Una de les característiques més fascinants de la història d'Alacant és la varietat de testimonis dels distints pobles que van conformar les altres cultures del Mediterrani en l'Antiguitat. Uns van deixar la seua empremta de manera directa, per mitjà d'aportacions de població quasi sempre motivats per l'interés econòmic, que van impulsar canvis en les estructures socials i culturals indigenes. Altres cultures també estan presents però de forma indirecta, portades per agents distints, com a elements que acompanyaven l'intens comerç que croada d'un extrem a un altre este mar nostre. És el cas dels objectes egipcis que s'han trobat en uns quants jaciments de la província. És evident que els escarabeos, xicotetes figures divines o els seus símbols no indiquen que els portaren els propis egipcis de l'antiguitat, sinó altres pobles que dominaven les transaccions de productes en aquells segles, com eren fenicis, grecs i cartaginesos. Estes peces apareixen quan es constata la major freqüència els primers semites en asssentaments costaners, com el de la desembocadura del riu Segura a Guardamar. No hi ha, en canvi, peces anteriors, aquelles que es van produir en els segles de major vigor de la civilització del Nil.

El món egipci sempre ha fascinat a Occident. Ja ho van reflectir en l'antiguitat autors grecs i llatins. La seua força va perdurar en les creences religioses d'àmplies capes socials de l'Imperi Romà. El redescobriment pre al món contemporani, arran de les empreses colinals europees a partir de finals del segle XVIII, va suscitar un enorme interés que en absolut ha decrescut. El MARQ, aprofitant la realització d'una gran exposició sobre el ritual funerari egipci, que estem segurs atraurà nombrosos visitants, no podia deixar passar l'oportunitat de mosrar el reflex d'aquelles gents en la nostra terra. Són xicotets objectes, no hi ha gens monumental i el contrast amb les peces cedides pels museus del Louvre i Besançon és rotund i dóna la mesura del seu pes cultural entre els nostres avantpassats però és la manifestació d'un episodi de la història d'Alacant que mereix ser difosa. Això ha sigut possible gràcies, no sols a l'esforç del MARQ, sinó també al dels museus de Crevillent, Guardamar del Segura, La vila joiosa i La l'Alcúdia d'Elx, als que volem agrair sincerament la seua col·laboració, tant com a la Fundació Cajamurcia i ASISA pel seu constant suport i patrocini.

El 31 de juliol de 2008 es complix el desé anviersari de l'obertura el públic del Tossal de Manises. La transcendència d'aquell esdeveniment, que celebrava la transformació d'un jaciment arqueològic altament degradat i arruïnat en un "Museu a l'aire lliure" de primer orde, va tindre la seua notorietat en la presència de la Ministra de Cultura Sra. Esperanza Aguirre.

Després de deu anys de posada a disposició de la societat d'eixe Parc Arqueològic, de manera ininterrompuda, han passat per ell més de 150.000 visitants, s'han celebrat gran quantitat d'actes culturals, concerts, teatre..., ha sigut suport de l'acció didàctica del MARQ amb innumerables propostes formatives per a escolars i universitaris, i s'ha realitzat una labor constatn de conservació i investigació del jaciment arqueològic, que continua en l'actualitat.

Però la voluntat de la Diputació Provincial d'Alacant per rescatar de l'oblit i valorar el nostre patrimoni arqueològic i arquitectònic no s'ha detingut amb les inversions en el Tossal de Manises. A este li va seguir la Illeta dels Banyets en el municipi d'El Campello, convertida hui en un dels Parc Arqueològics més singulars i interessants del Mediterrani; el Pla de Petracos a Castell de Castells; la Cova de l'Or a Beniarrés; la recent implantació del centre d'interpretació del jaciment de La l'Alcúdia a Elx amb l'excavació i museització de les restes arquitectòniques de la muralla romana conservats en el seu entorn; la investigació arqueològica i arquitectònica que es realitza en la restauració de la torre d'època almohade d'Almudaina; etc.

Totes estes actuacions, han convertit a la Diputació d'Alacant en un centre d'innovació i excel·lència en el món arqueològic internacional, gràcies al treball dels professionals del Departament d'Arqueologia del MARQ i el d'Arquitectura, i molt especialment, de l'arquitecte Rafael Pérez, el seu director.

Queda dins del cicle "Museos Municipales en el MARQ" l'exposició "Xàbia. Arqueología y Museo", important mostra dels interessants fons que arreplega una institució, el Museu Arqueológic i Etnográfic "Soler Blasco" de la dita localitat, de la tota bolcada en la custòdia i difusió del Patrimoni Arqueològic i Etnogràfic de Xàbia.

Ve a la seu del nostre emblemàtic i internaionalment reconegjut Museu Arqueològic Provincial una selecta mostra que integra des de les restes del Paleolític Superior descoberts en la "Cova Foradada" fins a les pises italianes d'època moderna trobades en les distintes intervencions desenrotllades en el nucli urbà d'esta magnifica població de la Marina Alta, on en època romana es va instal·lar una important vila en la Punta de l'Arenal.

És cert, que molts no coneixen les riqueses que custodien els museus municipals de la província d'Alacant; i que potser no sempre s'és conscient del treball que en els mateix desenrotllen bons professionals que, al seu dia a dia, procuren conservar, investigar i divulgar tot el llegat que custodien. Des de la Fundació MARQ i des de la Diputació que la patrocina, volem posar tot el nostre interés en la promoció d'estes, al nostre humil paréixer, importants institucions com són els nostres museus.

Ara és el torn de destacar el paper que des de 1977 desenrotlla el Museu de Xàbia, de subratllar la importància dels seus fons i de promoure el seu reconeixement més enllà de l'àmbit local en què, de manera exemplar, desenrotlla les seues activitats. Eixa és la intenció que guarda esta exposició, la segona -després de la dedicada al Museu de Crevillent- de producció pròpia, realitzada junt amb l'Ajuntament de Xàbia i que és fruit de la col·laboració entre el s tècnics que sustenten el MARQ i Museu de la dita localitat.

Índex.
Capítol 1. - Dietari. / Capítol 2. - Premsa - Índex de premsa. / Capítol 3. - Tradició oral - Genealogia dels afusellats. / Capítol 4. - Parts Militars - Militars a Guadalest. / Capítol 5. - Publicacions. / Capítol 6. - Personatges Trías - Personatges Ivars - Personatges Carsi - Persontges Juan de la Creu - Personatges Orduña - Personatges Jorro. / Capítol 7. - Jutjat de Pego. / Capítol 8. - Corporació Militar. / Capítol 9. - Cronologies. / Capítol 10. - Cronologia de personatges. / Agraïments.

Índex.
Capítol 1. - Isabel II amadrina a la mora. / Capítol 2. - El Mayorazgo i la revolta. / Capítol 3. - Jo sóc llaurador. / Capítol 4. - Any 1849. / Capítol 5. Any 1850. / Capítol 6. - Fermín Gonzalo Morón. / Capítol 7. - Any 1851. / Capítol 8. - Any 1852. / Capítol 9. - Any 1853. / Capítol 10. - Any 1854. / Capítol 11. - La Vicalvarada. / Capítol 12. - El Mayorazgo Sotsinspector. / Capítol 13. - El Bienni Progressista. / Capítol 14. - Any 1855. / Capítol 15. - Any 1856. / Capítol 16. - Any 1857. / Capítol 17. - Any 1858. / Capítol 18. - Any 1859. / Capítol 19. - Mina la Fàcil. / Capítol 20. - Cronologia. /"" Personatges. /"" Capitans Generals.

Índex.
Capítol 1. - Any 1860. / Capítol 2. - Any 1861. / Capítol 3. - Any 1862. / Capítol 4. - Any 1863. / Capítol 5. - Any 1864. / Capítol 6. - Any 1865. / Capítol 7. - Any 1866. / Capítol 8. - El Cementeri Nou. / Capítol 9. - Taller d'Història. / Capítol 10. - Any 1867. / Capítol 11. - Any 1868. / Capítol 12. - Fàbrica de tabacs d'Alacant. / Capítol 13. - Any 1869. / Capítol 14. - Prim ordena bombardejar València. / Capítol 15. - Froilán Carvajal. / Capítol 16. - Francisco Samper (a) Palloc. / Capítol 17. - Joaquin Peris (a) el Pintor. / Capítol 18. - J. A. nomenat Ball General. / Capítol 19. - Cronologia. / Capítol 20. - Personatges. / Capítol 21. - Capitans Generals de València i Múrcia.

"L'Aiguadolç, el títol és un petit homenatge a l'escriptora Maria Ibars i Ibars, és una revista de literatura que sorgí l'any 1985 de l'Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta com un projecte de publicació periòdica al servei de la crítica i l'expressió literàries en llengua catalana.
Sumari: Dossier (La contribució de Maria Ibars - Beatriu Civera, Maria Ibars en el record - Sofia Salvador, Verdaguer, Maria Ibars i jo - Emili Rodríguez-Bernabeu, El paisatge en l'obra narrativa de Maria Ibars - Antoni Prats, El punt de vista femení a l'obra literària de Maria Ibars - Carles Mulet Grimalt, Vides planes, trenta anys després - Tomàs Llopis i Guardiola, El món onomàstic de L'últim serv i Vides planes - Joan Ivars Cervera, ""L'anell de Marieta"", un conte inèdit de Maria Ibars (Transcripció i nota introductòria, Carles Mulet Grimalt)). - Creació (El riu-el jardí - Jaume Pérez Montaner, Les veus de la família - Ignasi Mora, Remors de mel - Vicent Nàcher, Dos contes - Gianni Gelati (Traducció i nota introductòria, Daniel Sau), Abans que vent, gel o pluja - Xavier Rosselló, Dos contes - Miquel Martínez, Poesia francòfona a Bèlgica. Selecció i traducció - Tomàs Llopis, Nota sobre la plàstica de Josepa Gilabert - Antoni Prats). - Ressenyes i comentaris (Pla i la mar, somriure innombrable - Tono Fornes, Notes de lectura - Lluïsa Parra, Josep Manuel Esteve, Xavier Lluna, Manel Garcia Grau i Enric Giner)"

"L'Aiguadolç, el títol és un petit homenatge a l'escriptora Maria Ibars i Ibars, és una revista de literatura que sorgí l'any 1985 de l'Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta com un projecte de publicació periòdica al servei de la crítica i l'expressió literàries en llengua catalana.
Sumari: Dossier (Els seixanta: el furor de una dècada (Balanç de la poesia valenciana) - Enric Balaguer, L'obra literària d'Emili Boïls - Emili Rodríguez-Bernabeu, Evolució i coheréncia en la poesia de Lluís Alpera - Jaume Pérez Montaner, El ""silenci"" en la poesia d'Emili Rodríguez-Bernabeu - Antoni Prats). - Creació ( L'antiga llei - Joan M. Monjo, Nervi ètic - Josep Igual, Amb la gelor d'un àngel - Carles Mulet, Poemes - Aina Maria Lenzen, Abecedari - Godofredo Parise (Traducció i nota introductòria - Daniel Sau), Cinc poemes de Germain Droogenbroodt. - Selecció, traducció i nota introductòria Tomàs Llopis, La mirada de Miquel Ángel Valero - Tono Fornes). - Ressenyes i comentaris (Tomàs Llopis, Anton8i Prats, Josep Cendra Domènech, Salvador Perez)."

"L'Aiguadolç, el títol és un petit homenatge a l'escriptora Maria Ibars i Ibars, és una revista de literatura que sorgí l'any 1985 de l'Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta com un projecte de publicació periòdica al servei de la crítica i l'expressió literàries en llengua catalana.
Sumari: Dossier (Homenatge a Isabel-Clara Simó) (Introducció - Lluís Alpera, Biografia i Bibliografia d'Isabel-Clara Simó - Isabel-Clara Simó, Un pont entre les consciències: les ficcions, d'Isabel-Clara Simó - Anne Charlon, Explicar les diferències. Gènere i nació a la narrativa per a joves d'Isabel-Clara Simó - Pilar García Aparicio, La salvatge d'Isabel-Clara Simó. Una nova formulació del mite clàssic de Pigmalió? - Maria Isabel Guardiola i Savall). - Creació (La lluna bruna sobre París - Carles Mulet i Grimalt, Els catns de la Pomera (I i IV) - Josep Planaspachs, El tresor del vereder - Vicent Sanchis, Poemes - Reiner Kunze (Traducció i nota introductòria de Germaine Droogenbroodt i Tomàs Llopis), Nadal Salvador: Interiors i paisatges interiors amb figura - Joan M. Monjo). - Ressenyes i comentaris (Notes de lectura - Tomàs Llopis, Antoni Prats, Josep-Lluís Rico, Josep Sendra Domènec i Anna Vives)."

"L'Aiguadolç, el títol és un petit homenatge a l'escriptora Maria Ibars i Ibars, és una revista de literatura que sorgí l'any 1985 de l'Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta com un projecte de publicació periòdica al servei de la crítica i l'expressió literàries en llengua catalana.
Sumari: Dossier (La vida en un assaig. Homenatge a Enric Balaguer) (Presentació - L'autor per ell mateix - Anar pel món). - Semblances (No es coneix mai ningú - Semblança d'Enric Balaguer Pascual - Incitar a pensar. Apunts a partir de tres llibres d'assaig d'Enric Balaguer - L'itinerari (im)possible: una mirada sobre Enric Balaguer - Enric Balaguer: alquímia, totalitat i bonhomia). - Estudis (Apories de la fragmentació. Enric Balaguer i la crítica del present - ""Pensar el moment present"". Notes sobre la postmodernitat en l'obra d'Enric Balaguer - Ressonàncies orientals en l'obra d'Enric Balaguer - Pensar, sentir, intuir: el dietarisme d'Enric Balaguer - L'estil o la paraula en tensió creativa - Dades biobibliogràfiques i bibliografia d'Enric Balaguer - Resums / Summaries). - Conversa (Amb Marc Granell, arran del seu darrer llibre). - Comarca (Els darrers narradors de la Marina Alta). - Ressenyes i comentaris (El poema sense fi de la ciutat (Mercé Claramunt: Una nit sense vent, Ed. Bromera, 2021) - Buscant la veu que canvia el paisatge (Alfons Navarret i Xapa: El poema no és una casa. Ed. Meteora, 2020) - Desfent el camí d'Orient a Occident (Jesús Giron: El so de la flauta de jade, Ed. Bromera, 2021) - Un homenatge a la infantesa (Maria Dolors Pellicer: Poalet de versos, Ed. Bromera, 2020) - Tot llegint Josep A. Fluixà i Mercé Viana (Josep A. Fluixà: El somriure de Fàtima. Ed. Segell Jo-llibre) (Mercè Viana: Un crac de xiqueta. Ed. Segell Jo-llibre). - Entre la set i la sal, un crit de vida (Maria Carme Arnau i Orts: En el principi la set i la sal. Ed. Meteora, 2019) - Una extinció en vers (Ricard Mirabete: La desaparició. Ed. Tanit) - Entrevista a Vicent Penya (""La poesia serà eterna o no serà"") - Les llengües són com ocells. Una acció de solidaritat poètica des de Gal·les envers els Països Catalans). - Antologia (Poemes d'Alexandre O'Neill (Semblança del poeta i traducció dels textos))."

"Al jaciment arqueològic de l'Almadrava, en el terme municipal dels Poblets, tenim una vil·la romana dedicada, principalment, a la fabricació d'àmfores per a l'exportació de vi i oli. Situat a 10 km al nord del municipi de Dianium (Dénia), amb una zona d'ancoratge propia, forns, tallers, termes i necròpoli, és u dels més importants de la comarca. A més a més, és l'únic jaciment romà museïtzat que compta amb projecte de visites guiades. Conegut per la gent del poble des d'antic, va ser redescobert a la dècada dels huitanta quan es va dur a termer l'excavació i la museïtzació posterior.
Després d'anys d'abandonament, ara torna a ser una de les puntes de llança de la cultura i l'arqueologia de la comarca de la Marina Alta."

Índex. - Pròleg. - Agraïments. - Justificació. - Abreviatures. - Segle XIII (Senyors Vall de Xaló - Dècada 1241 a 1250 - Dècada 1251 a 1260 - Dècada 1261 a 1270 - Dècada 1271 a 1280 - Dècada 1281 a 1290 - Dècada 1291 a 1300). - Segle XIV (Senyors Vall de Xaló - Dècada 1301 a 1310 - Dècada 1311 a 1320 - Dècada 1321 a 1330 - Dècada 1331 a 1340 - Dècada 1341 a 1350 - Dècada 1351 a 1360 - Dècada 1361 a 1370 - Dècada 1371 a 1380 - Dècada 1381 a 1390 - Dècada 1391 a 1400). - Segle XV (Senyors Vall de Xaló - Dècada 1401 a 1410 - Dècada 1411 a 1420 - Dècada 1421 a 1430 - Dècada 1431 a 1440 - Dècada 1441 a 1450 - Dècada 1451 a 1460 - Dècada 1461 a 1470 - Dècada 1471 a 1480 - Dècada 1481 a 1490 - Dècada 1491 a 1500). - Segle XVI (Senyors Vall de Xaló - Dècada 1401 a 1410 - Dècada 1411 a 1420 - Dècada 1421 a 1430 - Dècada 1431 a 1440 - Dècada 1441 a 1450 - Dècada 1451 a 1460 - Dècada 1461 a 1470 - Dècada 1471 a 1480 - Dècada 1481 a 1490 - Dècada 1491 a 1500). - Analogies (Castellví - Vilanova - Martorell - Íxer - Madrigal). - Armes senyors Vall de Xaló.