Aquesta obra recull la relació dels fets més significatius, interessatns i fins i tot curiosos que es varen succeir en els darrers anys del segle XIX. De manera conscient, els autors hi han barrejat tant dades concretes sobre aspectes de la vida quotidiana dels veïns i veïnes de Xaló com referències minucioses a la tasca desenvolupada pels diferents governs locals d'aquell període històric, amb el propòsit de donar una visió que resulte àmplia i alhora comprensible per a qualsevol tipus de lector.

Passió, convicció, coneixement i rigor són alguns dels elements que es combinen en aquesta obra de Josep Mas i Jaume Noguera. Amb aquest llibre, tenim una magnífica oportunitat per a recórrer un tram decisiu de la nostra història que contribueix a entendre millor el que som avui els xaloner i xaloneres. En el Xaló del segle XVII que comença amb l'expulsió dels moriscos i que representará la substitució d'una població per altra provinent majoritàriament de les Illes. Aquest llibre enceta la col·lecció Mirades cap a Xaló, una col·lecció que naix per iniciativa de la Regidoria de Cultura. Va dirigida a un ampli sector de lectors i lectores i pretén posar al seu abast els trets identificadors i les peculiaritats de la vida local.

Josep Mas Martí i Jaume Noguera Mengual, en aquesta obra, quarta de la col·lecció Mirades cap a Xaló, contribuiran a difondre el coneixement d'un període de la història local sobre el qual encara no s'havia fet cap treball d'invetigació exhaustiu. Conscients d'aquesta mancança i, també, de la importància que aquell segon terç del segle XIX va tenir per a la nostra població, els autors han intentat recrear molts aspectes de la vida quotidiana dels nostres avantpassats: la vila, el terme, l'administració local i el comú de veïns.

Les etapes de conquesta i ocupació del nou Regne de València poden ser considerades també fases d'una expulsió parcial i d'un arraconament progressiu de la població musulmana. Posteriorment, algunes revoltes dels moriscos, considerades actes de traició, foren aprofitades per a anul·lar molts dels tractats de rendició, per a ocupar noves terres i llocs. El 1609 es va promulgar el decret d'expulsió massiva de la població d'origen musulmà, convertida a la força durant la guerra de les Germanies. Aquesta ordre significava exiliar violentament, i de colp, una tercera part dels habitans del Regne de València. En cap altre territori tindria un efecte tan extens i profund. El nostre país ja no tornaria a ser el mateix, ni des del punt de vista nacional, ni religiós, ni cultural, ni lingüístic. ni d'ocupació del territori, ni de poblament o de producció agrària. La crisi en què es va veure sumit el país no es va superar del tot fins quasi un segle després.

Publicada en 1928, Anys i llegües és l'última obra i una de les més perfectes de Gabriel Miró (1879 - 1930). En ella, a partir del poble dels seus estius, Polop (la Marina), podem recórrer i endinsar-nos en els paisatges i la gent que per Miró són un motiu de permanent diàleg i recreació literària. Per la sensibilitat i la precisió d'aquesta escriptura tan seductora, Anys i llegües és una de les millors representacions literàries de les terres del migjorn valencià. Inédita fins ara, aquesta significativa obra de Miró, amb la traducció d'Enric Valor ens la posa d'actualitat per mitjà d'una llengua riquíssima i altament seductora, que així la integra en el nostre patrimoni literari.

La publicació d'aquesta Carta Pobla s'emmarca dintre el programa d'accions que l'Ajuntament de la vila ha projectat per a commemorar el 750 aniversari de l'entrada del Rei Jaume I a Ondara. Un dels objectius de la celebració és la recuperació i divulgació d'aquells testimonis hitòrics, sense els quals resultaria impossible d'explicar el present dels ondarencs. La col·laboració que totes les institucions estan otorgant a l'Ajuntament per tal que l'efemèrides siga exitosa, ens obliga a agrair, en el cas d'aquesta publicació, a l'Excma. Diputació d'Alacant i, en particular, al seu Diputat de Cultura, N'Antoni Amorós i Sànchez, la sensibilitat mostrada en apadrinar la iniciativa de divulgar la Carta Pobla, un dels documents capitals de la nostra història local. Així mateix, vull fer extensiu l'agraïment al professor teuladí, En Joan Ivars i Cervera, per la transcripció realitzada del text original desinteressadament.

L'agosarta lector que s'endinse en les pàgines següents trobarà -açò espere- resposta a alguns interrogants que ens fem aquelles persones curioses per tot allò que va ocórrer, i ignorem parcialment o total, entre 1901 i 2000: la davallada demogràfica de principis de segle, l'eixida de centenars d'ondarencs cap a altres terres, les raons de morir, la recuperació de la població a partir dels anys 50, l'arribada dels altres ondarencs, els professionals que procuraven per la nostra salut, els canvis de comportament en la natalitat i la mortalitat, la caiguda de l'imperi de la pansa, la transformació del paisatge agrari, la recerca desesperada d'aigua, l'autarquia económica, la irrupció de la bajoca i la tomaca, l'hegemonia tarongera, les botigues tradicionals, les primeres fàbriques, els canvis comercials de finals de segle, la desaparició d'alguns dels pilars de l'activitat econòmica, la paràlisi urbanística i constructora de la primera meitat de segle, les noves modes arquitectòniques, els primers plans generals, els eixamples, els palns urbanístics dels anys 90, els llavadors, el mercat, l'arribada de l'aigua potable a les cases, els conflictes en les carreteres, els nous i moderns equipaments comunitaris, el caciquisme local, el parèntesi republicà, els patiments de la guerra i la postguerra, la recuperació de la democràcia, etc.

50 anys és un temps suficient com per fer-nos observar el passat des d'una còmoda distància que ens permet reconéixer-nos en el nostre permanent canvi, sí, i reafirmar-nos quan cal, però també analitzar-nos objectivament i, per què no?, somriure un poquet amb les nostres ocurrències més extravagants.

La present publicació naix de la necessitat de compilar totes les dades històriques disperses en relació als assentaments que s'han anat esdevenint al llard del temps en l'antic terme de Calp. La novetat resideix en el reagrupament de les diverses publicacions, així com en el fet que done al text una perspectiva historiogràfica actual i renovada. És aquí, on Francesc Monjo trobà una gran dificultat a l'hora de fer la revisió dels texts publicats, els quals ha intentat tractar, sempre, amb el major respecte possible -tenint en compte la importància dels treballs anteriors, que són el germen necessari perquè aquest projecte puga dur-se a terme- ja que les antecedents investigacions i troballes són les eines principals i primeres amb què qualsevol historiador ha de comptar per encetar el seu treball d'investigació. Ens trobem davant una obra important pel seu caràcter marcadament tècnic i disciplinar. L'autor ha optat per una interpretació de la Història des d'una visió perifèrica i utilitza només aquelles dades que ha pogut contrastar i que ha actualitzat amb les últimes publicacions dels cicles universitaris, amb grans aportacions en la història social i política, sobretot. Aquesta idea es veu reforçada per l'aportació de noves dades i de nova documentació, cosa que dóna al text un caràcter clarament innovador i actual. Ara bé, la mirada que Francesc Monjo realitza, dins d'una línia localista, no es limita sols a fer història local, sinò que la uneix i l'entrellaça amb la història del País Valencià, la qual cosa dóna un caràcter global i integrat a les petites històries -que a la fi són elles i la seua suma les que conformen la gran Història social. ¿Podem parlar, doncs, d'una nova visió historiogràfica -innovadora pel que respecta a històries locals-, d'una nova forma d'escriure Història, que conforma un trencaclosques integrat en esdeveniments superiors? El que queda latent i present en aquest treball és que la forma i la perspectiva que podem observar des del principi fins al final del llibre, ajuda a aquest tipus d'història a elevarl-la a un estrat superior. Una visió crítica i molt personal, alhora que de gran qualitat tècnica, amb una especial cura de la terminologia específica i actual, que farà d'aquestes lletres un gran descobriment per als seus lectors. I és que la Història ens determina com a individus i conèixer-la no és més que un instrument d'autojustificació de la nostra manera de ser, d'entendre la vida i de viure-la.

La carta Pobla de la Vall de Xaló, inicia una sèrie de publicacions culturals, destinades a difondre eixos moments especials que, a través dels segles, han conformat el perfil i la fisonomia de la nostra societat, imprimint-li un caràcter singular.

Llibre de la història local de Llíber.

La present obra consisteix en un estudi sobre la història i cultura dels mudèjars i moriscos. El treball s'ha elaborat des d'una perspectiva bàsicament local, és a dir, referida a la Vall de Xaló i els nuclis de població que l0han integrada al llarg dels selges. La seua estructura és la d'un recull de dades sobre l'esmentat col·lectiu, oferides amb el propòsit de contribuir a la divulgació dels trets distintius d'un dilatat període cronològic que, pel fet de no ser massa conegut entre els xaloners i xaloneres, requeria una merescuda atenció. Així mateix, aquesta publicació s'ha fet amb la idea que es convertesca en l'aportació particular amb què l'Ajuntament de Xaló commemora el quart centenari de l'expulsió dels moriscos, un fet històric que va suposar la refundació del nostre poble amb l'arribada de nous contingents demogràfics.