El rectorat "Rectorías" . - Felip III. - Preparatius de l'Expulsió dels Moriscos (Text del ban de l'expulsió dels moriscos de València) . - Expulsió i Embarcament dels Moriscos (Sublevació dels Moriscos, Moriscos no Expulsats i en Comanda, Relació xiquets en comanda a Pego, Conseqüències de l'Expulsió dels Moriscos) . - Repoblació (Cartes de Poblament, Sistemes de Govern, Repoblació Mallorquina, Demografia Poblacions del Rectorat) . - Terratrémols Històrics (Cròniques del Terratrémol de 1644) . - Segona Germania. - Segaria. - Benimeli (Carta Pobla de Benimeli, Madoz de Benimeli, Veïnat de Benimeli de 1646, Església i Campanar de Benimeli) . - Ràfol d'Almúnia (Veïnat de Ràfol d'Almúnia de 1646, Molinos hidràulics de Ràfol d'Almúnia, Madoz de Ráfo d'Almúnia, Església i Campanes de Ràfol d'Almúnia) . - Sagra (Carta de Poblament de 1279, Carta de Pobla de Sagra 7 febrer de 1610, Modificació Carta Pobla de Sagra 7 gener de 1611, Confirm. i Aprob. Carta Pobla de Sagra 5 març de 1613, Veïnat de Sagra de 1646, Molinos Hidràulics de Sagra, Madoz de Sagra, Església i Campanes de Sagra.) . - Sanet i els Negrals (Sanet - Carta Pobla de Sanet de 7 febrer 1610, Negrals, Carta Pobla de Negrals 31 agost de 1611, Església i Campanar de Sanet i els Negrals, Molinos Hidràulics de Negrals, Madoz Sanet i els Negrals, Veïnat de Negrals de 1646) . - Tormos (Veïnat de Tormos, Madoz de Tormos, Església i Campanes de Tormos, Vaig moldre Ferrando) . - Joaquín Ballester Loret. - Sanatori de Fontilles. - Bibliografia. - Notes.

El comerç de la roba no sempre ha donat la facilitat de triar què comprem i què ens posem tal com podem fer-ho en l'actualitat. L'autor ha viscut temps de migraesa en què l'inevitable reciclatge dels vestits era l'única possibilitat d'anar abrigats decentment. Un món en què gastar i llançar no es contemplava. Però, lluny de ser motiu d'algun trauma que afectés tota una generació, la situació es va portar amb alegre conformitat. I això, al remat, propicià una rica experiència per a saber què ens posem, com ho valorem i amb quina dignitat ho lluïm quan toca i convé.

Índex: Pròleg del Dr. Joan Ivars Cervera. - Carta dels fills de Moreu-Rey En Joan, Na Mireia i Na Núria. - Aproximació a la toponímia urbana de Daimús. - Onomàstica hostalera de Benidorm: els edificis. - Procedència de repobladors arribats a Siurana de Prades, Ulldemolins i l'Albi... - Els cognoms occitans i francesos en la història de Vila-real (segles XV-XVIII). - Uns crien la fama i els altres carden la llana. Els pobles de la Marina parlen els uns dels altres: gentilicis i renoms. - Abundancials i sufixació: -ar i -al en el relleu. - Toponímia litoral del municipi de Teulada, la Marina Alta. - Orònims i Hidrònims de Cocentaina. - Actitud dels mariners davant els talassònims. - Els llinatges de Pedreguer. - El calendari dels brillants. - Les representacions gràfiques dels topònims occitans. - La toponímia del Priorat i de la Ribera d'Ebre en un document de l'any 1460. - La creació de topònims mitjançant metonímies i metàfores en la toponímia rural d'Ibi (l'Alcoià): una reflexió des de l'òptica de la lingüística cognitiva. - L'aportació toponímica de Nicolau Primitiu (1925 - 1965). - Aproximació a la toponímia de Culla. - La sufixacio en els malnoms. - Aproximació a la toponímia menor de Peñalén (Alto Tajo). - Carrer amunt, carrer avall... Els noms populars dels carrers de Pedreguer. - A propósito del topónimio Zarra. - Sobre los nombres de las corralizas de ganado de Jérica. - Onomástica en la merindad de Pamplona. - Apel·latius i genèrics en els diccionaris del Tresor lexicogràfic valencià. - La toponímia de la Marina Alta a l'Onomasticon Cataloniae, de Joan Coromines. - Dénia és Tabaniu?. - Els no tan nous noms de carrer. - Talassonímia dels mariners de la Vila Joiosa. - Justificacions etimològiques a la Catalunya del segle XV. - Un intent purista al registre civil de Dénia durant el segle XIX. - Els llinatges de creació mallorquina com a eina d'estudi de l'onomàstica del País Valencià. - La toponímia de Torís. - Aprofitament didàctic de la toponímia a secundària. - Els noms de lloc d'Alfauir. - Estudi sobre la toponímia del sistema de reg de la séquia de Montcada a l'horta de Museros. - Romans o berbers? Nova recerca sobre el topònim "Petrer" (les Valls del Vinalopó). - Breu aportació a l'estudi antroponomàstic de l'Eivissa medieval: els noms dels descendents dels repobladors el 1291. - Estudi toponímic i geogràfic de la vall d'Olzinelles (massís del Montnegre). - La geografia i la toponímia de Mallorca i la Marina (valenciana). - La toponímia de les Valls de Pego en l'Onomasticon Cataloniae. - A propòsit de la relació entre toponímia i geografia: el principi de "significativitat territorial". - Toponímia urbana històrica de Xàtiva. - Relacions toponímiques i lingüístiques entre les Balears i la Marina.

Una de les tasques mes necessàries i alhora per mes inajornables per a la reconstrucció històrica dels País Valencià es la conservació, ordenació i catalogació de la riquesa documental i arxivística del nostre passat. Afortunadament, s'han acabat els temps en què la història es feia en un despatx consultant més els oracles i afalagant reis i polítics que auscultant el ritme de transformació de la societat per la acció dels homes. El concepte de l ahistòria ha canviat molt, el protagonista jo no és exclusivament el polític sinó els homes anònims de carn i os. Per això els arxius regionals, com el de Pego, tenen un inmens valor perque reflexen en part, la vida, els patiments i les dificultats dels homes del carrer. A través d'aquests papers podem seguir les incidències de les persones des que naixen i són enregistrats en el llibre de baptismes fins a la seua defunció amb tota mena, de misèries i problemes. També es pot coneixer l'amplia gamma de petits i grans fets històrics que afecten en major o menor mesura tot el poble.

El Consell Valencià de Cultura, considerant la importància que en la nostra cultura té la figura d'Ausiàs March, des del primer moment que es va declarar la commemoració oficial del sis-cents aniversari del naixement del poeta va mostrar el seu interés perqué la commemoració estiguera a l'altura del personatge. Esta obra representa la primera biografia completa del poeta, la vida del qual fins ara no havia merescut més que breus ressenyes en les introduccions a les edicions dels seus poemes, llevar dels estudis fets a París per Amadeu Pagès, que el persent treball refuta quasi en la seua totalitat, cosa que ben segur motivarà una fecunda polèmica entre els investigadors. El Consell Valencià de Cultura vol homenatjar el més gran poeta mediterrani amb una edició rigorosa, no luxosa, que obrirà nous camps no solament sobre Ausiàs March, sinó també sobre els seus contemporanis.

Tot i que no ho parega, teniu a les vostres mans un llibre de la història viva de Gata, és a dir, un llibre històric, i no perquè siga la primera vegada que se n'ha fet un així, que també, sinó perquè fullejant-lo amb atenció podrem veure l'evolució i història dell nostre poble des d'un punt de vista molt agradós, la festa.

Pedreguer, memòria d'un poble, proposa realitzar un viatge en el temps per aquesta localitat de la Marina i conèixer els primers vestigis humans, acostar-nos a l'entorn geogràfic, saber els topònims sobre els fets històrics més rellevants fins a l'actualitat. Es complementa amb unes pinzellades literàries i etonolingüístiques. L'estudi es presenta acompanyat de considerable material gràfic: mapes, fotografies, documentació, etc. Es tracta d'una investigació geogràfica, històrica i lingüística que pretén contribuir a la recuperació memorística i a la difusió del patrimoni d'un poble, Pedreguer.

En El llenguatge del vestit, es tracta el vestit i complements d'ús civil, especialment els valencians, dels segles XVIII i XIX, mirant més enllà de l'estiu de la simple creació artística o la societat que l'ha fet possible, és a dir, es tracta d'interpretar el seu llenguatge, el missatge que transmet segons les persones que el vestien i el grup social al qual pertanyien. Com pertoca a un llibre de cultura popular, doncs, posa el seu émfasi en el vestit en relació amb les persones: en la seua producció (dones, xiquetes i llauradors en casa, fabricants de teixits i ventalls...), la comercialització (molt a sovint el mateixos productors o, fins i tot orxaters o venedors de fruites)... i, finalment el que cada vestit feia entendre de qui el duia (sexe, estat civil, classe social...). En definitiva, les peces de roba que encara avui ens diuen tant de qui les vesteix, estan ahí per a comunicar-nos el que fa segles significaven per als nostres avantpassats.

Llibre-Revista de la història del C.P. Snatíssim crist de Gata.