Sumari: Presentació. - Part I (Un hombe de Dénia, Josep Espasa i Signes. La seua presència a Dénia, La religiositat dels deniers, Mossèn Espasa, un denier "autèntic".). - Part II (El canonge Espasa, un cristià del vaticà II, Històries inèdites, Una teologia viva pel nostre temps, Mestre de joves.). - Part III (Un mossèn nacionalista, Josep Espasa, una veu profètica que encara resona, El "meu pare" Espasa, Converses per les sendes del Montgó.).

Índex: Pròleg de Fernando Marías. - Introducció (El marc geogràfic i la seua cronologia. La ciutat de València 1472-1522) . - Primera part (El paisatge urbà de la València baixmedieval (Introducció - El marc jurídic de l'urbanisme valencià - Aspectes fonamentals de l'urbanisme valencià baixmedieval - La ciutat de València a principis del segle XVI - A manera de colofó: Vives, l'hospital de València i de Subventione Pauperum (1526))) . - Segona part (Els artífexs (La procedència geogràfica - La ubicació de les diverses professions artístiques en l'entramat urbà - Les professions artístiques en la societat valenciana - El marc jurídic i laboral del treball artístic - La formació - La posició econòmica de l'artesanat artístic - Els col·lectius artístics i la societat valenciana - La condició social de l'artesanat artístic)) . - Tercera part (L'obra d'art i la seua clientela (Art i religió a València 1472-1522 - La capella nobiliària i l'art funerari - La irrupció dels "géneros" en les arts figuratives - Monarquia i ciutat - La clientela artística - L'evolució de les formes en el món de les arts figuratives - L'arquitectura valenciana del primer quart del segle XVI i el palau de l'ambaixador Vich)) . - Epíleg. - Apèndix documental. - Bibliografia.

El port d'Alacant té darrere de si una llarga història de segles que sempre ha anat molt unida al desenrotllament de la ciutat de la què ha sigut un dels seus principals referetns. El caràcter obert i cosmopolita dels alacantins i bona part de l'actual prosperitat que hui gaudix Alacant, es deu en gran manera a eixa cnotinuada relació entre ciutat i port. Una estreta relació que arriba fins els nostres dies i que convertix a la fatxada marítima i a la seua dàrsena en la seua millor targeta de presentació davant el món. Esta condició portària és precismanet la que la convertix en una urbs important en el context mediterrani, capaç de rivalitzar amb les seues poderoses veïnes ja en l'Edat Mitjana, i el factor decisiu i determinant que explica el seu dinamisme en eixe segle XV en el que les nostres terres viuen una etapa de prosperitat i esplendor sense precedents. Eixos anys finals de l'Edat Mitjana són l'escenari de grans canvis i de profundes transformacions socials, culturals, econòmiques i polítiques; el pensament, l'art, les noves técniques i els descobriments geogràfics es difonen amb una rapidesa extraordinària i són precisament els ports els encarregats de dur a terme eixa transmissió, convertint-se amb això en enclavaments privilegiats com a factors de properitat i de difusió de les noves idees. No és casual, per tant, que agluns dels monuments més representatius d'Alacant, tinguen el seu origen en eixos anys crucials, ni tampoc que fora en 1490 quan adquirira el títol de ciutat. La present exposició ens acosta a esta realitat alacantina durant el regnat d'Alfons el Magnànim, un important període de la seua història en què es consolida la seua vocació comercial i emprendedora i en el que tendix ponts cap a altres ciutats i pobles del Mediterrani. Un moment tan vital com apassionant que mereix ser molt millor conegut, un temps en què Alacant aconseguix un protagonisme a què ja mai renunciarà i continuarà detenin per dret propi. En definitiva, una exposició que ens permetrà apreciar en la seua justa mesura la imprtància d'Alacant, en una època molt significativa i decisiva de la seua història. El lector del present catàleg es preguntarà, amb tota lògica, el perquè d'una mostra dedicada al port d'Alacant en els temps d'Alfons el Magnànim. La resposta està en el mateix títol: Alfons V i el ports; els dos són els protagonistes de l'esdeveniment que commemorem i este catàleg és el fruit de la dita exposició i de tots els que han col·laborat en esta, destaca, sobretot, la seua promotora, la Conselleria de Cultura i Esport, així com la Fundació Jaume II el Just, que s'ha fet càrrec de l'organització i la gestió d'esta.

La creació del Regne cristià de València per rei Jaume I com a conseqüència immediata de la conquista de la ciutat de València és un fet històric decisiu que ha marcat la nostra història. La conquista suposa la creació d'una nova classe urbana, formada per persona d'origen molt diferent, però de cultura i creences inequívocament occidentals, que s'assenta sobre la societat existent, composta per moriscos, jueus i mossàrabs. Estes circumstàncies especials de la gènesi del nou regne tenen unes evidents cosnqüències en el camp cultural, que d'alguna manera, singularitzen la València de la baixa edat mitjana: s'introduix amb força el món gòtic, però amb alguns aspectes, com el gust per la decoració geomètrica i els arabescos, que el fan ben distint. S'incorpora tot el territori valencià a l'art occidental, però sobre un substrat morisc que perdurarà encara durant alguns segles. Les velles estructures urbanístiques de tipus islàmic es transformen: els carrerons estrets es fan més amples: les places prenen un nou valor; les muralles es reedifiquen i les seues portes d'entrada es fan més monumentals: s'alcen edificis públics per a acollir servicis municipals o comercials, i les vivendes senyorials, adquirixen tipologia pròpia. En definitva, es consolida una estructura social urbana en permanent creixement com a conseqüència d'una puixant activitat comercial i d'una solidesa econòmica i social. Una vegada més, i com en tants altres àmbits, el regnat de Jaume I va ser determinant per al desenrotllament d'una personalitat col·lectiva que, des dels seus orígens, sempre ha tingut uns caràcters singulars. Si per voluntat del rei es va crear ex novo un regne, amb normes i costums propis, gràcies també a la seua acció, el territori valencià s'incorpora a l'art occidental des de la seua pròpia singularitat. Hui-cents anys després del naixement de Jaume I, la Generalitat vol acostar la societat valenciana al coneixement d'una part fonamental del nostre patrimoni, com és l'arquitectura que sorgix a partir de la fundació del nou regne. Un patrimoni que ens remet a eixa etapa plena d'il·lusions individuals i col·lectives, i que ha significat tant en la construcció de la nostra pròpia identitat. Conéixer els testimonis d'eixe moment històric ens remet a la imatge d'una València medieval única i irrepetible. La imatge d'un territori que, forjat en eixa època ja llunyana, continua estant present en la memòria col·lectiva de tots els valencians. L'exposició a la qual fa referència este catàleg narra el procés de repoblació i construcció de ciutats i, així mateix, d'importació, adaptació, recreació, desenrotllament i gènesi de formes arquitectòniques i maneres de construir a partir de la conquista cristiana de Sarq Al-Andalus i la subsegüent creació del Regne de València per Jaume I d'Aragó. La mostra du a terme així mateix, una fina reflexió sobretot això, la qual se situa a manera de fita, en la llarga i rica seqüència de treballs realitzats pel seu comissari, Arturo Zaragoza. Fa tot això a través d'una acurada i nova selecció de peces originals, de maquetes i elements explicatius i, així mateix, de les esplèndides fotografies realitzades per Joaquín Bérchez, catedràtic d'Història de l'Art amb una trajectòria molt llarga i rica també en el camp de la història de l'arquitectura.

La celebració a la Comunitat Valenciana de l'Any Jaume I ens permet acostar-nos, des de múltiples perpectives, a la figura del monarca que va protagonitzar un dels episodis fonamentals de la nostra història com a poble. Jaume I va dur a terme la conquesta de les terres valencianes, i les va incorporar al món occidental, a eixa Europa que deixava arrere els segles foscos de l'edat mitjana i obria les seues portes de bat a bat a l'esplendor del gòtic, a l'expansió de les universitats, als nous corertns artístics i a les idees i el coneixement. Però junt amb la seua personalitat com a estrateg militar està també la del governant uqe decidix atorgar als seus nous dominis un estatus polític peculiar i distint, un ordenament jurídic propi. L'exposició Jaume I, Legislador: El Regne de València passa revista a eixos anys decisius des del punt de vista de la construcció d'un nou estat a partir d'unes bases jurídiques que van estar vigents durant segles i van conformar en gran manera nostra personalitat com a poble. La fundació del regne cristià de València, en peu d'igualtat amb la resta dels estats vinculats a la corona de Jaume I, i la consolidació de les seues estructures polítiques i socials fan d'este capítol del nostre passat un dels seus referents més importants. Des d'eixe punt de partida, al llarg de tan sols dos segles, la societat valenciana és capaç d'aconseguir una prosperitat econòmica evident i un reconegut protagonisme en els àmtis culturals, artístics, intel·lectuals i polítics, una esplendor que culminiarà en el segle XV. Ens endinsar-nos en els continguts d'esta mostra podem conéixer millor aquell encreuament de la nostra història, i també acostar-nos més a la figura de Jaume I per a descobrir en ell l'home d'estat que va legislar amb saviesa i ens va dotar d'unes institucions l'empremta de les quals perdura fins als nostres dies.

La commemoració del 8u Centenari del naixement del Rei Jaume I, suposa per a la nostra Comunitat un moment d'especial significació històrica. La Generalitat, d'acord amb esta important efemèrides, i conscient del que el monarca va significar per a la nostra terra, està promovent un ampli programa d'activitats que recuperen per als valencians la figura del Rei davall el manat del qual ens constituirem com a poble. L'excepcional rellevància que va suposar per al món occidental la creació del nou Regne de València, així com la transcendència d'este llegat fundacional al llarg dels segles, ha fet possible que el Rei Jaume I ocupe un lloc de privilegi en l0imaginari col·lectiu dels valencians. En la línia de divulgació impulsada per l'Any Jaume I, la present exposició pretén que el públic puga conéixer amb més detall al monarca fundador d'un regne que acabaria per liderar la Corona d'Aragó durant els seus anys de major esplendor. En la construcció d'eixe Regne, fruit de la seua aposta per la nostra terra i les nostres gents, radica en gran mesura la consistència de la figura de Jaume I i el sentiment de gratitud i admiració generalitzada que li professa el poble valnecià, i del que esta exposició constituirà, sens dubte, una bona prova.

La celebració del VIII centenari del naixement del monarca fundador del Regne de València i la seua declaració institucional com l'Any Jaume I fan del 2008 un any especialment significatiu per al poble valencià. La rellevància del propi personatge i especialment la dimensió de la seua obra, constituixen uns llegats que, més enllà dels selges transcorreguts, continuen apareixent com a referències ineludicbles de la identitat del nostre poble. En este sentit, el desenrotllament per part de la Generalitat de diferents activitats commemoratives de caràcter divulgatiu, com és el cas de la present exposició, tenen com a principi objectiu promoure un major coneixement públic de la figura d'aquell gran rei i el seu entonr. La mostra Jaume I, rei i cavaller establix un diàleg entre dos dels vessatns més característiques i de la personalitat del sobirà com va ser la seua condició de mandatari d'una Corona d'Aragó en continua expansió i com a representant dels ideals cavallerescos tan característics de l'Edat Mitjana.

La celebració de l'Any Jaume I, amb totes les inicitaives culturals que l'acompanyen, constituïx una ocasió única per a conéixer millo aquell moment transcendental de la història del nostre poble i per a rendir merescut homenatge a la figura del monarca que ens va dotar d'una personalitat pròpia que ha arribat fins als nostres dies. Entre eixes activitats, diverses exposicions organitzades pel Consorci de Museus tenen l'objectiu de destacar per mitjà de l'exhibició d'obres d'art, els moments estel·lars que per a la nostra terra va significar el regnat de Juame I. La present exposició "L'Edat d'Or de l'Art Valencià, Commemoració d'un Centenari" és una bona mostra d'això i vol recordar aquella altra que fa ara un segle i amb motiu del 7m Centenari del naixement del Rei Conqueridor, va tindre lloc a València i que va constituir un important esdeveniment cultural en el seu temps per la importància i categoria de les peces exhigides i per l'exit que va tindre en la societat valenciana del seu temps. Per aixó, esta exposició es convertix en una mostra de la voluntat de la Generalitat per recuperar la nsotra història i tota la riquesa que atresora la memória col·lectiva del nostre poble.

Llibre de la prehistòria a la fi de l'antic règim del Verger. Índex: El Verger. Marc geogràfic i humà (El nom del poble: el Verger, Primeres referències històriques. Vincles i dependències, Camins, viatgers i escriptors, La fomració urbana del Verger, Les persones que poblen el Verger, El terme municipal actual i el terme particular històric, Les partides del Verger: transforamcions i permanències, Els polígons del Verger, Coordeandes i relleu: serres i planes, El Verger , el Molinell i l'antiga marjal, La serra de Segària, El riu Girona, El cima del Verger en la Marina Alta, Bibliografia). - Els primers assentaments humans del Verger. Des de la prehistòria fins l'època andalusina (La Prehistòria. El paleolític, El Neolític, L'Edat del Bronze, La cultura Ibera, L'època Romana, El període Andalusí, Bibliografia). - El Verger: una senyoria al terme de Dénia (segles XIII-XVI) (Conquesta i colonització del territori del Verger, Una senyoria feudal en l'àmbit del Comtat de Dénia, Les rendes de la senyoria, Societat i paisatge agrari: de mudèjars a moriscos, De la Germania al desarmament morisc de 1563, La compra de la senyoria pel marqués de Dénia, Bibliografia.). - El Verger durant l'antic règim (segles XVI-XIX) (Realitat social del Verger morisc, El naixement del Verger modern, Evolució demogràfica, social i econòmica (Segles XVII.XVIII), Bibliografia.). - Apèndix documental (Carta Pobla del Verger (1610), Ratificació de les condicions de repoblació del Verger (1612).)

Llibre de la història de Benimeli. "Índice: Prólogo. - Presentaciones. - La cuestión morisca y cartas pueblas: Benimeli. - La carta puebla de Benimeli. - Bibliografía general."

El Poble Nou de Benitatxell va rebre la seua carta de poblament, o de constitució del seu municipi per er més exactes, a les darreries del segle XVII, però la seua història i orígens es remunten molt més enrere, abans de la conquesta de les terres valencianes per Jaume I en el segle XIII. Aquesta obra ens apropa a la història d'aquesta localitat des dels testimonis arqueològics de la creació de les primeres alqueries de Benitatxell i L'Àbiar en temps musulmans, a la seva existència com una alqueria senyorial del terme general de Dénia durant la baixa Edat Mitjana i època Moderna, la qual canvià sovint de propietaris i senyors. Al mateix temps constatem les dificultats per a l'assentament d'una comunitat de veïns entre els segles XIII i XVII malgrat el ser cultivades les seues terres i haver-hi notícia d'algunes cases, almenys des del segle XVI. Finalmemt, en el marc de les noves cartes de poblament del Sis-cents, posteriors a l'expulsió dels moriscos, la vintena de veïns de les cases de Benitatxell que hi havien anat assentant-se al llarg de dit segle aconseguiren que el marquès de Dénia els atorgués en gener de 1698 una carta pobla que els reconeixia definitivament com a comunitat i municipi.

Llibre d'investigació. Taula: El naixement d'un poble. - La carta de Teulada de 1277 i la seua època. - Facsímil de la carta pobla de Teulada. - Tanscripció del tex original de la carta pobla de Teulada. - Traducció de la carta pobla de Teulada.