La Segona República a Pedreguer, 1931 - 1939, és un treball que abasta uns anys concrets, on es governa sota el règim republicà. Hem estudiat l'evolució històrica del poble de Pedreguer, en un decenni on s'intenta trencar am la permanència d'uns persontages que regien des de sempre el poble a nivell polític, social i econòmic. Durant la primera part de la República de 1931 a 1936, no s'aconseguix aquesta ruptura amb els vells homes, restant molts dels anomenats "senyorets" en els llocs de poder decisori del poble i sota les sigles de la DLR. Tanmateix, comença amb el període republicà una etapa nova, amb la participació en el sistema de forven del poble dels diferents partits polítics, que havien nascut arran de la proclamació de la República. Ací a Pedreguer hi haurà a l'ajuntament representació majoritària de la DLR, que fou el partit on s'apuntaren molt dels monàrquins, i quedaran en minoria els representants del PS. Però serà al carrer on es farà l'oposició al govern municipal de dretes, i on es portaran a cap les reivindicacions de tipus laboral i social, mitjançant el PS, l'UGT, i el PRRS i el seu successor, IR.

La segona República a Pego (1931-1939). Un poble enfrontat fa balanç d'uns anys decisius en què els canvis, pel que fa al model de govern municipal, van ser totals. Amb la proclamació de la Segona República el 14 d'abril de 1931 s'inicià el final d'un sistema de poder -el caciquil- per obrir pas a un període de participació democràctica a través dels partits i els sindicats. El final de la guerra significà l'anul·lació total de les idees, fets i persones que havien protagonitzat els esdeveniments d'aquests anys. Tot i que l'evolució política ocupa l'eix central del llibre, aquesta no podria ser entesa sense tenir en compte els aspectes econòmics i socials, que s'entrellacen i es retroalimenten. Què va passar durant aquest temps crucial? Per què els enfrontaments van esdevenir tan tràgicament violents? Què succeí durant la guerra i quin fou el destí de totes les esperances de canvi dipositades en la República? Aquestes són algunes de les preguntes que l'autora ha provat de contestar al llarg d'aquest engrescador llibre.

L'estudi es realitza a la divisió comarcal, relatiu a la premsa de La Marina Alta, que ja comptava amb un antecedent de gran importància: el treball publicat per Antoni Espinós Quero i Fernando Polo Villaseñor en 1984 i que abarcava la premsa publicada en la comarca entre 1861 i 1935. El volum que ara presentem comprén l'estudi de la premsa publicada en La Marina Alta entre 1840 i 1990 i el catàleg dóna notícia de més de 100 publicacions. No s'han tingut en compte les revistes que esporàdicament i sense una mínima continuïtat han aparegut en ocasions en centre d'ensenyament, ni les guies comercials que han proliferat els últims anys en diverses localitats de la comarca, ni la premsa publicada i dirigida exclusivament als nombrosos estrangers que habiten a La Marina Alta, sobre la qual fem, tanmateix, una xicoteta referència,que ni els impresos d'informació cultural, de serveis socials i altres activitats municipals, encara que apareguen amb certa periodicitat. Quant a les Revistes de Festes, que apareixen en quasi totes les localitats, són objectes d'un tractament especial.

El present llibre pretén rememorar el tercer centenari de l'ermita de la Cometa i les Cases de Torrat. Fullejar aquest treball permetrà que el lector faça un recorregut per les singularitats que en el passat marcaven la vida camperola i rural al nostre entorn, i especialment a la partida de la Cometa. Una faceta que en l'actualitat encara resulta prou desconeguda, especialment per a les persones més joves.

Prehistòria i Art Rupestre a la Vall de Gallinera és una publicació que naix de la col·laboració entre la Diputació Provincial d'Alacant, l'Ajuntament de la Vall de Gallinera i la Universitat d'Alacant com administracions compromeses i interessades en donar a conéixer el patrimoni cultural de la vall i també els treballs de posada en valor que, finançats per la Diputació Provincial, de manera vocacional i decidida, han desenrotllat els tècnics del MARQ i de l'Àrea de Arquitectura d'esta institució. Amb ells s'ha gestat una ruta d'interés paisatgístic i cultural, al mateix temps que s'han protegit indrets que contenen manifetacions artístiques d'importància cabdal per formar part de l'Art Prehistòric de l'Arc Mediterrani, és a dir, d'un llegat mil·lenari que des de 1998 es reconeix com a patrimoni de la humanitat. La Vall de Gallinera ha sigut un lloc de pas de moltes civilitzacions i cultures al llarg del temps -en aquest llibre en fem un bon repàs- i on personatges il·lustres com Cavanilles han deixat constància. Així i tot, no hem de desatendre la funció tan important que han tingut moltes persones anònimes que han viscut i estimat la nostra singular Vall durant centenars i centendars d'anys. I potser eixa és la clau de la nostra peculiar identitat: una vall on s'atura el temps quan t'hi endinses serpentejant una carretera que a poc a poc et descobreix la nostra herència morisca i mallorquina.

Aquest petit fort construït en pedra seca està situat a una altura aïllada, a la vora de les províncies actuals d’Alacant i València. És de planta rectangular, amb quatre torres cantoneres circulars i dos baluards rectangulars al centre de cadascun dels costats llargs. El pla és probablement d’origen magrebí (a partir d’exemples bizantins). La construcció no pot ser posterior a l'aparició dels "husûn" (castells), que es van establir, com a molt primerenca, durant la segona meitat del segle X. La seva ocupació sembla, al contrari, anterior, corresponent sense control amb l'arribada, el 926, de l'exèrcit omeia de Còrdova a la zona fins ara dissident de Shark al-Andalus (sud-est de l'Espanya musulmana). Les ceràmiques més antigues amb decoració "verde y morado" trobades a l'excavació confirmen aquesta datació.

La sitaució sanitària de la societat espanyola, al primer terç del segle XX, estava determinada per les desiguals condicions de vida de la població, i es caracteritzava per mostrar una elevada mortalitat infantil i infecciosa i una desigual distribució social. Aquelles circumstàncies van facilitar que molts recents llicenciats en medicina cercaren en la higiene pública un àmbit de compromís amb la societat, en integrar less preocupacions científiques amb les polítiques i socials. En les primeres dècades de la passada centúria, els sectors més dinàmics i progressistes de la societat espanyola estaven compromesos amb un programa de transformació i modernització que implicava una reforma social i política basada en la redistribució de la renda. Es contemplaven actuacions a l'àmbit sanitari, però també en altres com l'educatiu, la reforma agrària, les polítiques socials, etc. Com es conegut, aquell procés fou interromput per la guerra civil.

Índex: Introdució. - La reaparició del mal de Sant Llàtzer. - La repressió del perill de la lepra. - Política economia i filantropia en els orígens del projecte Fontilles. - El marc institucional i l'organització nosocomial: l'esperit clercial de Fontilles. - Les imatges de la lepra: metàfores, estigma i exclusió social. - Epíleg. - Fonts documentals i bibliografia.

Índex: Introducció (Preliminars / Pere Antoni Beuter: un home i un temps / Biblioteca i cultura / Algunes qüestions sobre la producció historiogràfica beuteriana). - Apèndix: testament de Pere Antoni Beuter. - La present edició. - Facsímil (Primera part de la Història de València / Segunda parte de la Corónica General.).

El llibre, la lectura del qual ara enceteu, us farà gaudir d'una panoràmica molt ajustada de període més desconegut de la història de Teulada. Tot ell és el fruit del treball de camp, de l'estudi i la investigació de les disperses restes materials que es troben pel terme teuladí. El resultat d'aquell projecte inicial convertit ara en estudi del patrimoni arqueològic del terme municipal de Teulada, és una peça clau i fonamental, per a la coneixença de les nostres arrels. La seua divulgació ens ajudarà a aprofundir en el passat i a saber on, quan i qui va poblar aquest territori en els temps més pretèrits de la nostra història, la qual cosa contribueix a reafirmar-nos com a poble que camina cap al futur, sabedor del seu passat.

Tant les edificacions rurals destinades a habitació temporal i a diferents activitats agropecuàries i pesqueres, com les escasses construccions amb finalitat industrial o les nombroses estructures emprades per a captar l'aigua, edificades durant les darreres centúries, són objecte d'estudi a L'arquitectura tradicional de Benitatxell. Sobretot els models que encara sobreviuen en diferents estats de conservació i no s'han alterat prou com per no poder identificar l'estructura primigènia. Encara que es prenen exemples que estan físicament a Benitatxell, no són formes exclusives de Benitatxell, sinó que totes les edificacions estudiades segueixen tipologies construcgtives escampades per tot el país, tant pel que fa a les formes com als materials usats. Aquests models constructius són cada dia que passa més escassos i més deteriorats i representen una pervivència de la societat tradicional dins la societat actual que, ben probablement, aviat només serà un record. Un record que podrem rememorar, gràcies a aquestes pàgines plenes d'imatges i dibuixos, amb tota classe de detall.